és un pilot d'automobilisme espanyol, guardonat com a Premi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades el Campionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderia Ferrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 amb McLaren. Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les 24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de 2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.
En la seva carrera ha competit per als equips Minardi, Renault, McLaren, Ferrari, Alpine i Aston Martin en Fórmula 1, sent l'escuderia de Maranello el seu equip des de 2010 fins a 2014, on va aconseguir els seus tres subcampionats i un Grand Chelem. va marxar de Ferrari i en 2015 va tornar a McLaren-Honda fins a la retirada de 2018. Després de dos anys fora de la categoria, en 2021 va tornar amb l'escuderia Alpine, part de la família Renault, amb la qual va guanyar els seus dos campionats. Des de 2023 forma part de l'equip Aston Martin substituint a Sebastian Vettel.
A més de competir en la màxima categoria, ha pilotat en les 500 Milles d'Indianapolis de 2017, 2019 i 2020 al costat de McLaren, arribant a liderar la carrera i sent triat novençà de l'any en la seva primera participació, en les 24 Hores de Daytona de 2018 amb un Ligier per a United Autosports, en les 24 Hores de Daytona de 2019 amb un Cadillac per a Wayne Taylor Racing, i en el Campionat Mundial de Resistència de 2018-19 i el Ral·li Dakar de 2020 per a Toyota Gazoo Racing.
Fernando Alonso és el pilot amb més carreres començades de la història de la Fórmula 1. És el setè pilot amb major nombre de victòries en la història de la categoria amb grans premis guanyats i el quart pilot amb més podis igualat amb Alain Prost: . És el tercer pilot amb més circuits amb podi empatat amb Kimi Räikkönen: 30.Alonso supera a Prost y está a 5 del récord de Hamilton És després de Max Verstappen, el pilot que més posicions de sortida diferents ha convertit en victòria: 9. Entre els seus triomfs es compten tres en el Gran Premi de Malàisia, tres en el Gran Premi d'Alemanya, tres en el Gran Premi d'Europa i tres en el Gran Premi de Bahrain. En 2017, va ser inclòs en el Saló de la Fama de la FIA. En 2019 va tornar a entrar en el Saló de la Fama de la FIA, aquesta vegada com a campió del WEC, convertint-se en el primer pilot de la història a ser membre del Saló de la Fama per partida doble per pertànyer a la llista de campions de dues categories mundials de la FIA diferents.
Al costat d'Alfonso de Portago, Pedro de la Rosa i Carlos Sainz Jr., és un dels quatre espanyols que han aconseguit el podi en Fórmula 1, sent al costat d'aquest últim els únics que han aconseguit victòries. És, a més, l'únic pilot de la història a debutar amb tres escuderies diferents obtenint un podi, McLaren (2007), Scuderia Ferrari (2010) i Aston Martin (2023), i un dels quatre pilots que han debutat en Ferrari amb victòria en la primera carrera (juntament amb Mario Andretti, Nigel Mansell i Kimi Räikkönen).
Biografia Va néixer a Oviedo un 29 de juliol de 1981. Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1.
Ho ha guanyat tot en diferents categories de karts. És tricampió d'Espanya, d'Europa i campió del món el 1996.
Dona el salt als monoplaces el 1999. El primer dia que pujà a un cotxe amb alerons (el de Gené a l'Open Telefònica) va trigar només sis voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer de Ferrari de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar a l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i el 1999 arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera temporada amb un monoplaça seriós.
La F-3000 és la prèvia de la F-1 i, per això, és un campionat difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva progressió és espectacular: és 6è a Àustria, 2n a Hongria i 1r a Bèlgica.
Vida personal Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport.De plebeu a rei. Com va arribar Alonso a ser el campió més jove de la història El pilot va ser parella de Raquel del Rosario, la vocalista de la banda espanyola de pop El sueño de Morfeo.
Inicis en karts miniatura|esquerra|Primer kart de Fernando Alonso Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. El 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil d'Astúries, guanyant les vuit carreres de què constava la prova. Un any més tard, el 1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa dels canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de karts Genís Marcó es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. El 1991, es proclama campió d'Astúries i del País Basc en categoria Cadets, arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya el 1993 i 1994 com a júnior, cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món l'any següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen, entre d'altres.
Fórmula 1 A finals de 1999, Alonso va tenir la seva primera experiència amb la Fórmula 1, Cesare Fiorio, director esportiu de Minardi va donar al jove l'oportunitat de conduir el cotxe de l'equip italià al Circuit de Jerez, per haver estat campió de l'Euro Open, organitzat per Nissan que va donar aquesta oportunitat als campions d'aquesta competició.
A l'any 2000, es converteix en pilot de proves de la mateixa Minardi i a mitjans d'any, les seves excel·lents actuacions a la Fórmula 3000 van cridar l'atenció del cap de l'equip Ferrari, Jean Todt, que va entrar en negociacions per ser el pilot reserva de l'escuderia, però, Flávio Briatore, llavors director esportiu de Benetton-Renault, va signar un contracte de llarga durada amb el jove per ser el pilot de desenvolupament per a l'equip d'Enstone. En els dies 13 i 14 de desembre de 2000, Fernando Alonso va provar el Benetton B200 a Montmeló, recorrent 360 quilòmetres i obtenint així la superllicència necessària per córrer a la Fórmula 1.
Minardi Cosworth (2001) esquerra|miniatura|Alonso conduint per Minardi (2001). Seguidament va passar a la màxima categoria fitxat per Renault però cedit a Minardi com pilot titular, sent confirmat el 5 de febrer de 2001. Amb l'escuderia, va debutar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001 amb el 12è, sent el tercer pilot més jove en fer-ho fins ara. La seva millor classificació amb Minardi va ser un desè lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi del Japó va arribar a avançar al BAR-Honda de Olivier Panis i quedar per davant del Prost-Ferrari de Heinz-Harald Frentzen.
Com s'esperava d'un cotxe no competitiu, Alonso va encerrar la temporada inicial en 23è lloc, sense punts. tanmateix, va ser suficient per cridar l'atenció dels caps d'equip i el va fer conegut al món de la Fórmula 1.
Mild Seven Renault F1 Team (2002-2006) Temporada 2002: provador
L'any 2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com a pilot provador de Renault, perquè segons el cap de l'equip italià, el jove hauria d'adaptar-se a l'equip i desenvolupar les seves habilitats. Va provar el R202, cotxe de la temporada als circuits de Montmeló i Silverstone. També al circuit britànic, va fer proves amb Jaguar el maig de 2002, fins i tot superant els temps del titular Pedro de La Rosa.
A l'any següent, va esdevenir el pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR i formarà equip amb l'experimentat italià Jarno Trulli. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any de provador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.
Temporada 2003: la primera victòria esquerra|miniatura|Fernando Alonso corrent amb el R23 al GP del Regne Unit de 2003. La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 va esdevenir el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia.
En el Gran Premi de Brasil, Alonso va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 en col·lidir a la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident.
En la següent carrera, al San Marino queda en sisena posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada a Renault, quan en el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava dins de les posicions que atorguen punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany, assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres del Canadà (on obtè també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta bona ratxa es produeixen dos abandons consecutius en els Grans Premis de França i el Regne Unit. Al GP d'Alemanya, va quedar de nou en quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran Premi del Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça.
Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del mundial de pilots, amb 55 punts. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar el 2004.
Temporada 2004: la confirmació miniatura|Fernando competint en el Gran Premi de Gran Bretanya de 2004. La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, amb el domini del Ferrari de Michael Schumacher, Alonso va assolir una pole i segon lloc a Magny Cours i va patir un fort accident a Indianapolis, en disputa per la tercera posició. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius, obtenint el tercer lloc en Hockenheim i Hungaroring. A la segona meitat de la temporada, la relació entre el seu company Jarno Trulli i Briatore va empitjorar i el pilot italià va ser substituït per Jacques Villeneuve, campió de F1 l'any 1997, a falta de tres curses per al final de la temporada, però Trulli va aprofitar els punts, amb 46 punts, un més sobre l'asturià.