El Leicester City Football Club, també conegut com a the Foxes (les guineus, en anglès), és un equip de futbol professional anglès amb seu a Leicester, concretament al King Power Stadium.
La temporada 2015-16 van guanyar el títol de la màxima competició anglesa de futbol per primer cop en la seva història. El club es va fundar el 1884 amb el nom de Leicester Fosse, disputant els seus partits com a local en un terreny proper a Fosse Road. El nom Leicester City es va adoptar el 1919.
L'equip es va traslladar a Filbert Street el 1891, on va jugar durant 111 anys, per després traslladar-se al veí Walkers Stadium el 2002. El 2013, després de canviar de propietari, es va canviar el nom del seu camp pel de King Power Stadium.
El Leicester City va ser escollit per disputar la Football League el 1894. Des d'aleshores, els seus millors resultats han estat el campionat de lliga de la temporada 2015-2016 i la segona posició aconseguida en la lliga de la temporada 1928-29, així com vuit títols de la segona divisió (rècord absolut), i un de tercera divisió. També han aconseguit adjudicar-se tres vegades la Copa de la Lliga, i han disputat en cinc ocasions la final de la FA Cup, de les quals n'han guanyat una. L'equip només ha estat una temporada per sota de les primeres dues divisions del futbol anglès, concretament la temporada 2008-09, quan van guanyar la Football League One.
Història Fundació Format el 1884 per un grup d'exalumnes de l'Escola Wyggeston com "Leicester Fosse", l'equip es va unir a l'Associació Anglesa de Futbol el 1890. Abans d'establir-se a Filbert Street, el 1891, el club va disputar els seus partits en cinc terrenys diferents, entre els quals es trobava el Victoria Park, al sud-est del centre de la ciutat, i els Belgrave Road Cricket and Bicycle Grounds. L'equip també es va unir a la Midland League el 1891, ascendint a la Segona Divisió de la Football League el 1894 després de quedar en segona posició. El primer partit professional del Leicester va ser una derrota per 4–3 contra el Grimsby Town, mentre que la primera victòria es va produir la setmana següent contra el Rotherham United, en un partit disputat a Filbert Street. En aquella mateixa temporada es va presenciar la que segueix essent la victòria per més diferència de gols de la història del club, corresponent a un partit de la FA Cup en què el Leicester va derrotar el Notts Olympic per 13 a 0. La temporada 1907-08 l'equip va acabar segon a la Segona Divisió anglesa, fet que li permeté l'ascens a la primera divisió, la més alta del futbol anglès. Tot i així, l'equip va baixar després d'una única temporada, patint a més la que encara avui dia és la derrota més important de la història del club, un 12-0 contra el Nottingham Forest.
El 1919, quan la lliga de futbol es va tornar a disputar, després de la Primera Guerra Mundial, el Leicester Fosse va deixar de competir a causa d'unes dificultats econòmiques de les quals se'n desconeixen els detalls. Aleshores el club es va reformar com a "Leicester City Football Club", particularment apropiat car la municipalitat de Leixester havia adquirit recentment la categoria de ciutat. Després del canvi de nom el club va gaudir d'un èxit moderat durant la dècada de 1920; dirigit per Peter Hodge, que deixà l'equip el maig de 1926 per ser substituït, dos mesos més tard, per Willie Orr, i amb el golejador estrella Arthur Chandler, van aconseguir adjudicar-se el títol de la Segona Divisió la temporada 1924-25 i van aconseguir la seva millor posició històrica a Primera la temporada 1928-29, quan van quedar en segona posició a només un punt dels campions, el Sheffield Wednesday. Això no obstant, durant la dècada de 1930 l'equip va patir un retrocés en la seva sort, amb el descens la temporada 1934-35 i, després d'un ascens la temporada 1936-37, un nou descens la temporada 1938-39, que el faria acabar la dècada a la Segona Divisió.
miniatura|Posicions històriques del Leicester City a la lliga anglesa
Després de la Segona Guerra Mundial El Leicester va arribar a la seva primera final de copa el 1949, on va perdre contra el Wolverhampton Wanderers FC per 3-1. Tot i així, la setmana següent l'equip va apoder celebrar la seva permanència a la Segona Divisió després d'empatar en el darrer partit de la temporada. El 1954 el Leicester va guanyar el campionat de Segona Divisió, ajudat per Arthur Rowley, un dels màxims golejadors històrics de l'equip. Tot i que van perdre la categoria la següent temporada, el 1957 van aconseguir tornar a Primera dirigits per Dave Halliday, amb Rowley marcant la xifra rècord de 44 gols en una temporada. El Leicester es va mantenir a Primera fins al 1969, convertint-se en el període més llarg que aconseguia mantenir-se a la primera divisió.
Sota la direcció de Matt Gillies i el seu assistent Bert Johnson, el Leicester va aconseguir disputar la final de la FA Cup en dues noves ocasions, tot i que perdé en ambdós casos (1961 i 1963). Com que la final del 1961 la van perdre contra els també campions de lliga, el Tottenham, el Leicester va esdevenir el representant anglès a la Recopa d'Europa de 1961-62. La temporada següent, l'equip va aconseguir liderar la primera divisió en acabar la primera volta; a causa del seu bon joc en els diversos camps anglesos, coberts de gel i de neu en aquella època de l'any, aquell equip del Leicester va passar a ser conegut com els "Ice Kings" (reis del gel). Finalment el Leicester va acabar en quarta posició, millor classificació històrica del club des de la Segona Guerra Mundial. Gillies va guiar al Leicester cap al seu primer títol professional el 1964 quan van aconseguir derrotar a l'Stoke City (4–3 en el global) en la final de la Copa de la Lliga. L'any següent el Leicester tornaria a disputar la final de la Copa de la Lliga, però va perdre per 3-2, en el global de la final, contra el Chelsea FC. Gillies i Johnson es van convertir en una gran influència per al futbol anglès per la seva versió del "whirl" i del sistema "switch", que van superar les formacions tradicionals 1–11 d'Anglaterra. Després d'un mal inici de temporada, Matt Gillies va dimitir el novembre de 1968. El seu successor, Frank O'Farrell, es va veure incapaç d'evitar el descens, tot i que el club va arribar a la final de la FA Cup d'aquella temporada, fita que no es repetiria fins a l'actualitat, i que va perdre per 1-0 contra el Manchester City.
miniatura|Robbie Savage jugant contra el Barnsley FC durant la temporada 1997-98. El 1971, el Leicester va retornar a la primera divisió, aconseguint adjudicar-se la Charity Shield per primera i única vegada a la seva història. Com que l'Arsenal FC, equip que havia aconseguit el doblet la temporada anterior guanyant lliga i copa, no podia participar en aquesta competició per culpa dels seus compromisos internacionals, inusualment es va decidir que la Charity Shield fos disputada entre el Leicester, campió de la Segona Divisió, i el Liverpool FC, subcampió de la FA Cup. Finalment, el Leicester s'imposaria per 1–0. Jimmy Bloomfield va ser nomenat nou entrenador de l'equip per aquella temporada, aconseguint mantenir el club a primera divisió durant el seu mandat. Des d'aleshores, l'equip no ha aconseguit mantenir-se tants anys a la màxima divisió del futbol anglès. La temporada 1973-74, a més, el Leicester va aconseguir classificar-se per les semifinals de la FA Cup.
Frank McLintock, jugador històric de l'equip de finals dels anys 50 i dels anys 60, va succeir Jimmy Bloomfield el 1977. El Leicester va perdre la categoria la temporada 1977-78 i McLintock va dimitir. Jock Wallace va continuar la tradició del club d'entrenadors escocesos d'èxit (després de Peter Hodge i Matt Gillies) en convertir el Leicester en campió de la Segona Divisió la temporada 1979-80. Això no obstant, Wallace es veié incapaç de mantenir l'equip a la primera divisió, tot i que van disputar les semifinals de la FA Cup el 1982. Mentre Wallace dirigia l'equip, es va produir l'emergència d'un dels jugadors més famosos sorgits de les categories inferiors del Leicester, Gary Lineker, que acabaria jugant al FC Barcelona. El següent entrenador del Leicester va ser Gordon Milne, que va aconseguir pujar l'equip a Primera el 1983. Lineker va ajudar al Leicester a mantenir la categoria, tot i que finalment va ser venut a l'Everton FC, el 1985, i dos anys més tard l'equip tornaria a perdre la categoria, no havent-se vist capaços de contractar un jugador per acompanyar la seva altra estrella, Alan Smith, que acabaria marxant traspassat a l'Arsenal després del descens.
Milne va marxar el 1986, essent substituït per David Pleat, que al seu torn seria despatxat el gener de 1991 quan el Leicester es trobava en perill de descens a la Tercera Divisió. Gordon Lee va ocupar el seu lloc fins a final de temporada. El Leicester va aconseguir vèncer en el darrer partit de la temporada, salvant-se així del descens a la tercera divisió del futbol anglès.
Brian Little va fer-se càrrec de la direcció de l'equip el 1991, guiant el Leicester la temporada 1991-92 a disputar la promoció per disputar la recentment creada FA Premier League, tot i que van perdre contra el Blackburn Rovers per culpa d'un penal transformat per l'exjugador de l'equip Mike Newell. El club va tornar a disputar la promoció d'ascens la temporada següent, on van perdre per 4–3 contra el Swindon Town FC. La temporada 1993–94 el Leicester va aconseguir, finalment, l'ascens a la Premier League, després de derrotar en la promoció al Derby County per 2–1. Little va dimitir el novembre següent per fer-se càrrec de la direcció de l'Aston Villa, i el seu successor, Mark McGhee, va ser incapaç de salvar al Leicester d'acabar penúltim la temporada 1994-95.
1995–2010 McGhee, inesperadament, va abandonar l'equip el desembre de 1995 quan el Leicester era el líder de la primera divisió (la segona categoria del futbol anglès, per sota de la Premier League), per fer-se càrrec del Wolverhampton Wanderers FC. El seu substitut fou Martin O'Neill. Amb O'Neill, el Leicester es va classificar per la fase de promoció de la temporada 1995-96, on va derrotar el Crystal Palace per 2–1 gràcies a un gol d'última hora de Steve Claridge, que assegurava la participació directa del Leicester a la Premier League. Després de l'ascens, el Leicester va aconseguir quedar entre els 10 primers classificats durant quatre temporades consecutives. A més, O'Neill va acabar amb la mala ratxa de 33 anys sense aconseguir un trofeu important, ajudant al Leicester a guanyar la Copa de la Lliga en dues ocasions, el 1997 i el 2000, i acabant en segona posició de la lliga el 1999. Gràcies a aquests resultats el Leicester es va classificar per disputar la Copa de la UEFA les temporades 1997-98 i 2000-01, primera participació europea del club des de 1961. El juny del 2000 O'Neill va marxar al Celtic.
O'Neill va ser substituït per l'exentrenador de la selecció anglesa sub-21 Peter Taylor. Durant el seu mandat el Leicester va disputar el seu darrer partit en competicions internacionals fins a l'actualitat, que va resultar en una derrota per 3-1 contra l'Estrella Roja de Belgrad, el 28 de setembre de 2000, en el marc de la Copa de la UEFA de 2000-2001.Red Star end Leicester dreams, BBC Sport. 28 setembre 2000. Consultat el 27 setembre 2007. El Leicester va començar molt bé amb Taylor, liderant la Premier League durant dues setmanes a l'agost, i mantenint-se en places europees durant bona part de la temporada, però els mals resultats de l'últim tram el van condemnar a la tretzena posició.
Taylor va ser despatxat després d'un inici terrible la temporada 2001-02, i el seu successor, Dave Bassett, només va mantenir el càrrec durant sis mesos abans de ser substituït per Micky Adams, anunciant-se el canvi poc abans de despatxar Bassett. Aquella temporada el Leicester només va poder guanyar cinc partits.