Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual. La família benedictina el va incloure en els seus llibres litúrgics com a beat.
Biografia Se'n sap poc de la vida: que es formà a l'escola catedralícia de Chartres, que va ser professor a París i Montpeller (també se'l va anomenar Alà de Montpeller Alanus de Montepessulano) i potser va participar en el tercer Concili de Laterà l'any 1179.
Se l'anomenava Doctor universalis per la gran quantitat de coneixements que tenia. Es va retirar a l'abadia de Cîteaux, on es va fer monjo cistercenc i morí en 1202.
Obres De planctu naturae, poema al·legòric en llatí, una sàtira contra els vicis de la humanitat. Anticlaudianus, poemes morals que per la forma recorden el text de Claudi Claudià contra Rufí. Quoniam homines, que destaca per la seva teologia negativa i les exhortacions morals Règles de théologie i Ars catholicae fidei, escrits on intenta argumentar els principis bàsics de la teologia usant les matemàtiques Contra haereticos, apologia del cristianisme contra musulmans, jueus i heretges Liber poenitenitalis, llibre de penitències associades als pecats, i considera els pitjors la sodomia i l'homicidi
Alà de Lilla ha estat confós amb altres personatges com l'arquebisbe Alà d'Auxerre, l'abat Alà de Tewkesbury, Alain de Podio, etc. Això ha fet que sovint es trobin a la seva vida fets corresponent a la d'algun d'aquests altres, com també algunes obres atribuïdes. La vida de Sant Bernat és obra d'Alà d'Auxerre i el Comentari sobre Merlín d'Alà de Tewkesbury. Tampoc no és l'autor del Memoriale rerum difficilium, que es publicà amb el seu nom, ni de l'Apocalypse satirique de Golias.
Pensament Tot i reconèixer que la raó és l'instrument més poderós per assolir el coneixement, afirma que determinades veritats només poden entendre's amb la fe. És seguidor del misticisme monàstic i les seves obres conrea la gramàtica especulativa i l'ètica, especialment per alertar contra els pecats sexuals. En la línia de la filosofia grega de Parmènides, distingeix entre aparença i realitat, essent la primera pròpia dels sentits.
Les seves obres han estat publicades per Jacques Paul Migne a la Patrologia Latina.
Referències
Categoria:Beatificats cistercencs Categoria:Beats francesos Categoria:Cistercencs francesos Categoria:Filòsofs medievals en llatí Categoria:Persones de Lilla Categoria:Teòlegs del segle XII Categoria:Filòsofs del segle XII Categoria:Teòlegs catòlics francesos Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Religiosos del segle XII Categoria:Religiosos dels Alts de França Categoria:Morts a la Costa d'Or Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Filòsofs del segle XIII