Sant Miquel de Llotes (en francès Saint-Michel-de-Llotes) és una comuna de 331 habitants el 2013 de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, situada als límits dels Aspres i el Riberal, a prop d'Illa. Està inclòs, tanmateix, en la subcomarca dels Aspres.

Etimologia La primera part del nom del poble fa referència al patró de la parròquia local, l'arcàngel sant Miquel. Llotes, podria provenir del llatí lutum, llot, però Joan Coromines i Vigneaux proposaCoromines, 1995. afirma en el seu Onomasticon Cataloniae que és un apòcop dIllotes, diminutiu dIlles.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Miquel de Llotes en el Rosselló miniatura|Sector del nord del terme, en el Riberal La comuna de Sant Miquel de Llotes, de 86.400 hectàrees d'extensió, ésEl terme de Sant Miquel de Llotes en els ortofotomapes de l'IGNSant Miquel de Llotes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord de la comarca dels Aspres i al sud de la vila d'Illa. El terme de Sant Miquel de Llotes arriba fins a tocar el nucli urbà de la damunt dita vila del Riberal, per la qual cosa, la part més septentrional del terme es troba ja en la zona del Riberal.

En canvi, els dos terços meridionals del terme, i dins d'aquests el vilatge de Sant Miquel de Llotes, són en els darrers contraforts dels Aspres i del massís del Canigó, amb la vall del Gimenell com a eix principal.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Sant Miquel de Llotes miniatura|L'Ecomuseu de Sant Miquel de Llotes, al Veïnat de l'Església Situat a l'esquerra del Gimenell, el poble de Sant Miquel de Llotes és format per diversos veïnats, cap dels quals arriba a formar un nucli amb consistència de poble. El que més s'hi aproxima és el Veïnat de l'Església.

Veïnat de l'Església miniatura|esquerra|Veïnat de l'Església És al centre del vilatge dispers l'església de Sant Miquel en el que s'anomena Veïnat de l'Església. És a l'esquerra del Gimenell. El barri està organitzat en el Carrer de l'Església, i reuneix, a part del temple parroquial un petit museu centrat en l'activitat agrícola, l'Ecomuseu, i menys d'una desena de cases mig agrupades. Entre el Veïnat de l'Església i el de l'Era, darrere d'on es troba el Cementiri, s'hi han construït quatre cases modernes més, que formen el Veïnat del Cementiri.

Veïnat del Cementiri miniatura|Veïnat del Cementiri Just al costat nord del Veïnat de l'Església hi ha el Veïnat del Cementiri, que pren el nom del fet que es va formar a l'entorn del Cementiri parroquial, ara municipal. És un petit barri de moderna construcció, que no arriba a mitja dotzena de cases.

Veïnat de l'Era miniatura|esquerra|El Veïnat de l'Era Situat una mica més al nord-oest del Veïnat del Cementiri, amb el qual es comunica, hi ha el Veïnat de l'Era, format per una casa ran de carretera i unes quatre més allunyades a ponent de la via principal de comunicació. Entre aquest veïnat i el de l'Escola, on hi ha la Casa del Comú, hi ha un parc municipal molt ombrejat.

Veïnat del Gimenell, o de Montoriol miniatura|El Veïnat del Gimenell, o de Montoriol Al nord-est del Veïnat del Cementiri hi ha el Veïnat del Gimenell, o de Montoriol, o de la Font del Corder, situat a la dreta del Gimenell.

Veïnat de l'Escola miniatura|esquerra|El Veïnat de l'Escola Just al nord-est del Veïnat de l'Era, es trobaEl Veïnat de l'Era en els ortofotomapes de l'IGN el Veïnat de l'Escola. Dona el nom al veïnat l'antiga escola, l'edifici de la qual hostatja en l'actualitat la Casa del Comú de Sant Miquel de Llotes.

Veïnat del Mig, o d'en Roc miniatura|El Veïnat d'en Roc, o del Mig A migdia del Veïnat de l'Església, al cap de poc d'arrencar la carretera de Casafabre, es troba el Veïnat del Mig, o d'en Roc.

Veïnat d'en Marçalet Situat més al sud, i més enlairat, hi ha el Veïnat d'en Marçalet, o Veïnat de Dalt.

Veïnat de Valltorta miniatura|esquerra|El Veïnat de Valltorta El Veïnat de Valltorta és més allunyat, al nord-oest, una mica enlairat respecte del fons de la vall.

Veïnat d'en Blanc miniatura|El Veïnat d'en Blanc. Més al nord, al límit amb la plana, hi ha el Veïnat d'en Blanc, desenvolupat a l'entorn del Mas Blanc. És just al costat meridional de la nova urbanització del Camí de les Mulleres.

Veïnat de les Basses Més lluny, al nord, camí d'Illa, hi ha el Veïnat de les Basses, en bona part desenvolupat els darrers vint anys.

També hi havia hagut el Veïnat d'en Monier, nom antic ara en desús, i és en ruïnes l'antic Veïnat del Solà, tots a l'antic nucli dispers dels Masos, al sud-est del terme. En aquella zona hi ha l'antic lloc de Montoriol, a cavall entre els termes actual de Sant Miquel de Llotes i de Queixàs.

Els masos de Sant Miquel de Llotes miniatura|esquerra|El Mas d'en Mestres miniatura|El Mas d'en Grau, al fons La població de Sant Miquel de Llotes és en bona part dispersa, agrupada en els veïnats abans esmentats i amb uns quants masos més no agrupats enlloc. Entre les edificacions aïllades es troben la Casa de la Vila, o del Comú, Can Coll, o Can Pere Miquel, Can Madís, o Mas de les Feixes, abans Mas d'en Negre, o Mas d'en Montalt, o Mas d'en Noè, Can Valls, abans Can Bastit, Mas de l'Aucell, Mas Delonca, abans Mas Morillon, Mas de l'Oratori, Mas, abans Veïnat, d'en Blanc, Mas d'en Blanc, abans d'en Verdeguer, Mas d'en Colomer, Mas d'en Ferriol, Mas d'en Gaspar, abans d'en Paraire, Mas d'en Grau, Mas d'en Llença, abans d'en Mestres, Mas d'en Marc, Mas d'en Mestres, o la Casa Vella, abans Veïnat d'en Mestres, Mas d'en Negre, o Veïnat d'en Negre, o Veïnat del Pla de Montoriol, abans Mas d'en Montalt, Mas d'en Peirot, o Can Peirot, Mas d'en Rovelló, o Mas Tallaferro, Mas d'en Però, o Can Però de la Baixada, abans Mas d'en Rovelló, Mas d'en Sarraí, Mas d'en Sire, Mas d'en Turut, Mas Monplaisir, Mas Parent, Mas Rull, Mas Socall, o Mas Verdeguer, o Mas Castilló, Mas Verdeguer, Molí del Mas d'en Bac, Xo'n Caselles i Xo'n Fabressa. Hi ha alguns masos en ruïnes, com el Mas de l'Aucell, Can Tomàs, els Castellots, o els Castells, els Masos, o Veïnat del Bac, abans Veïnat d'en Colomer, i d'altres senzillament desapareguts, com Can Pla. Noms antics, ja en desús, són el Cortal d'en Blanc, o d'en Pere Blanc, el Cortal d'en Soler, el Mas Balaguer, o d'en Monier, el Mas Darder, abans Mas Monier, un altre Mas d'en Mestres, Mas d'en Ros, Mas d'en Sire, o Mas del Pubill, Mas Nou, abans Mas d'en Monier i Xo'n Pagès, abans Can Molins. Mereixen un esment a part el Museu de l'Agricultura Catalana i l'Oratori Major.

Els dòlmens del terme Sant Miquel de Llotes és un terme amb una notable profusió de dòlmens, especificats a l'article dels Dòlmens de Sant Miquel de Llotes; tanmateix, alguns dels dòlmens atribuïts tradicionalment al terme de Sant Miquel de Llotes són en realitat en el terme veí de Queixàs. Els que sí que són del terme present són el Dolmen del Mas d'en Peirot.

Hidrografia El terme de Sant Miquel de Llotes s'articula quasi únicament a l'entorn del Gimenell. En el seu pas pel terme, el Gimenell, que prové del terme de Queixàs, recull diversos afluents principals i un munt de còrrecs. A banda de diversos còrrecs sense nom, ja a prop del poble, al sud, el Gimenell rep per la dreta el Còrrec dels Graus, el del Fornàs, el dels Masos, que recull el Còrrec d'en Peirot i el de les Canaletes, el Còrrec del Serrat d'en Jac, el del Serrat d'en Marçalet, i per l'esquerra el Còrrec dels Verns, que hi aporta els còrrecs de la Font del Didot, de Prat de Poters, de la Salvadora, del Bac, de Costella, de la Font d'en Joanet, de les Jaces i de les Nou Fonts. Poble avall encara rep per l'esquerra l'afluència del Còrrec sense nom, del de la Valltorta i del de les Molleres. A la zona baixa, septentrional, del terme, alguns còrrecs davallen cap al terme d'Illa: el Còrrec dels Castellots, el de Montoriol i el de Canta Perdiu.

Dos canals d'irrigació discorren pel nord del terme: el Rec de Corbera i el de Tuïr.

De fonts importants, cal esmentar la Font, la Font de la Valltorta, la del Bolès (perduda), la del Camp Gran, o de la Teuleria, la de l'Elma, la del Mas d'en Grau (dos amb aquest nom), la del Mas d'en Marc, la del Mas d'en Peirot, la del Mas del Però, o Font del Tonkin, o del Teula, o d'en Pîxa Apolit, o dels Aigualots, la Font dels Castellots (perduda), la dels Masos, la de Monplaisir, o de Montoriol, la d'en Didot, la d'en Joanet, o de la Casa Vella, la Font Rovellosa, o del Mas de l'Aucell i les Nous Fonts.

Orografia En el terme de Sant Miquel de Llotes es troben bacs, com el Bac; boscs, com el Bosc d'en Marçalet; colls, com dos colls anomenats de la Llosa, el de la Llosa i el de Queixàs; muntanyes, com la Calcina; plans, com el Pla de Montoriol; la Serra de la Roqueta, el Serrat de la Calcina, el Serrat de l'Alzina, o Serra del Camp de l'Alzina, el Serrat de les Saleres, el Serrat del Ginebre, el Serrat d'en Jac, o d'en Jacques, el Serrat d'en Marçalet i el Serrat de Rajats; i solanes, com la Solana.

El terme comunal Les partides rurals i indrets específics del terme de Sant Miquel de Llotes són les Basses, el Botàs, o del Botàs del Molí, la Calcina, els Canabals, el Camp Gran, Canta Perdiu, els Castellars, o els Castellots, Costella, l'Església, la Figuerassa, la Font d'en Didot, el Fornàs, l'Hort d'en Gil, les Jaces, el Mas de l'Aucell, el Mas d'en Grau, el Mas d'en Marc, el Mas d'en Mestres, el Mas d'en Peirot, el Mas d'en Pere Miquel, els Masos, el Mas Tallaferro, la Molinera, les Molleres, Montoriol, la Pujada, Talassà, Terrades i la Valltorta. El Piló, el Piló de la Calcina i el Roc del Serrat d'en Jac són senyals termeners.

Transports i comunicacions Carreteres Travessa el terme de Sant Miquel de Llotes tres carreteres, dues de les quals passen pel nucli principal de població. D'una banda, hi ha la D - 72 (Sant Miquel de Llotes - Casafabre), que uneix aquestes dues poblacions en 3,8 quilòmetres.

A part, hi ha la carretera departamental D - 2 (Argelers - D-619, a Trevillac) travessa el terme de sud-est a nord, aproximadament pel centre, però fent molts revolts. Per aquesta carretera, Sant Miquel de Llotes es comunica directament amb Queixàs (4,5 quilòmetres), Montoriol (16,2 km), Forques (17,3), Vilamulaca (21,4), Sant Joan la Cella (24,5), Brullà (28,6), Sant Genís de Fontanes (31,8), la Roca d'Albera (34,9), Sureda (38,5) i Argelers (41,4), cap al sud-est, i Illa (1,9), Montalbà del Castell (10,9) i Trevillac (13,5) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap al nord.

Travessa l'extrem septentrional del terme de Sant Miquel de Llotes la carretera departamental D - 16 (Sant Feliu d'Avall - Bulaternera, que travessa el Riberal de la Tet. No passa pel nucli del poble de Sant Miquel de Llotes.

Finalment, frega l'extrem nord-est del terme comunal la carretera departamental D - 615 (Illa - D - 16, a Illa), que fa de termenal amb Illa. Tampoc no passa pel nucli del poble de Sant Miquel de Llotes.

Transport públic col·lectiu Sant Miquel de Llotes està servit, pel que fa a transport públic, únicament pel TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans. Tanmateix, la proximitat de la vila d'Illa fa que Sant Miquel de Llotes estigui una mica més ben servit que d'altres poblacions dels Aspres.

Camins