Friedrich Wilhelm August Fröbel (o Froebel) (Oberweissbach, (Turíngia) 1782 - Marienthal (per Bad Liebenstein), 1852) fou un pedagog alemany.
Les idees fröbelianes sobre l'educació, i especialment de l'educació de la primera infància, esdevingueren la referència en el camp de la pedagogia des de 1870 fins a la Primera Guerra Mundial i l'aparició dels nous plantejaments en el . Tot i ser més conegut per la seva proposta d'educació infantil, és autor d'una teoria educativa fonamental basada en l'espiritualisme i l'idealisme. També fou creador i director d'institucions situades a l'avantguarda educativa del seu temps.
Biografia I. 1782 -1799. Infància, escola i natura
Friedrich Fröbel visqué la infantesa a Oversweissback, un poble de Schwarzburg-Rudolstad, en plens boscos de Turíngia, Alemanya. Una pròspera vila dedicada al comerç de la fusta i de les aplicacions medicinals i industrials de la seva rica flora. Fill d'un estricte i rigorós pastor luterà i d'una mare que morí pocs mesos després del part. D'ell tingueren cura els seus germans grans. El 1785, quan tenia quatre anys el seu pare es casà novament, però rebé poca atenció de la seva madrastra. Tot plegat portà al petit Fröbel vers la introspecció. A la seva autobiografia parlarà de la seva primera infantesa com de "les albades horribles dels meus primers anys». A aquest abandonament afectiu hi respongué amb una actitud negativa, d'indocilitat i egocèntrica. La qual el seu pare interpretà com a senyal de poca intel·ligència.
El Fröbel infant viu, doncs, en un desert emocional i afectiu que intenta emplenar amb llargues estones de contemplació de la natura. Fröbel trobà refugi en la religió i la naturalesa i, les quals segons ell mateix diu foren el fogar i l'inici de la seva vida espiritual.
A deu anys les seves circumstàncies canviaren, ja que l'oncle matern i també pastor luterà Hofmann de Stadt-Ilm, conscient de la infelicitat de l'infant se l'emportà a viure amb ell. Això transformà la vida de Fröbel. Així, des del 1792, va a viure a Stadt-Ilm acollit afectuosament. A aquella casa també hi vivia la sogra del pastor, ja que la seva muller i el seu fill havien mort. Aquesta dona va fer de mare a Friederich i li feu canviar la forma de veure la vida amb la seva bondat i la seva actitud maternal. Així, entre els deu i els quinze anys Fröbel visqué una vida tranquil·la entre la casa, l'escola i la natura que va afavorir la recerca de si mateix, el despertar espiritual i el gaudi de la bellesa de la natura i de les coses. El mateix Fröbel escriu que a Stadt-Ilm va recuperar l'equilibri i «conegué la llibertat de l'esperit i retornà el vigor al seu cos».
Després d'aquests anys, retornà a la casa paterna i es platejà la seva vida professional. El pare continuava pensant que Friederich era una persona poc dotada. Això sumat a l'escassetat de recursos familiars, que ja sustentaven l'educació universitària de dos fills, fan que el pare l'orienti cap a un ofici en un àmbit que li agrada: el bosc. Així esdevingué ajudant d'un inspector forestal a Johani. Prop del qual Fröbel d'una manera quasi autodidacta aprengué cartografia, astronomia, perfeccionà les matemàtiques i s'apassionà per la botànica. També tornar a emprendre les seves consideracions sobre l'origen i sentit de la naturalesa i de tota la creació. Fröbel remarcarà més tard com l'influí aquesta llarga estada al bosc.
II. 1799 – 1805. Universitat de Jena i Schelling. Descobrir la vocació
Acabat l'aprenentatge el 1799, un viatge a Jena per portar diners al seu germà estudiant el feu descobrir la vida cultural i acadèmica de la universitat en uns anys on ensenyaven allà Friedrich von Schiller i Friedrich Schelling Schelling. El pensament d'aquest darrer, que predicava la unitat entre natura i esperit, és ben present en la pedagogia de Fröbel i en el seu plantejament de la identitat simultània de naturalesa i esperit. Per a Fröbel, tot l'univers és l'Absolut que es desplega a si mateix. Tornà a Jena l'any següent com estudiant per cursar filosofia i mineralogia. Però va tenir problemes per pagar l'estada i acabà a la presó per impagament l'any 1800. El seu pare saldà el deute a càrrec de la part que li pertocaria en herència. Fröbel tornà a Oversweissback per la primavera de 1801. Marxà a treballar a Hildebur, però, un temps després, el seu pare emmalaltí greument i Friederich retornà per ajudar-lo i tenir-ne cura fins a la mort. Segons narra Fröbel, en aquest període es produí una recomposició de les seves relacions. El febrer de 1802, morí el seu pare i Fröbel reprengué la seva vida treballant d'agrimensor.
També entre 1894 i 1805 administrà una propietat rural. Es traslladà a Frankfurt, amb vint-i-tres anys on conegué Antoni Gruner un deixeble de Pestalozzi que li oferí fer de professor a l'escola d'educació secundària. Allà, en contacte amb les propostes pedagògiques pestalozzianes, descobrí la seva autèntica vocació: ser mestre. Aviat, marxà a Yverdon per conèixer de primera mà l'obra educativa de Pestalozzi.
III. Formant-se críticament prop de Pestalozzi. Nous estudis universitaris
De tornada a Frankfurt, participa activament en les labors de l'escola d'Antoni Gruner. Però volent aprofundir en els nous enfocaments educatius accepta ser el tutor dels fills de l'aristocràtica família Holzhausen. Es traslladà, de nou, a Yverdon dos anys amb els fills de la casa que foren alumnes de l'escola pestalozziana. On ell treballava amb l'equip de col·laboradors de Pestalozzi. Allà Fröbel participà en les seves activitats i recerques, multiplicà els seus assajos i pren notes.
Fervent admirador de Pestalozzi, aprofundeix críticament en el mètode pestalotzzià tot advertint que era necessari fer-hi esmenes i correccions per millorar-lo. Com ara la necessitat d'atendre educativament la primera infància. A Fröbel i a Pestalozzi els uneix la preocupació per assolir d'una formació global del nen que abraci «el cap, el cor i la mà» i la convicció del paper preponderant de l'educació materna. El Llibre de les mares, escrit per Pestalozzi l'any 1805, influirà notablement Fröbel i molt particularment en la seva pedagogia del joc i del Jardí d'Infants que considerarà com una continuació de l'obra del pedagog suís.
Més endavant renuncia a la feina de tutor dels von Holzhausen i aprofita una petita herència per aprofundir a l'estudi de les llengües orientals, l'economia i les ciències naturals a les universitats de Göttingen i Berlín on ensenyen Fichte i Schleimacher. L'estudi dels minerals l'induïren a representar simbòlicament amb una esfera la unitat entre tot el que és natural amb tot el que és espiritual.
IV. 1813 - 1814. Participació en la guerra d'alliberament
Però la invasió napoleònica de 1813 i la batalla de Lipsia estronquen el curs de la vida de Fröbel. Això el portarà a ser voluntari a la guerra (1813 -1814). Fröbel s'enrolà perquè li semblava inconcebible que un jove com ell no anés a defensar la pàtria. Tot preguntant-se com podria dedicar-se a l'educació sense prèviament complir amb el sagrat deure d'oferir la seva sang i la seva vida. A l'exèrcit conegué a dos joves teòlegs Wilhelm Middendorf (1793-1853) i Heinrich Langenthal (1792-1879), soldats com ell. Els quals esdevindrien inseparables col·laboradors seus en les empreses educatives futures.
V. 1816 1831. La creació de la seva primera escola a Keilhau
L'any 1816, Fröbel funda, amb els seus esmentats amics Middendorf i Langenthal, un internat per a nois, anomenat Allgemeine deutsche Erziehungsanstalt (Institut General Germànic d'Educació) establert des de 1817 a Keilhau a Turíngia. Aquest internat acollí de fet un petit nombre de nois (els nebots de Fröbel ara sota el seu càrrec i poc més), però en poc temps acollirà un gran nombre de nois. Fröbel plantejarà allà un tipus d'educació que aplega molt d'allò que la vida li havia negat: una educació culta i harmoniosa i un acolliment afectuós per a la infància.
És a Keilhau que Fröbel escriurà la seva obra mestra, L'educació de l'home. Publicada l'any 1826, desenvolupa una noció central de la seva pedagogia la «unificació de la vida». La qual se situa com una continuació de la «filosofia de les esferes» elaborada ja a l'època dels seus estudis a Göttingen: la realitat, encara que contradictòriament, tendeix sempre a la unitat, que es manifesta en Déu. «Déu és el principi d'unitat immanent al mateix temps en la natura externa i en l'esperit interior, en última instància, a la vida que uneix a tots dos més enllà de la seva oposició». L'educació ha d'ajudar, doncs, a la mediació, a la integració del jo i de l'objecte, de l'interior i de l'exterior; aquesta idea és també a la base de la seva concepció del joc abordada més tard.
Davant les dificultats polítiques per les seves idees liberals, Fröbel emigrarà a Suïssa.
V. 1831 – 1836. La creació d'escoles a Suïssa i Alemanya
Reconegut internacionalment com a pedagog, Fröbel fou convidat a Suïssa per dirigir un institut educatiu privat al cantó de Lucerna. La seva pedagogia despertà l'oposició de determinats àmbits catòlics, els quals sol·licitaren al govern la creació d'un centre educatiu públic. Aquest projecte no s'acceptà. Ben al contrari, el govern confiarà Fröbel, el 1834, la direcció d'un curs de formació de professorat. El 1835 dirigirà l'hospici i escola primària de Berthoud. Encarant l'educació dels infants per anar construint una humanitat en consonància amb la natura i fomentant l'espiritualitat.
A causa de la malaltia de la seva dona, Fröbel retornà a Alemanya el 1836 i es va establir a Bad Blankenburg (Turíngia). L'any següent creà l'"Institut per donar resposta a les necessitats d'activitat del nen i el jove» que es dedicà a crear i fabricar joguines i elements didàctics i que tingué una important demanda.
VI. 1839 - 1848 El Kindergarten o Jardí d'Infantsminiatura|Monument a Fröbel a Blankenburg|308x308pxEl 1839 moria la seva esposa Guillermina que havia estat sempre estretament compromesa amb l'obra educativa de Fröbel. Aquell any mateix iniciaria a l'institut de Blankenburg el primer curs d'especialització d'educadores infantils.
Una situació és innovadora en oferir un nou camp de treball a les dones. Un fet que obria un nou horitzó a Europa. És en aquesta època que Fröbel es dedicarà de ple a l'educació de la primera infància i, per extensió, a la pedagogia familiar. La teoria de jocs que va desenvolupar i el material didàctic que creà és pensat i destinat a l'àmbit familiar. El 1839 obre un centre de formació de guies per a nens, els quals són definits com a homes a l'inici. En aquesta institució, mares o mainaderes venen a aprendre l'objectiu i funcionament del material de joc. El primer Kindergarten (Allgemeine Deutsche Kindergarten) s'inaugurà el 28 de juny de 1840 a Bad Blankenburg. en el marc d'un seguit de conferències, publicacions i cursos per a les mestres d'escoles per a la primera infància.
De ser un espai de promoció del joc, els Jardins d'Infants es converteixen en un lloc acollidor per als més menuts durant unes hores al dia. On el joc està organitzat sistemàticament per educadores preparades per aquesta missió durant sis mesos en un curs que Fröbel coordinà el 1842.
VII. 1845 - 1852 Expansió i prohibició del Kindergarten
La idea i la creació de jardins d'infants s'expandirà ajudades pels viatges de difusió que Fröbel realitzarà entre 1845 i 1849. El 1849 Fröbel inaugurà un institut a Bad Liebenstein. Comptà amb la participació de Lluïsa Levin, que esdevindria dos anys després la seva segona esposa i de la baronessa Marenholtz-Bülow, que assistí a aquest institut en qualitat d'alumna i que, posteriorment, fou una molt activa difusora de l'obra educativa de Fröbel.