Dmitri Zinóvievitx Tiomkin ( o Dmitró Zinòviovitx Tomkin ) (Krementxuk, llavors Imperi Rus, actualment Ucraïna, 10 de maig de 1894 - Londres, 11 de novembre de 1979) fou un compositor estatunidenc d'origen ucraïnès. Tiomkin va rebre 22 nominacions als Oscars i va guanyar quatre Oscars per la seva música innovadora.
Biografia Va néixer a Krementxuk, a l'actual Ucraïna, el 10 de maig del 1894 en el si d'una família jueva,Stevens, Lewis. Composers of Classical Music of Jewish Descent, Vallentine Mitchell Publ. (2003) p. 50the London telegraph: "The music behind Hollywood's golden age - As the Proms pays tribute to Hollywood's golden age, Tim Robey looks at the composers who redefined the film score" By Tim Robey 24 Aug 2013 sota el domini de l'antiga Rússia tsarista. El seu pare fou Zinovy Tiomkin, un "patòleg distingit" i la seva mare, Marie Tartakovskaya; la seva mare era músic i que va ensenyar al jove Tiomkin a tocar el piano a una edat primerenca. La seva esperança era que el seu fill es convertís en pianista professional.Christopher Palmer. Dimitri Tiomkin, T.E. Books, (1984) p. 13
La família es traslladà quan ell era molt petit a Sant Petersburg. Allà, Tiomkin va formar-se al Conservatori de Sant Petersburg, on va estudiar piano amb Felix Blumenfeld, professor de Vladimir Horowitz, i harmonia i contrapunt amb Alexander Glazunov, mentor de Serguei Prokófiev i Dmitri Xostakóvitx.Robinson, Harlow. Russians in Hollywood, Hollywood's Russians: Biography of an Image, Northeastern Univ. Press (2007) p. 130-133 També tingué de professora Isabelle Vengerova.Smith, Charles D, and Richard J. Howe. The Welte-Mignon: Its Music and Musicians. Vestal, N.Y: Published for the Automatic Musical Instrument Collectors' Association, 1994, p. 484.
Mentre vivia a Sant Petersburg va viure de pianista en nombroses pel·lícules russes mudes. Després de la revolució russa es traslladà a Berlín amb el seu pare,Browne, Pat. The Guide to United States Popular Culture, Univ. of Wisconsin Press (2001) p. 846 on seguí la seva carrera musical meteòrica. Anys més tard es trasllada a Nova York i finalment, després del crac del 29, a Hollywood. El seu nom no és potser tan conegut com la seva música i cançons. Entre d'altres es poden citar High Noon (la cançó de Sol davant el perill)Roger L. Hall, A Guide to Film Music: Songs and Scores (Stoughton, PineTree Press, 3rd ed, 2007), 24. o O.K. Corral (de Duel de titans).
Durant els anys de la Segona Guerra Mundial col·laborà posant música a una infinitat de documentals bèl·lics sobre el conflicte. En un dels Oscar que aconseguí, en el petit discurs que segueix la recollida del premi, va tenir unes paraules i agraïments a tots els seus col·laboradors: Mozart, Bach,... Fou nominat en quinze ocasions a l'Oscar, guanyant-lo tres cops per Sol davant el perill (1952), The High and the Mighty (1954) i El vell i la mar (1958).Eva Marie Saint and Anthony Franciosa present the Oscar for The Old Man and the Sea to Dimitri Tiomkin, 1959.
Dimitri Tiomkin va morir el 1979 d'accident a Anglaterra.Allen Hughes, "Dimitri Tiomkin Dies; Wrote Film Scores", The New York Times, November 14, 1979. Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park, a Glendale, Califòrnia.
Principal filmografia
The Casino Murder Case (1935) Horitzons perduts (Lost Horizon) (1937) Mr. Smith Goes to Washington (1939) The Corsican Brothers (1941) Shadow of a Doubt (1943) The Bridge of San Luis Rey (1944) Que bonic que és viure (It's a Wonderful Life) (1946) Duel in the Sun (1946) Nit eterna (The Long Night) (1947) Riu Vermell (Red River) (1948) Cyrano de Bergerac (1950) Estranys en un tren (Strangers on a Train) (1951) Sol davant el perill (High Noon) (1952) Jo confesso (I Confess) (1953) Crim perfecte (Dial M for Murder) (1954) The High and the Mighty (1954) Terra de faraons (Land of the Pharaohs) (1955) Gegant (Giant) (1956) La gran prova (Friendly Persuasion) (1956) Duel de titans (Gunfight at the O.K. Corral) (1957) Wild Is the Wind (1957) El vell i la mar (The Old Man and the Sea) (1958) Rio Bravo (1959) El Álamo (The Alamo) (1960) Town Without Pity (1961) Els canons de Navarone (The Guns of Navarone) (1961) Cinquanta-cinc dies a Pequín (55 Days at Peking) (1963) La caiguda de l'Imperi Romà (The Fall of the Roman Empire) (1964) El fabulós món del circ (Circus World) (1964)
Referències
Enllaços externs
Pàgina web oficial Dimitri Tiomkin Dimitri Tiomkin's Golden Decade
Categoria:Compositors de cinema estatunidencs Categoria:Guanyadors del premi Oscar a la millor banda sonora Categoria:Guanyadors del premi Oscar a la millor cançó Categoria:Persones de Krementxuk Categoria:Alumnes del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Londres Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Persones de l'óblast de Khàrkiv Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX Categoria:Compositors ucraïnesos morts al segle XX