Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat [do'nos̺ti'a] segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc). A principis del segle XXI les seves principals activitats econòmiques són el comerç i el turisme;<ref>[http://www.ingeba.euskalnet.net/liburua/donostia/55econ/55econ.htm Sección de Economía de Geografía e historia de Donostia-San Sebastián] (referenciada el 29/08/2007)</ref> és una de les destinacions turístiques més importants d'Espanya.
Denominacions miniatura|esquerra|Museu Municipal de San Telmo (; convent reconvertit a museu al 1932) Sant Sebastià ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva història, i encara avui existeixen diverses formes d'anomenar-la:
Donostia: És el nom de la ciutat en basc. Deriva del llatí, de Domine Sebastiane, vocatiu de Dominus Sebastianus, altra forma usual de referir-se als sants. Donostia ha estat una denominació tradicional però no oficial i està molt estesa, prova d'això és que el gentilici dels habitants de la ciutat és precisament donostiarra (tant en castellà com en basc). Donosti: Variant de Donostia. Com la -a final del basc és un article, aquesta vocal es perd en referir-se a substantius indeterminats, com en noms de pobles i ciutats. Tot i això, existeix un grup de substantius (comuns i propis) en què la -a final es considera orgànica, com en el cas de Donostia. Per això, en principi és incorrecte eliminar la -a final, encara que Donosti sigui molt habitual en la parla informal tant en basc com en castellà. San Sebastián: És el nom de la ciutat en castellà. El seu origen es deu a un monestir consagrat a Sant Sebastià que es trobava a l'actual ubicació del barri de L'Antic. Com ja s'ha dit, la vila medieval va ser fundada pel rei navarrès Sanç III, cap al 1180 a les proximitats del monestir i aquest va establir en la carta-poble que la vila s'anomenés per això San Sebastián. Com que el document estava redactat en llatí el nom que apareix esmentat és el de Sanctus Sebastianus, que evolucionaria fins a donar el nom de Sant Sebastià. San Sebastián ha estat el nom oficial de la ciutat fins al 1980. És el nom més conegut internacionalment i aquell del qual deriven les denominacions de la ciutat en altres idiomes; però no ha estat la denominació més usada pels seus habitants al llarg de la història. Donostia / San Sebastián: És la denominació oficial de la ciutat des de l'any 1980 que es fa servir als documents i indicacions oficials. miniatura|Imatge del port de Donòstia el 1890 amb la Badia de la Concha al fons.
La Bella Easo o Easo: És una denominació sorgida per la creença en els segles passats que l'antiga ciutat romana d'Oiasso o Easo es trobava a la ubicació de la moderna Donostia-Sant Sebastià. El gentilici easonense utilitzat com a variant culta de donostiarra i actualment en desús derivava d'aquesta creença. Recents troballes arqueològiques confirmen que l'antiga Oiasso es trobava a Irun i no a Sant Sebastià. Com a herència del nom Easo, el codi IATA de l'Aeroport de Sant Sebastià és EAS. Irutxulo o Hirutxulo: Significa «tres forats» en basc i és el nom que els pescadors donaven a Sant Sebastià, ja que des del mar la ciutat es veia com tres entrades o forats: el format entre el mont Igeldo (en basc Igeldo mendia) i l'Illa de Santa Clara, el situat entre Santa Clara i el mont Urgull, i el situat entre Urgull i el mont Ulía. Sanse: és una forma col·loquial de denominar la ciutat, que deriva de San Sebastián.
HistòriaContingut produït i lliurat per las Juntas Generales de Gipuzkoa () Consta l'existència d'assentaments romans (anys 50-200 dC) a l'actual Part Vella de la ciutat, segons excavacions realitzades al convent de Santa Teresa, a la falda del mont Urgull.Unsain, J.M. (2008): San Sebastián, ciudad marítima. San Sebastián: Museo Naval . pags. 164-7 Al mateix lloc es han constatat restes ja des de al , anteriors, per tant, a la fundació de la vila i a les primeres mencions escrites.Museo Virtual Gipuzkoa
Si bé es desconeix de manera exacta quan es va fundar, la primera dada l'aporta un fals document de l'any 1014 de Sanç III, segons el qual el monestir de Donostia es posa en mans de l'abat de Leyre i bisbe de Pamplona. Aquest document serà confirmat, el 1101, pel rei (Pere I, rei de Navarra i Aragó).
miniatura|esquerra|El barri de Gros, la platja de Zurriola i el Kursaal vists des del mont Ulia.
Als segles i , el monestir de Donostia l'Antic no només era el centre espiritual de la zona sinó que també ho era de la naixent vida social i administrativa, que, amb el temps hauria cristal·litzat en un municipi, si no hagués estat pels conflictes que hi va haver.
Donostia va ser fundada cap al 1180 per Sanç VI de Navarra (el savi), rei de Navarra, i va rebre el títol de ciutat el 1662 pel rei Felip IV. Fins aleshores només hi havia unes petites zones residencials al barri de l'Antic, a la Part Vella i a la vall de l'Urumea. Al va començar un lent procés de creixement.
Fins al , que marca un abans i un després en la història de la ciutat, continua un procés de consolidació i creixement. miniatura|Basílica de Santa María (), a la Part Vella Després d'un breu període entre 1821 i 1844, és la capital del territori històric de Guipúscoa des de 1854. Sobre aquestes dates, i amb l'enderrocament de les muralles que tancaven la Part Vella, es comença a desenvolupar els eixamples que formaran l'Àrea Romàntica de la ciutat. Així mateix, i a conseqüència de la Revolució Industrial, es dona pas a un procés industrialitzador, si bé la principal força de l'economia donostiarra serà el comerç. El procés d'expansió cap al sud, mitjançant l'eixample (Eixample de Cortázar) serà el que configuri l'arquitectura donostiarra de la Belle Époque i doti a la ciutat del seu actual atractiu arquitectònic.
D'aquesta etapa són tots els edificis destacats de la ciutat (a part els més antics a la Part Vella), com la catedral del Bon Pastor, l'Escola d'Arts i Oficis (actual seu de Correus) i l'Institut Peñaflorida (després ocupat per l'Escola d'Enginyers Industrials i avui dia pel centre Cultural Koldo Mitxelena), el Palau de Miramar, el Teatre Victòria Eugènia, l'Hotel Maria Cristina, les viles del Passeig de França o l'estació del Nord, així com la resta d'edificis de l'Àrea Romàntica, tots amb un marcat estil francès que va fer creditora a Sant Sebastià de l'àlies de Petit París o París del Sud. miniatura|Vista lateral del Museu Municipal de San Telmo Gràcies a la estètica elegant de la ciutat, en el període comprès entre 1880-1950, Donostia-Sant Sebastià va ser la ciutat d'estiueig per excel·lència de l'aristocràcia: la Reina Maria Cristina, Victòria Eugenia, el Rei Alfons XIII, la Duquessa d'Alba…, el que en va fer una de les ciutats turísticament més importants del nord de la península i amb cert renom a escala europea.
El 1955 s'hi va començar el segon i més important procés d'eixample de la ciutat, anomenat Eixample d'Amara, donant lloc al barri del mateix nom. El nom fa referència a les maresmes que abans hi havia en aquest terreny. Un dels primers passos en la construcció de l'eixample va ser el trasllat de l'Escola d'Arts i Oficis i Comerç, situada al centre, a unes escoles de nova construcció, així com el de l'Institut Peñaflorida, passat a denominar-se Institut Usandizaga en la secció femenina. Pot considerar-se que el procés de consolidació del barri d'Amara va finalitzar l'any 1993, amb la construcció de l'Estadi d'Anoeta i la renovació total de la ciutat esportiva de la ciutat (situada a Amara).
Després d'ambdós eixamples, la ciutat va consolidar el seu eix principal, al voltant del qual continua expandint-se encara que a un ritme molt menor. Avui les prioritats de la ciutat són la millora de les infraestructures (potenciació de l'aeroport, millors comunicacions ferroviàries, millora de les carreteres) i mantenir i potenciar el turisme, principal font d'ingressos.
Clima miniatura|esquerra|Climograma de la ciutat Donostia-Sant Sebastià, que té un clima atlàntic, és una de les ciutats més plujoses de la península Ibèrica. Les pluges són abundants durant totes les estacions de l'any, especialment a la tardor. No hi ha problemes de subministrament d'aigua. Les precipitacions en forma de neu són escasses (menys d'una a l'any). Són relativament habituals les galernes. A principis d'octubre solen donar-se el que els donostiarres anomenen «Marees Vives», marees de gran onatge.
Les temperatures són suaus i temperades (amb una mitjana de 15 °C), encara que en els mesos de juny a setembre la gran quantitat d'humitat (situada entorn d'un 65%-70% la major part dels dies de l'any) provoca sensacions tèrmiques de major calor.
Demografia miniatura|esquerra|Evolució demogràfica de la ciutat 1900-2005 La població de Donostia-Sant Sebastià va créixer de manera progressiva al llarg del . Entre 1900 i 1930 el creixement va ser regular, passant a duplicar-se en tot just 35 anys (1930-1965). Aquest destacat creixement demogràfic es va veure atenuat per un menor creixement a partir de la dècada dels anys 70, arribant a reduir-se la població per primera vegada al segle a la fi dels anys 80, a conseqüència de la caiguda generalitzada de la natalitat.Basant-se en les dades del Instituto Nacional de Estadística
El creixement actual de la població és lent, si bé el fenomen de la immigració, encara incipient a la ciutat (els immigrants, el 2006, arriben al 5% dels empadronats, segons la Societat de Foment de l'Ajuntament de Sant Sebastià), pot incidir en un repunt del creixement demogràfic. Segons les últimes dades, a 1 de gener de 2009, la població total és de 185.357 habitants, dels quals 97.192 són dones (53%) i 86.116 homes (47%).Informació demogràfica per capitals de província a 01/01/2006 de l'Institut Nacional d'Estadística (referenciada el 30/08/2007)
Barris miniatura|Vista del pont del Kursaal, amb l'Hotel María Cristina (esquerra) i el Teatre Victoria Eugenia (centre) al fons, des del riu Urumea miniatura|esquerra|El Pont de María Cristina, amb l'Estació del Nord i la Tabacalera al fons miniatura|Vista del Carrer Reina Regente, davant del Teatre Victoria Eugenia miniatura|esquerra|Vista de la badia de la Concha des dels jardins de Alderdi Eder, davant l'Ajuntament miniatura|Vista de la Badia de la Concha miniatura|esquerra|Vista de la badia de La Concha des del mont Igeldo miniatura|Vista de la seu de la Diputació de Guipúscoa a la Plaza de Guipúzcoa miniatura|esquerra|A l'Avinguda de la Libertad, principal arteria econòmica i comercial de la ciutat, tenen seus i oficines 19 entitats bancàries
Aiete: barri eminentment residencial del centre de la ciutat. En aquest barri es troben el Palau d'Aiete (al Parc d'Aiete) i el Palau d'Arbaizenea. A la zona de Miramón, que limita amb el municipi d'Hernani, hi ha el Parc Tecnològic de Sant Sebastià. Altza: és el barri més densament poblat de la ciutat. D'origen rural, va experimentar un gran creixement durant els anys 60 a causa de la immigració. Es va integrar a Sant Sebastià com barri el 1939. El seu nucli de població més important és la zona d'Herrera, que limita amb el municipi de Pasaia. Amara Berri: principal barri residencial de la ciutat, es va construir mitjançant un eixample cap a la dècada dels 60. Al sud d'aquest barri es troba la ciutat esportiva d'Anoeta, que inclou l'Estadi Municipal d'Anoeta (Reial Societat) Amara vell: barri sorgit a la fi del amb el desenvolupament del ferrocarril. Els veïns d'aquest barri presenten una de les edats mitjanes més altes de la ciutat. Antigua: en aquest barri va sorgir el primer assentament humà de la ciutat. Inicialment poblat per obrers, avui és un barri residencial, així com d'allotjament turístic en la zona més propera a la Badia de la Concha.