Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Família Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills: Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona. Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona. Borrell II de Barcelona (927-992), comte de Barcelona. Adelaida de Barcelona (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Gausfred de Barcelona (fl. 986).
Biografia política Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola.
Ràtzia de 912 i expedició de resposta del 914
El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega. Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.Muhammad al-Tawil , Gran Enciclopedia Aragonesa
Comtat de Besalú En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
Ràtzia del 935 i expedició de resposta del 936
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi HamamaIbn Hayyan, Al-Muktabis fi Tarikh al-Andalus, Vol. V va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, SunyerAntoni Virgili, Ad detrimentum yspanie, p.33 i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Tortosa i València el 936, donant mort al cadi de València i sotmetent Tortosa a tribut, que pagà fins al 945. En 936 reconegué Lluís IV de França com el seu sobirà. La frontera avança cap al sud i Tarragona fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú, tot i que en 971 la butlla del papa Joan XIII la cita en mans dels musulmans.
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
Títols i successors El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo al monestir de Santa Maria de la Grassa.
Referències
Categoria:Comtes de Barcelona del casal de Barcelona Categoria:Comtes de Girona Categoria:Comtes d'Osona del casal de Barcelona Categoria:Comtes catalans històrics Categoria:Gironins històrics Categoria:Polítics gironins Categoria:Morts a l'Aude Categoria:Nascuts al segle IX Categoria:Catalans del segle IX Categoria:Catalans morts al segle X