El pensament crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. Tal avaluació pot basar-se en l'observació, en l'experiència, en el raonament o en el mètode científic. El pensament crític es basa en valors intel·lectuals que tracten d'anar més enllà de les impressions i opinions particulars, per la qual cosa requereix claredat, exactitud, precisió, evidència i equitat. Té per tant una vessant analítica i una altra avaluadora. Encara que utilitza la lògica, intenta superar l'aspecte formal d'aquesta per poder entendre i avaluar els arguments en el seu context i dotar d'eines intel·lectuals per distingir el raonable d'allò no raonable, el vertader del fals.
El pensament crític es troba molt lligat a l'escepticisme i l'estudi i detecció de les fal·làcies.
Hi ha moltes definicions de pensament crític o raonament crític. Des d'un punt de vista pràctic, pot ser definit de la manera següent:
El pensament crític és un procés mitjançant el qual es fa servir el coneixement i la intel·ligència per arribar, de forma efectiva, a la posició més raonable i justificada sobre un tema, i en la qual es procura identificar i superar les nombroses barreres o obstacles que els prejudicis o biaixos introdueixen.
No tothom valora la necessitat d'un raonament crític. Amb freqüència, ser metòdicament objectiu és vist com quelcom fred, estèril i avorrit sobretot per als que segueixen polítiques de l'estil "Tingueu fe i deixeu que els vostres sentiments us guiïn a la veritat" o "No deixis que els fets o detalls interrompin el camí cap a una història interessant". Això és així perquè avui en dia molts sobreviuen justament de la manipulació i de la crida a les necessitats primàries de l'ésser humà. Tanmateix, quan la veritat és requerida no es pot caure en les fal·làcies o en allò que ens agradaria creure per protegir perquè la veritat d'aquell que agrada del raonament crític és preferible a una mentida feliç.
La intel·ligència i el coneixement que es posseeixin no impliquen forçosament que es pugui tenir un raonament o pensament crític. Fins al major dels genis pot tenir les més irracionals creences o les més esbojarrades opinions. La teoria sobre el pensament crític, tracta sobre com s'hauria d'utilitzar la intel·ligència i el coneixement per assolir punts de vista més racionals i objectius amb les dades que es posseeixen. Opinions i creences basades en un raonament crític poden estar millor cimentada comparades amb aquelles formulades a través de processos menys racionals. Al mateix temps, els bons pensadors crítics estan normalment millor equipats per prendre decisions i resoldre problemes comparats amb aquells que no tenen aquesta habilitat apresa.
Bàsicament els processos cognitius sintetitzen les percepcions de la realitat, i això sempre en el context de les nostres necessitats emocionals bàsiques sobre qualsevol cosa a la vida. El raonament crític és només un dels subprocessos que els processos cognitius que les persones poden o no poden utilitzar per assolir les seves conclusions.
El raonament crític també és més que pensar lògicament o analíticament. També es tracta de pensar de forma més racional i objectiva. Existeix una important diferència. Lògica i anàlisi són essencialment conceptes filosòfics i matemàtics respectivament, mentre que el pensar racionalment i objectivament són conceptes més amplis que abracen els camps de la psicologia i la sociologia que tracten d'explicar els complexos efectes dels altres sobre els nostres propis processos mentals.
En teoria per poder ser un bon pensador crític s'haurien de seguir i desenvolupar els següents cinc passos, que es desenvoluparan:
Pas 1: Adoptar l'actitud d'un pensador crític El primer pas per arribar a ser un hàbil i destre pensador crític és desenvolupar una actitud que permeti l'entrada de més informació i permeti aturar-se a pensar. Aquestes actituds assenyalen les característiques següents:
Característiques 1) Ment oberta 2) Escepticisme sa 3) Humilitat intel·lectual 4) Llibertat de pensament 5) Una alta motivació
Les dues primeres característiques poden semblar contradictòries, però no ho són. El pensador crític ha de voler investigar punts de vista diferents per si mateix, però al mateix temps reconèixer quan dubtar dels mèrits de les seves pròpies investigacions. No hauria de ser ni dogmàtic, doctrinal o ortodox ni ingenu o crèdul. Es tracta d'examinar el major nombre d'idees i punts de vista diferents; donar-li l'oportunitat de ser escoltades fins al fons i després raonar quins són els punts bons i dolents de cadascun dels costats. Acceptar el fet que puguem estar equivocats un cop els arguments estiguin sobre la taula i mantenir l'objectiu final d'aconseguir la veritat o el més proper a aquesta que la informació que hem deixat entrar o se'ns ha presentat ens permet.
Massa escepticisme, o també pseudoescepticisme, conduirà a la paranoia i a idees de conspiració; ens durà a dubtar de tot i al final no aconseguir res, mentre que creure tot sense un judici o mitjançant el prejudici o biaix cognitiu bàsic del nostre cervell ens portarà a ser un públic voluble.
Tenir humilitat intel·lectual significa poder ser capaç de donar una oportunitat a les opinions i noves proves o arguments fins i tot si aquestes proves o indagacions ens porten a descobrir defectes en les nostres pròpies creences.
El pensador crític ha de poder ser independent i ser un lliurepensador. És a dir, no dependre o tenir por a indagar sobre alguna cosa que pugui perjudicar-lo en excés. Les pressions socials a l'estandardització i al conformisme poden arribar a fer caure en la comoditat o en el mateix desig de creure o pertinença al grup. Això pot ser molt difícil o gairebé impossible per a alguns. Un ha de preguntar-se si la por a represàlies al què diran motiva les nostres pròpies opinions o creences i si és així tenir la força per almenys temporalment emmudir fins que es tingui la llibertat de fer-ne una objectiva i detallada avaluació.
Finalment, s'ha de tenir una natural curiositat i motivació per avançar en el mateix coneixement sobre una matèria. L'única manera d'evitar tenir un coneixement bàsic sobre alguna cosa és estudiar fins a assolir el suficient nivell d'entesa necessari abans de realitzar qualsevol judici.
Pas 2: Reconèixer i evitar les barreres i biaixos cognitius principals Cada dia de les nostres vides s'està exposat a variables que bloquegen la nostra habilitat a pensar amb claredat, precisió i equitat. Algunes d'aquestes barreres sorgeixen de les limitacions humanes naturals i inintencionades, mentre altres estan clarament calculades i manipulades. Algunes són òbvies però la majoria d'aquestes són subtils i capcioses. Tanmateix, si després d'estar armat amb l'actitud apropiada del Pas 1 el pensador crític hauria ara d'entendre com reconèixer i evitar (almenys mitigar) la màscara d'engany que es té en la vida diària. Aquestes barreres poden ser dividides en quatre categories: Limitacions humanes bàsiques Ús del llenguatge Falta de lògica i percepció Trampes i esculls psicològics i socials
Cadascuna de les taules mostra: Una llista de les barreres o obstacles a l'enteniment aplicables a la categoria, s'aplica a cadascun, inclòs els més hàbils pensadors crítics. Aquestes limitacions recorden que no és perfecte i que l'enteniment que es té dels fets, percepcions, memòria, biaixos impossibilita l'enteniment del món amb total objectivitat i claredat. El millor que podem fer és adquirir un adequat i suficient coneixement del tema. Una concisa definició de l'obstacle, és molt important per al pensament crític. La correcta elecció de les paraules poden portar a la veritat, o la veritat a mitges, al desconcert, a la confusió o al propi engany. Des de cartells publicitaris que garanteixen la pèrdua de pes a polítics assegurant la prosperitat per a tots, un pensador crític ha d'aprendre a reconèixer quan les paraules no estan encaminades a comunicar idees o sentiments sinó més aviat a controlar el que pensem, sentim, la nostra intenció o elecció i, per tant, el nostre comportament. Un exemple il·lustratiu suggeriments per evitar o superar els obstacles a l'enteniment
Pas 3: Identificar i caracteritzar arguments Al centre de tot pensador crític resideix l'habilitat de reconèixer, construir i avaluar arguments. La paraula argument pot ser desorientadora per a alguns. No significa polemitzar, renyir o discrepar, fins i tot encara que la paraula sigui usada amb freqüència informalment en aquest context. En el context del pensador crític, un argument significa presentar una raó que suporti, recolzi o doni suport a una conclusió, és a dir:
Argument = Raó + Conclusió
Exemple d'un argument:
+ Exemples No creguis amb en Pere perquè ell és un políticConclusió Indicador Raó Ell és perillós ja queve d'un país problemàticConclusió Indicador Raó
Ha d'haver-hi una o més raons i una o més conclusions a cada argument. Depenent de l'ús i el context, dir raó és sinònim de dir: premissa, evidència, dades, proposicions, proves i verificacions. I també depenent del seu ús i el context dir conclusions és també dir, accions, veredictes, afirmacions, sentències i opinions.
Un pensador crític ha d'aprendre a prendre i rescatar els arguments de la comunicació verbal o escrita. Algunes vegades els arguments portaran indicadors com ja que, perquè, a causa de, per, per aquesta raó, com és indicat per, per separar la conclusió de les raons.
En altres casos, els arguments tindran indicadors com per tant, per això, d'aquesta manera, així, per tant per separar la raó de les conclusions. En altres no hi haurà indicador i el context indicarà si la frase porta la intenció de raó o conclusió o cap d'elles.
En general hi ha tres tipus d'indicadors:
Indicadors de posició: Són els indicadors que assenyalen quina és la posició o idea principal a defensar o argumentar. Alguns d'aquests indicadors són: per tant, així, d'aquesta manera, conseqüentment, amb això es mostra, això implica. Per exemple, Només entrar parelles de persones, per tant hi ha d'haver un nombre parell de persones. Indicadors de raó: Són els indicadors que assenyalen quina és la raó o justificació que dona suport a la posició o altres raons anteriors. Perquè, ja que, ja que, a causa d, com es pot veure de, a causa de, ja que .Indicadors d'objecció: Són els indicadors que assenyalen una oposició o pensament en contra d'una posició, una raó o una anterior objecció en cas d'oposar-se a una anterior objecció de denomina refutació o impugnació. Però, encara que, malgrat que, són d'aquest tipus.
Es pot veure un exemple més elaborat:
Rosa va ser l'oficial de seguretat que estava en servei quan els diamants van ser robats. Moltes persones consideren que ella és digne de confiança, perquè ha treballat en el lloc durant més de deu anys sense problemes. Tanmateix, Rosa va poder haver estat temptada a robar els diamants, ja que ella ha estat tenint aquests darrers mesos dificultats, perquè ella juga al Poquer en línia cada nit. Maria Rosa diu que no ho va fer, però és la millor amiga de Rosa. La caixa forta no estava forçada, per tant el lladre va haver d'haver d'usar la clau adequada. Conseqüentment Rosa va robar els diamants, ja que només ella tenia accés a les claus.
En lògica, es designa com inducció a un tipus de raonament que va d'allò particular a allò general (concepció clàssica) o bé a un tipus de raonament on s'obtenen conclusions tan sols probables (concepció més moderna). La inducció matemàtica és un cas especial, on es va d'allò particular a allò general i, no obstant això, s'obté una conclusió necessària.
Una ploma i un elefant cauen amb la mateixa acceleració en el buit, per la qual cosa s'indueix o es generalitza que totes les masses cauen amb la mateixa acceleració en el buit.