Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat. Per tal de sistematitzar-ne la recollida s'ordenen per ordre cronològic i cal incloure la font d'on s'ha adaptat la informació si no existeix encara l'article relatiu a l'atemptat. Òbviament el llistat no és exhaustiu, donat els múltiples actes de kale borroka resulta difícil atribuir-los a l'organització armada, no obstant també es poden recollir aquí.

Dècada de 1960 7 de juny de 1968: Mor tirotejat el guàrdia civil de trànsit José Antonio Pardines Arcay a mans de Txabi Etxebarrieta, durant un control rutinari de carretera a Villabona-Amasa. 2 d'agost de 1968: Mor en un atemptat el cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià Melitón Manzanas, davant del seu domicili a Irun. 9 d'abril de 1969: Mor el taxista Fermín Monasterio, a mans d'un militant d'ETA, durant una fuga camí de l'Estat francès a Arrigorriaga.

Dècada de 1970 20 de desembre de 1973: Una bomba instal·lada al subsòl del c. Claudio Coello de Madrid fa volar el cotxe oficial del president del govern espanyol, l'almirall Luis Carrero Blanco, el vehicle sortí propulsat uns vint metres cap enlaire caient al pati de l'església Sant Francesc de Borja confrontant al carrer. Hi moriren l'almirall, el xofer i un policia que anaven dins del cotxe, un Ford Dodge, que va quedar doblegat en forma de V. També van resultar ferits de gravetat un policia que anava amb un altre vehicle que seguia el president, i tres transeünts (un nen, una dona jove i un taxista).La Vanguardia Española 21 de desembre de 1974 Pàg. 1-9 i següents 3 d'abril de 1974, el caporal primer de la Guàrdia Civil Gregorio Posadas Zurrón és metrallat a Azpeitia (Guipúscoa) pels membres d'ETA José Antonio Garmendia Artola, "El Tupa"; i Francisco Javier Aya Zulaica, "El Trepa";VICTIMA DEL TERRORISMO DE "ETA". D./Dª Gregorio Posada Zurron a la pàgina web de la Guàrdia Civil. 11 de setembre de 1974: Durant un tiroteig en un pis arran de la detenció de Yoyes és mort un dels guàrdies civils que efectuaven. 29 d'octubre de 1974: En el decurs d'una acció de vigilància per trobar al membre d'ETA Ignacio Iparraguirre Aseguinolaza "Iporra" en al barri donostiarra de Trincherpe, prop de Pasaia, aquest és descobert al carrer iniciant-se un tiroteig mutu en que resulta ferit mortalment un dels dos guàrdies civils. 17 de desembre de 1974: Durant un passeig a les nou de la nit són metrallats des d'un cotxe en marxa els guàrdies civils Argimiro García Estévez i Luis Santos Hernandez per Francisco Múgica Garmendia, "Pakito". 6 de maig de 1975: El guàrdia civil Andrés Segovia Peralta és metrallat per l'esquena quan es dirigia al quarter de Guernica. 14 de maig de 1975: Durant una operació a la matinada a Guernica per a capturar activistes d'ETA en un pis franc és disparat al cap i mort el tinent de la Guàrdia Civil Domingo Sánchez Muñoz. Iñaki Garay Lejarreta i Blanca Salegui Allende, propietaris del pis i membres d'ETA moren en l'acció. Fugen dos membres d'ETA del pis, un d'ells, Jesús María Markiegi "Motriko", és trobat prop del lloc i mort durant un altre tiroteig amb membres de la guàrdia civil. 5 d'octubre de 1975: Mitjançant una emboscada és accionada a distància una bomba casolana de dinamita i cargols industrials contra un vehicle de la guàrdia civil que tornava del santuari d'Arantzazu. Hi moren tres dels guàrdies i dos resulten ferits de gravetat. 18 d'octubre de 1975: El guàrdia civil Manuel López Triviño és metrallat per l'esquena en ple nucli urbà de Zarauz al vespre quan retornava de la caserna al seu domicili. Mor a l'acte. 17 de gener de 1976: Atemptat amb bomba activada en voler retirar una ikurriña a un cim proper al km. 422 la carretera nacional I a Ordicia. Hi mor a l'instant el guàrdia civil Manuel Vergara Jiménez, resulta ferit el seu company. 5 d'abril de 1976: Els presos polítics d'ETA (juntament amb presos del Moviment Ibèric d'Alliberament, FRAP, FAC i PCE) protagonitzen la Fuga de Segòvia, la fuga més gran de presos a l'Estat Espanyol. Es fuguen un total de 29 presos, i en la fugida mor Oriol Solé i Sugranyes, assassinat per la Guàrdia Civil. 11 d'abril de 1976: Avisats de la col·locació d'una ikurriña al c. Leon de Barakaldo penjant d'uns cables elèctrics el membre dels Tècnic Especialista en Desactivació d'Artefactes Explosius (TEDAX), Miguel Gordo García, mor electrocutat. 25 d'abril de 1978: Bomba desactivada a Galerías Preciados de Vitòria. 2 de novembre de 1978 Henri Parot i Jean Pierre Erremundeguy disparen als germans José i Miguel Legasa, matant al primer i ferint el segon. Aquests dos empresaris s'havien negat a pagar l'impost revolucionari. 20 de gener de 1979: Desactivada bomba col·locada a Galerías Preciados de Vitòria. 12 de juliol de 1979: Incendi de l'Hotel Corona de Aragón. No resta clara la seva vinculació amb ETA (76 víctimes mortals).

Dècada de 1980 7 de maig de 1981: Henri Parot col·loca en un cotxe oficial una bomba mentre estan parats en un semàfor a Madrid. L'explosió matà al tinent coronel Guillermo Tebar Seco, el suboficial d'escolta Antonio Nogueras García i el soldat conductor Rodríguez Taboada. El tinent general Joaquín Valenzuela resultà ferit de gravetat i ferí una vintena de transeünts. 21 de gener de 1983: Bomba feta explotar al Galerías Preciados de Bilbao, sense danys personals, autoatribuït a ETA militar. 23 de novembre de 1984: Explosió de dues bombes amb dos quilos de goma 2 cadascuna, a un Sabeco a Vitòria. Quatre ferits lleus. 26 de maig de 1985: ETA militar incendia un Sabeco, de Saragossa. 12 de desembre de 1985: El policia membre de l'Edex, Esteban del Amo mort en esclatar el cotxe bomba aparcat al soterrani d'El Corte Inglés del carrer Felipe II de Madrid. El vehicle l'havia utilitzat un comando d'ETA per a assassinar el coronel de l'exèrcit espanyol Vicente Romero i el seu xofer. 17 d'octubre de 1985: Còctel molotov contra Sabeco a Vitòria, pocs danys materials. 30 de juliol de 1986: Bomba formada per 700 grams de doratita al supermercat Sabeco de la capital alavesa. El grup “Iraultza” s'atribueix l'acció. 1 de juliol de 1986: Explosiu, compost per 750 grams de dinamita, un a Sabeco de Vitòria (danys materials). 10 de setembre de 1986: Dolores González Katarain, àlies Yoyes, primera dona dirigent d'ETA i sota acusació de traïció a l'organització, és executada a Ordizia, on havia retornat després d'abandonar la banda i autoexiliar-se uns mesos. 14 d'octubre del 1986: Explosió d'un cotxe bomba a la caserna de la policia de la plaça d'Espanya de Barcelona amb el resultat d'un policia mort i 18 ferits tots ells civils. 25 d'octubre de 1986: Dues bombes, una a un Simago i l'altra a un Sabeco de Vitòria (quatre ferits lleus). 24 de desembre de 1986: El guàrdia civil José Peña Medina mor en esclatar una bomba a l'hipermercat Pryca a Oiartzun (Guipúscoa). 10 d'abril de 1987: Desactivada una bomba formada per dos quilos de cloratita col·locada en un lavabo de la cinquena planta d'El Corte Inglés de Bilbao pel grup “Iraultza”. 17 de maig de 1987: Exploten tres cotxes bomba a Madrid: Un a la Direcció General de la Guàrdia Civil, el quarter general de l'exèrcit de l'aire i el quarter general de l'armada. La primera causa la mort de quatre ocupants d'un turisme que circulava a prop del lloc de l'explosió. 12 de juny de 1987: Atemptat d'Enpetrol en què resulten danyats 14 km de canonades del Complex Petroquímic de Tarragona i fugen de la població unes 20.000 persones enmig de la matinada.La mano de ETA, tras el sabotaje contra Enpetrol Vanguàrdia 13 de juny de 1987 19 de juny de 1987: Atemptat de l'Hipercor amb cotxe bomba a l'aparcament soterrani a Barcelona (15 persones mortes i 38 ferits). 17 de desembre de 1987: Bomba de 250 quilos d'amonal contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa, que explota de nit i causa onze morts, cinc d'ells nens. 21 de novembre de 1988: Atemptat a la matinada amb una bomba, formada per 100 quilos d'amonal i bombones de gas, contra la seu de la DG de la Guàrdia Civil de Madrid. Hi moren dues persones i 87 persones resulten ferides. 17 de novembre de 1989: Prop de la pça. d'Atocha de Madrid Henri Parot i Jacques Esnal tirotegen el tinent coronel José Martínez Moreno i Alfonso de los Reyes el conductor del vehicle de l'exèrcit de terra en què viatjaven; matant al primer i ferint al segon.

Dècada de 1990 29 de maig de 1991: A la tarda un cotxe bomba fa explosió al patí interior de la casa-caserna de la guàrdia civil de Vic. Hi moren set persones entre ells un guàrdia civil, dos familiars d'aquest, tres nenes i una noia jove i un mínim de 45 ferits. L'edifici s'ensorrà totalment excepte la façana. Aquell dimecres havia començat la Volta Ciclista a Catalunya pel que molts del guàrdies civils no es trobaven a l'interior, cosa que es va interpretar que ETA volia atemptar contra les famílies dels guàrdies civils. 26 de juliol de 1996: Isidro Usabiaga Esnaola, empresari guipuscoà és tirotejat prop del seu domicili a Ordizia cap a les quatre de la matinada morint en l'atemptat.ETA asesina a un empresario guipuzcoano que había pagado el "impuesto revolucionario". La Vanguardia 27 de juliol de 1996.

13 de juliol de 1997: El regidor d'Ermua (Biscaia) pel Partit Popular Miguel Ángel Blanco Garrido, segrestat dos dies abans, va ser assassinat a trets.

Any 2000 Especial ETA: La dictadura del terror. Año 2000. Llistat d'accions d'aquell any recollida pel diari "El Mundo". 21 de gener de 2000: El tinent coronel Pedro Antonio Blanco García resulta mort per l'explosió d'un cotxe bomba situat al carrer Pizarra de Madrid. Minuts més tard, ETA feia esclatar el vehicle amb què varen fugir del primer atemptat, amb l'objectiu d'esborrar qualsevol empremta dactilar.ETA cumple su amenaza con el asesinato de un teniente coronel en Madrid 22 de febrer de 2000: El diputat Fernando Buesa Blanco i el seu escorta, el policia Jorge Díez Elorza, moren per l'explosió d'un cotxe bomba situat als afores del campus de la Universitat del País Basc, situat a Vitòria. Arran d'aquest atemptat, el Partit Nacionalista Basc trenca tots els acords subscrits amb Herri Batasuna, la qual cosa provoca una important crisi institucional. 6 de març de 2000: L'explosió d'un cotxe bomba, accionat al pas d'un vehicle de la Guàrdia Civil, provoca 8 ferits als afores del quarter d'Intxaurrondo de Sant Sebastià. L'acció es va produir en plena campanya electoral d'unes eleccions legislatives que, finalment, José María Aznar acabaria guanyant amb majoria absoluta. 27 de març de 2000: Artificiers del Cos Nacional de Policia desactiven un petit artefacte explosiu -d'uns 125 grams, aproximadament- col·locat en una caixa de puros i enviat per correu certificat a la delegació de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) a Andalusia, situada a la ciutat de Sevilla. 24 d'abril de 2000: Artificiers del Cos Nacional de Policia desactiven un petit artefacte explosiu -molt semblant al del 27 de març- col·locat en un llibre i enviat, per correu certificat, a la seu central del diari La Razón, situada a Madrid. 6 de maig de 2000: El columnista i col·laborador del diari El Mundo José Luis López de la Calle resulta mort a conseqüència de l'impacte de 4 trets de pistola. L'acció es va perpetrar en el portal de casa seva, situada en ple centre d'Andoain (Guipúscoa), quan tornava de comprar el diari. 4 de juny de 2000: El regidor popular de l'Ajuntament de Durango (Biscaia) Jesús Maria Pedrosa Urkiza resulta mort, en un dels carrers més concorreguts de la ciutat biscaïna, a conseqüència de l'impacte d'un tret de pistola. El regidor tornava de veure un partit de bàsquet celebrat a la localitat.