La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa, es o esse.
L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, lessa va representar altres sons com el de xeix en hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.
Fonètica En català es pronuncia com un fonema sibilant alveolar sonora (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/), després de paraules que continguin els mots fons (enfonsar /ənfunzà/) i dins (endinsar /əndinzà/) quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer so (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/). La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic (forma jacent); passada als grecs (forma erecta) i als etruscs (on perd un dels quatre traços originaris) i a la majoria d'alfabets itàlics, on d'angular passa a sinuosa. La S romana clàssica consta de tres traços: el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer. Per la velocitat es corba ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i el segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat a l'extrem inferior cap a l'esquerra.
Significat de S Bioquímica: en majúscula és el símbol de la serina. Cronologia: Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre. En minúscula és el símbol del segon i en majúscula de segle Física: Hi ha unes ones S a un terratrèmol. Designa l'entropia Lingüística: Pot ser l'abreviatura de subjecte o sintagma. També és el morfema del plural de moltes llengües romàniques Química: S és el símbol de l'element químic sofre. Cinema eròtic: Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el cinema eròtic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador Símbols: Representa el sud. El dòlar es representa amb una S creuada per una o dues ratlles ($). Indica talla petita (small) al tèxtil.
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsŚ S amb accent agut U+015A U+015B polonèsŜ S amb accent circumflex U+015C U+015D esperantoŠ S amb anticircumflex U+0160 U+0161 txec, eslové etc.Ş S amb cedilla U+015E U+015F turcȘ S amb coma inferior U+0218 U+0219 romanèsṠ S amb punt superior U+1E60 U+1E61 irlandèsṢ S amb punt inferior U+1E62 U+1E63 (transcripció de l'àrab)ß Lligatura eszet U+00DF ß alemany, només minúsculaƩ ʃ Esh U+01A9 U+0283 AFIſ S llarga U+017F $ dòlar U+0024 ∑ sumatori U+2211 § signe de secció U+00A7 §
Vegeu també Ortografia de les sibilants S (desambiguació)
Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí