Serrasalmus maculatus és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.The Taxonomicon
Morfologia Els mascles poden assolir 26 cm de llargària total i 477 g de pes. Nombre de vèrtebres: 36.FishBase Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC: Tractebel Energia. 128 p.: col. ill., col. maps; 25 cm.
Hàbitat Viu en zones de clima tropical.
Distribució geogràfica Es troba a Sud-amèrica, a les conques dels rius Amazones i Paraguai, i riu Uruguai.
Referències
Bibliografia Axelrod, Herbert Richard (1996): Exotic Tropical Fishes. T.F.H. Publications. . Cordiviola de Yuan, E. i C. Pignalberi de Hassan 1985. Fish population in the Paraná River: lentic environments of Diamante and San Pedro areas (Argentine Republic). Hydrobiologia 127:213-218.
Ferreira, E.J.G., J.A.S. Zuanon i G.M. dos Santos 1998. Peixes comerciais do médio Amazonas. Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis. 211p. Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p. Haddad, V. Jr. i I. Sazima 2003. Piranha attacks on humans in southeast Brazil: epidemiology, clinics, and natural history, with description of a bite outbreak. Wild. Environ. Med. 14(4):249-254.
Jégu, M. i G.M. dos Santos 2001. Mise au point à propos de Serrasalmus spilopleura Kner, 1858 et réhabilitation de Serrasalmus maculatus Kner, 1858 (Characidae : Serrasalminae). Cybium 25(2): 119-143. Jégu, M. 2003. Serrasalminae (Pacus and piranhas). p. 182-196. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
Machado-Allison, A. i W. L. Fink 1991: Notas sobre la sistemática del género Serrasalmus y géneros relacionados. Parte II: el género Pygocentrus en Venezuela. Acta Biologica Venezuélica v. 13 (núm. 1-2): 109-135. Malabarba, L.R. 1998. Monophyly of the Cheirodontinae, characters and major clades (Ostariophysi: Characidae). p. 193-233. A L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds.) Phylogeny and classification of neotropical fishes. Porto Alegre: EDIPUCRS. Mills, D. i G. Vevers 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.
Nelson, J. S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. . Norman, J. R. 1929. The South American characid fishes of the subfamily Serrasalmoninae, with a revision of the genus Serrasalmus, Lacepède. Proceedings of the Zoological Society of London. 1928 (pt 4) (núm. 30): 781-829, Pl. 1. Sazima, I. i C. Zamprogno 1985. Use of water hyacinths as shelter, foraging place, and transport by young piranhas, Serrasalmus spilopleura. Environ. Biol. Fish. 12(3):237-240. Sazima, I. i S. de Andrade Guimaraes 1987. Scavenging on human corpses as a source for stories about man-eating piranhas. Environ. Biol. Fish. 20(1):75-77. Sazima, I. i J.P. Pombal, Jr. 1988. Mutilação de nadadeiras em acarás, Geophagus brasiliensis, por piranhas, Serrasalmus spilopleura. Rev. Bras. Biol. 48(3):477-483. Sazima, I. i F.A. Machado 1990. Underwater observations of piranhas in western Brazil. Environ. Biol. Fish. 28:17-31.
maculatus