Xavier Roig i Castelló (Barcelona, 30 d'abril de 1957) és un enginyer, empresari, assagista i articulista català. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en empreses multinacionals del sector tecnològic i ha estat membre de diversos consells d'administració d'institucions i empreses.

Com a escriptor i analista, ha publicat diversos assaigs sobre política, economia i societat, i és col·laborador habitual de mitjans de comunicació catalans.

Biografia Nascut a Barcelona l'any 1957, Roig és enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA per Esade. Al llarg de la seva carrera ha ocupat càrrecs directius en diverses multinacionals tecnològiques com Indra, Groupe Bull, Sema Group i Schlumberger, on va ser director general.

Posteriorment ha treballat com a assessor d'empreses internacionals com Global Tree Trust, Nixa Energy i ha format part de diversos consells d'administració tant de l'àmbit privat, com al sector públic formant part del consell d’administració del Port de Barcelona, i com a membre del consell de govern del Institut Català de Finances.

Ha residit durant anys a Rússia i ha desenvolupat una activitat professional vinculada als mercats internacionals, fet que ha influït en diversos dels seus assaigs sobre geopolítica i economia.

Activitat intel·lectual Ha estat professor del màster en globalització de la Universitat de Barcelona. Des de 2021 col·labora en el digital Via Empresa i escriu al blog ParlemClar.cat. Abans havia estat col·laborador dels diaris Avui i Ara. Els seus escrits tracten qüestions relacionades amb la política catalana, la qualitat institucional, l'economia de mercat, la gestió pública i les relacions internacionals. Ha participat en conferències i debats públics sobre aquests temes, especialment arran de la publicació del seu assaig La dictadura de la incompetència. Fou impulsor del Col·lectiu per la Correcció del Dèficit Fiscal (2003), i ha estat el coordinador de l’Informe Fènix (2026).

Roig va abandonar el diari ARA quan, el 23 de desembre de 2021, aquest es va negar a publicar un article seu, titulat El nostre idioma no té adversaris. Els motius, els explicà el sotsdirector David Miró a X: s'intenta dividir entre bons i mals catalans, es parla d'enemics i de guerra, s'afirma que la classe política està venuda i s'apunta contra els immigrants castellanoparlants. La renúncia de Roig entre acusacions de censura negades per l'Ara va ser recollida per altres mitjans crítics amb la posició del diari, els quals sostenien que el fet no va ser un incident editorial neutre, sinó un cas de censura motivada ideològicament, i acusaren el mitjà d'una suposada restricció del debat públic i del pluralisme del diari. Aquestes crítiques aparegueren, entre d'altres, a Vilaweb, El Nacional o La República.

Obra La primera obra publicada és una visió personal basada en l'experiència de recórrer els Estats Units per motius professionals. Roig fuig de fer una guia sobre els tòpics del menjar ràpid, sinó que explica com la cuina nord-americana és fruit de l'evolució social de la seva gent, fent entendre el perquè de la generació de grans cadenes d'alimentació, l'alimentació quotidiana dels Estats Units des d'una perspectiva urbana, amena i sociològica. El llibre incorpora més d'un centenar de receptes de cuina tradicional. Va rebre el premi al llibre més innovador al «VI Salon du Livre Gourmand» 2000 França. Les seves obres posteriors aborden aspectes de la cultura, la política, la societat catalana.

El darrer llibre publicat és un assaig sobre la relació de l'Unió Europea amb Rússia. Després de residir dos anys a Rússia, Roig explica la seva visió de la realitat russa on qüestiona la imatge habitual que els mitjans i la política occidental projecten sobre Rússia i convida el lector a entendre millor la mentalitat i la història del poble rus. Al pròleg, l'escriptor i periodista Andrei Gratxov, qui va ser conseller i darrer portaveu de Gorbatxov, el qualifica com "Un dels assaigs més honestos i reveladors que s’hauran publicat darrerament sobre aquest “país desmesurat”, el “colós eurasiàtic” o un “leviatan terrestre” que concita tota mena d’estereotips, prejudicis, temors i demagògies".

Referències

Enllaços externs

Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Enginyers barcelonins Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Alumnes barcelonins d'ESADE Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX