miniatura|Obelisc a Axum El Regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el . La capital era Axum, avui una ciutat mitjana de la regió Tigre. Altres llocs importants eren Yeha, Hawulti, Matara, Adulis i Qohaito (les tres darreres a la moderna Eritrea). Al moment de major expansió, el regne dominava el nord d'Etiòpia, Eritrea, el nord-est del Sudan, el sud-est d'Egipte, Djibouti, i zones del Iemen, Asir i Hijaz.
Les monedes del regne apareixen a l'era cristiana; fou el primer estat que va utilitzar el signe de la creu a les seves monedes, vers la meitat del . Mani l'anomena com un dels quatre grans poders del món (Pèrsia, Roma, Xina i Axum). Com a estat cristià fou un aliat romà d'Orient i l'emperador Justí I el Vell li va ordenar vers el 525 intervenir a favor dels cristians del Iemen. La seva decadència es va produir al per raons incertes que podrien estar relacionades amb el domini àrab de les rutes comercials a la mar Roja i pel Nil fins a Alexandria, principal mercat i sortida dels productes cap a l'Imperi Romà d'Orient i Europa.
El regne d'Axum, pren el seu nom de la ciutat d'Axum, a l'Etiòpia actual. El seu origen, segons es creu, es troba en l'arribada al voltant de l'any 400 aC de colons provinents del sud-oest d'Aràbia. Des del , el regne d'Axum es va convertir en la principal potència de la regió, com ho testifica el fet que el profeta persa Ragis el citi com un dels grans imperis de l'època, juntament amb l'Imperi Romà, la Xina i l'Imperi Persa. Se sap que Axum va comerciar amb l'Índia i l'Imperi Romà d'Orient a través del port d'Adulis, en el mar Roig.
Abans de la seva conversió al cristianisme, els aksumites practicaven una religió politeista relacionada amb la religió practicada al sud d'Aràbia, que incloïa l'ús del símbol de la mitja lluna i el disc utilitzat al sud d'Aràbia i la banya nord, adorant entre altres Attar, el seu fill Mahrem i Beher. El cristianisme va ser introduït al país pel monjo sirià Frumenci, qui posteriorment va ser consagrat bisbe d'Etiòpia per Atanasi, patriarca d'Alexandria. Frumenci va aconseguir la conversió del rei Ezana, del que es conserven diverses inscripcions, anteriors i posteriors a la seva conversió al cristianisme. L'Església Ortodoxa Etíop, per tant, procedeix de l'Església Ortodoxa Copta d'Alexandria; com ella, va romandre fidel al credo monofisita, condemnat en el Concili de Calcedònia de 451. La conversió dels etíops va ser un procés lent. De l'època d'Ezana data també la difusió de l'escriptura ge'ez. L'idioma ge'ez va acabar substituint al grec en la litúrgia; encara avui és la llengua litúrgica de l'Església etíop.
El final del regne d'Axum és tan misteriós com el seu començament. Sembla que, a partir del , l'avanç de l'islam va anar dificultant cada vegada més el seu comerç pel mar Roig, obligant als etíops a replegar-se cap al sud. A l'interior el regne va subsistir, en franca decadència, tres segles més.
Queden algunes restes arqueològiques del regne d'Axum, com els obeliscos d'Axum o de Matés, que són sens dubte monuments funeraris dels principals reis.
Història Dʿmt fou un regne a la moderna Eritrea i nord d'Etiòpia que va existir vers el al del que s'han trobat molt poques inscripcions i els treballs arqueològics estan al començament i va acabar com a civilització abans de l'inici d'Axum.
La seva fundació està envoltada d'ombres. La tradició en fa fundador a Menelik I (teòricament 204-179 aC) però també el fa fill del rei David que va viure vuit segles abans. La presència sabea probablement només va durar unes dècades, però la seva influència en la civilització axumita posterior va incloure l'adopció de l'alfabet sud-aràbic, que es va convertir en l'alfabet amhàric, i en la religió semítica antiga. Les inscripcions epigràfiques més antigues, a l'Eritrea, remunten al , amb caràcters sud-aràbics, alguns en sabeu i altres en una llengua emparentada però diferent en la sintaxi, el vocabulari i els noms propis. Entre el i el I aC només existeixen alguns grafits que no donen informació rellevant i es creu que entre el i III aC el desenvolupament d'aquesta civilització va quedar tallat per la presència a la costa dels ptolemeus. La primera cita de Axum no apareix en fonts gregues i sabees (al mateix temps) fins al . Al Periple de la Mar Eritrea (tradicionalment datat a la meitat del però que podria ser de la meitat del ) s'esmenta al rei Zoskales, que comerciava amb Aràbia i Egipte a través del port d'Adulis i també el d'Avalites (Assab). Claudi Ptolemeu a la meitat del , esmenta tanmateix Axum i als seus habitants però no dona cap informació sobre la seva importància.
Entre el 200 i el 275, les ambicions axumites s'havien expandit al sud d'Aràbia, on sembla que Axum es va establir a Al-Maafer i es va involucrar en conflictes entre el Regne de Sabà i els himiarites. Un text sabeu esmenta al rei Gadarat que fou aliat a d'Alhan Nahfan de Saba; al regnat del fill del darrer, Shair Awtar, Gadarat apareix al costat dels himiarites a les campanyes de Zafar, Zahartan i Nagran (meitat del segle III). En temps dels reis Ilshara Yahdub i Yazil Bayyin que van governar conjuntament a Saba, el rei d'Axum o nadjashi d'Adhbah, es va posar del costat del rei himiarita Shammar de Raydan durant les campanyes que van acabar amb la derrota i destrucció dels himiarites. L'historiador Jamme posa tots els fets al però això sembla erroni.
El principal rei axumita fou Ezana a la meitat del , que dominava entre Egipte i Somàlia, i portava els títols de rei d'Hamer (Himyar) i Raydan i rei de Saba i Salhen, però en general es pensa que eren només títols, ja que la teoria de la conquesta axumita del Iemen al està pràcticament descartada després de la trobada d'algunes inscripcions; potser aquestos títols foren agafats després d'una campanya militar reeixida, però que no va comportar ocupació permanent. Sota el regnat d'Ezana, Frumenci va introduir el cristianisme vers el 330. Ezana va fer campanyes militars, que va registrar en les seues inscripcions. Un parell d'inscripcions en una estela en gueez, trobades a Mèroe, és una evidència d'una campanya del , que podria haver ocorregut durant el regnat d'Ezana, o en el regnat del seu pare i antecessor Usanes. Alguns estudiosos interpreten aquestes inscripcions com a prova que els axumites van destruir el Regne de Cuix; altres observen que l'evidència arqueològica apunta per a un declivi economicopolític de Mèroe al voltant de l'any 300. A més, alguns interpreten l'estela com una ajuda militar prestada per Axum la Mèroe per a reprimir la revolta i la rebel·lió dels nuba. No obstant això, no hi ha evidències conclusives per a qualsevol d'aquestes hipòtesis fins al moment.
En resposta a la persecució dels cristians, a instància de l'emperador romà d'Orient Justí I el Vell, Caleb d'Axum va enviar una expedició punitiva a Aràbia Felix dirigida pel general Ḥayyān. La campanya militar inicial va tenir èxit i els axumites van portar al poder un cristià Himyar amb el nom de Maʿdīkarib Yaʿfur. No obstant això, el 522 Dhu-Nuwàs es va declarar rei en un cop d'estat reeixit i va començar a perseguir els cristians una vegada més incendiant les esglésies i atacant comunitats cristianes a Ẓafār i Tihāma. L'any 524, Yússuf Dhu-Nuwàs va assetjar la ciutat cristiana de Najran i va ordenar a les seves tropes que matessin tota la ciutat per negar-se a convertir-se al judaisme, i la notícia de les massacres es va estendre ràpidament per la regió.
En resposta a les massacres de cristians per Dhu-Nuwàs, l'emperador romà d'Orient Justí I el Vell va enviar una crida a les armes a través del patriarca Timoteu IV d'Alexandria, i Caleb va decidir dirigir els seus exèrcits en persona a una altra invasió el 525. L'exèrcit axumita va ser reforçat per l'exèrcit romà enviat per Justí. Després de la derrota de Dhu-Nuwàs, un altre cristià d'Himyar amb el nom de Sumyafa Ashwa va ser coronat rei d'Himyar, poc després que les esglésies cristianes fossin reconstruïdes i els cristians convertits per força al judaisme van poder tornar al cristianisme. El 535, un general cristià axumita amb el nom d'Abraha es va revoltar contra Sumyafa Ashwa i es va apoderar del poder, proclamant-se rei d'Himyar. Després de diverses campanyes militars infructuoses de Caleb per enderrocar el nou rei, Abraha va romandre al poder a canvi d'un tribut i poc després va establir relacions diplomàtiques amb el Regne Axumita, l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida. Abraha va liderar una expedició amb elefants de guerra per destruir la Kaba a la Meca que va fracassar.
Després de la mort d'Abraha la influenciat d'Axum a Aràbia es va ensorrar ràpidament i cap al 575 dC, l'Imperi Sassànida va envair el Iemen, expulsant definitivament els governants axumites d'Aràbia.
Mahoma considerava Axum un país amic amb el que els àrabs de la Meca tenien relacions comercials; els membres de la primera hègira s'hi van exiliar i foren ben acollits per Aṣḥama ibn Abjar. Mahoma hauria enviat una ambaixada al rei, l'any 6 (628). Al-Tabari diu que el rei aleshores era al-Ahsam ben Abdjar que tenia un fill de nom Arha, i que hauria mort el 631; no obstant el nom patern d'Abdjar seria erroni, ja que el rei anterior es deia Ella Gabaz i s'han conservat algunes monedes; en canvi Arha podria ser Armah, del que també hi ha algunes monedes; del mateix al-Ahsam (el nom seria Ella Saham) no hi ha constància.
Caiguda Segons la tradició el nagus Dil Na'od va ser enderrocat en 960 per la jueva Gudit, que va regnar fins que en Mara Takla Haymanot era una cosí de Gudit que la deposar i fundar la dinastia Zagüe. però James Bruce afirma que Dil Na'od va ser enderrocat per Gudit, i que Mara Takla Haymanot era una cosí de Gudit que la va succeir després de diversos membres de la seva pròpia família.
Llista segons monedes i inscripcions
Zoskales vers 70 Desconeguts Gadarat/Gedara [GDRT] vers 210 Adebah ['DBH] vers 230 Baygat [BYGT] vers 235 Garmat/Girma/Garima [GRMT] 235 Sembrouthes vers 240-270 Datawnas [DTWNS] vers 260 Zaqarnas [ZQRNS] vers 260 Endubis Bisi Dakhu vers 270-290 Aphilas Bisi Dimele Wazeba Bisi Zagalay [W'ZB B'SY ZGLY] Ousanas Bisi Gisene Ella Amida Ezana Bisi Halen vers 325-356 Ouazebas vers 400 Eon Bisi Anaph [EWN] Mehadeyis [MHDYS] vers 450 Ebana Nezul vers 470 Nezana vers 470 Ousas/Ousanas (Tazena ?) vers 500 Caleb d'Axum vers 525 Wazena "Alla Amidas" Wa'zeb Bisi Hadefan [W'ZB B'S HDFN] "Ella Gabaz" Joel vers 550 Hataz vers 580 Israel vers 590 Gersem vers 600 Armah (Ella Sahem, Aṣḥama ibn Abjar) vers 615-630
Llista tradicional de reis (fonts religioses)
Menelik I 204-179 Handadyo 179-178 Auda Amat 178-167 Auseyo 167-164 Tzaue 164-133 Gasyo 133 Mawat 133-125 Bahas 125-116 Qawda 116-114 Qanaz 114-104 Haduna 104-95 Wazba 95-94 Hadir 94-92 Kalas 92-85 Satyo 85-68 Filya 68-42 Aglebu 42-39 Ausena 39-38 Beriwas 38-9 Mahsi 9-8 Besebazen 8 aC-8 dC Sartu 8-35 Laas 35-45 Masenh 45-52 Setwa 52-61 Adgala 61-71 Agba 71-73 Masis 73-77 Hakla 77-90 Demahe 90-100 Autet 100-102 Ella Auda 102-132 Zagan 132-136 Rema 132-136 Gafale 136-137 Bese Zarq 137-141 Ella Azguagua (usurpador) 141-218 Ela Herka 218-239 Bese Tzawetza 239-240 Wakana 240 Hadaus 240 Ella Sagal 240-242 Ella Asfeha I 242-256 Ella Tzegab 256-279 Ella Samara 279-282 Ella Aiba 282-298 Ella Eskendi 298-334 Ella Tzaham I 334-343 Ella San 343-356 Ella Aiga 356-374 Ella Amida I 374-404 Ella Wosen 404-414 Ella Ahyawa 414-417 Ella Abreha I 417-430 Ella Azbeha I 430-444 Tesmul Ukal Ahmad 444-471 Ella Abreha II 471-480 Ella Asfeha II 480-485 Ella Sahle I 485-499 Ella Adhana 499-513 Ella Rete 513-514 Ella Asfeha III 514-519 Ella Azbeha II 519-536 Ella Amida II 536-542 Ella Abreha II 542 Ella Sahle II 542 Ella Gabaz I 542-554 Ella Sehul 554-555 Ella Azbeha III 555-557 Ella Tzaham II 557-572 Ella Gabaz II 572-593 Ella Agaba (Levi) 593-595