Tossa de Mar és una vila i municipi de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985. És una part de l'anomenada Selva Marítima i —a tocar de les comarques del Baix Empordà i el Gironès— limita amb els municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Cristina d'Aro. Tossa de Mar és una de les poblacions emblemàtiques de la Costa Brava. La bellesa de les seves platges i boscos, i del seu patrimoni històric i cultural, fan d'aquest indret un punt de referència obligat per al turisme.
Geografia Llista de topònims de Tossa de Mar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme de Tossa de Mar està inclòs en una vall, aïllada dels municipis veïns pels cims del Massís de Cadiretes - l'Ardenya (Puig de Cadiretes de 519 m, Turó d'en Rosell de 340 m i d'altres), on està plenament integrada (més de 2.600 Ha es troben dins l'àmbit del PEIN del Massís de Cadiretes). El relleu és abrupte, amb pendents superiors al 20 %, i la proximitat dels turons al mar determina un litoral abrupte, amb un munt de penya-segats i petites cales, moltes de les quals són de difícil accés.
Muntanyes La Modeguera (277,5 m). Marmoló (295,1 m). Montllor (470,4 m). Montllor Petit (403,4 m). Penya de Cols (384,2 m). Puig de l'Abella (241,6 m). Puig s'Agulla (139 m). Puig de la Borrassa (336 m). (frontera amb Vidreres) Puig de les Cadiretes (518,7 m).Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (frontera amb Llagostera) Puig Castellet (248,9 m). Puig Garrigar (167 m). Puig Gros (128 m). Puig Nau (227,2 m). Puig d'en Pela (157,9 m). Puig Pollastre (128,7 m). Puig Sabot (212,8 m). Puig de Taneca (111,7 m).
Municipi
Etimologia Anomenada Torsa a l'edat mitjana i Turissa en un mosaic romà de la localitat. Joan Coromines relaciona aquest Turissa amb la Turissa de l'Itinerari d'Antoní (Iturissa a Pomponi Mela i Ptolemeu), al nord de Pamplona, coneguda per les seves aigües termals. Tots aquests topònims es relacionen clarament, segons Coromines i Manuel Anglada, amb el basc iturri 'font'. Pel que fa a la terminació, issa, Coromines especula, sense decidir-se, amb diverses possibilitats, des d'un hipotètic il·liri -issa (que seria 'ciutat', segons diu) a un sufix ibèric -esa/isa present, per exemple, en Montesa, Manresa o Gandesa i relacionat amb el basc -iza (Gorostiza, Eguskiza, etc.).
Història miniatura|Paradolmen d'en Garcia. miniatura|esquerra|Mosaic de la Vil·la Romana dels Ametllers. La presència humana a la vall de Tossa ha estat confirmada pels jaciments arqueològics excavats a la zona del Massís de Cadiretes, com el paradolmen de Pedra Sobre Altra o el Paradolmen d'en Garcia, alguns dels quals han estat datats entre el 2500 aC i el 1800 aC.
Les descobertes de la vil·la romana dels Ametllers —i, més modernament, les del Mas Carbotí i Ses Alzines— confirmen que l'indret havia estat habitat en època romana. A la vil·la romana dels Ametllers, descoberta per Iganasi Melé i Farré l'any 1921, es descobriren uns interessants mosaics actualment conservats al Museu Municipal de Tossa de Mar, entre moltes altres troballes.Mario Zucchitello,” Tossa: La formació d'una vila”. Quaderns d'Estudis Tossencs, 1998 El primer esment de Tossa a l'edat mitjana és del 881, quan en un diploma de l'emperador Carlemany, a favor del bisbe Teuter, apareix en la forma Tursam.
L'any 966 reapareix en un document on els marmessors del comte Miró I de Barcelona fan donació al monestir de Ripoll de l'alou de Tossa. Fins aleshores, la vall de Tossa havia format part de la mateixa unitat administrativa que Llagostera. Al mateix document figuren «dues parròquies», la de Sant Vicenç i la de Sant Lionç. La primera amb tota certesa correspon a l'actual ermita de Sant Benet, terra endins de la vall de Tossa. La segona va desaparèixer ja en època alt-medieval i es desconeix el seu emplaçament. A la donació també es fa referència al puig o roca Paula, avui dit turó de Pola, indret habitat des de molt antic on hom hi erigí una torre de guaita de la qual avui en resta encara algun fragment.
Sembla que inicialment la senyoria del monestir sobre Tossa no fou prou respectada pels comtes: els anys 1096 i 1097, els comtes Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III confirmaven novament llurs drets, ratificats el mateix 1097 per una butlla del papa Urbà II.
miniatura|La Torre de Ses Hores i el portal d'entrada a la Vila Vella. El 1186 l'abat de Ripoll Ramon de Berga feia erigir la Muralla de Tossa al lloc dit Mont Guardí (Montis Guardini, actual Cap de Tossa) i dictava una sèrie de disposicions, que constitueixen una veritable carta de poblament, per les quals concedia als habitants la facultat de construir cases dins i fora del recinte fortificat (cosa que explica la formació de la Vila Vella) i regulava les relacions de dependència amb el monestir. Malgrat que alliberava els tossencs dels mals usos, era molt rigorosa en l'exercici dels drets senyorials, sobretot pel que fa a la pesca, precisament la principal ocupació dels veïns.
Aviat començaren els conflictes derivats de la interpretació d'aquest punt i els pescadors de la costa no dependents del monestir (de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, etc.) es resistiren a satisfer els delmes i la lleuda de la pesca efectuada dins el terme de Tossa, però Ripoll aconseguí d'Alfons el Cast (1189) un privilegi.
Aquesta situació perdurà pràcticament fins a la fi de l'Antic Règim i els moviments de resistència dels veïns de Tossa que es produïren al llarg dels segles culminaren en un plet presentat a mitjan contra els antics drets i prerrogatives senyorials del monestir de Ripoll; el 1764 el Consell de Castella confirmava els delmes del monestir, però emparant-se en les disposicions sobre llibertat de comerç promulgades per Carles III d'Espanya, els veïns aconseguiren el 1784 una carta reial que suprimia l'exacció del delme. Els habitants de Tossa encara promogueren un nou plet el mateix 1784 davant l'Audiència de Barcelona.
D'altra banda, la donació que feu Jaume el Just al seu cunyat Ot de Montcada el Vell del castell de Tossa en franc alou, juntament amb tota una altra colla d'importants donacions (que després formaren la baronia de Llagostera), motivà protestes dels abats ripollesos; que foren els qui exerciren, de fet, la jurisdicció. Des de mitjan , el monestir va concedir la batllia —al càrrec de batlle fou unit el de castlà i batlle de sac— a successives famílies: primer als Soler (Bernat i el seu fill Arnau) i el 1371 passà als Riera per venda; després passà per matrimoni als Vern (1659) i aviat, també per matrimoni, als Falguera.
L'emplaçament de la població, apartada de les principals vies de comunicació, potser explica que Tossa no participés destacadament en els conflictes bèl·lics que s'esdevingueren a Catalunya. Havia sofert un atac de la flota francesa de Felip III l'Ardit el 1285, en la croada contra Catalunya, i com tantes altres poblacions costaneres sofrí els atacs dels pirates barbarescos i turcs, que han quedat en part reflectits en la toponímia (cala Morisca, torrent dels Moros). La vila fortificada serví de refugi no solament als veïns de Tossa, sinó també als d'extramurs i als forasters. A partir de la fi del , la pirateria minvà i la població saltà les muralles per anar-se endinsant vers el pla. Al , hom bastí la nova església parroquial extramurs.
Al segle XVIII el castell tenia dues bateries i quatre canons per a la defensa de la costa, però al començament del la torre principal del castell fou convertida en molí. Actualment, al seu emplaçament hi ha el far de Tossa. El 1931, el recinte de la Vila Vella fou declarat monument nacional i se n'inicià la restauració.
miniatura|Carrer del Codolar, al barri de la Roqueta.
Demografia
Llocs d'interès Vil·la Romana dels Ametllers La vil·la romana dels Ametllers és una de les més importants de Catalunya. De grans dimensions, va ser fundada al i es va mantenir activa fins als segles V o VI dC. Consta de dues parts: la part alta era la zona residencial, una mansió luxosa on hi vivien els propietaris i que comptava amb les seves pròpies termes. Hi ha mosaics del segle III-IV, alguns conservats in situ i altres al Museu Municipal. La part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció, amb quatre premses de vi i una cisterna on es recollia el most. També s'hi produïen oli i salaons, entre d'altres. Va ser descoberta l'any 1914 pel doctor Ignasi Melé i Farré i s'hi han fet diverses excavacions. Pels mosaics se sap que cap al va ser habitada per Vitalis. També hi ha inscrit el nom de Turissa, precedent de l'actual Tossa. Al Museu Municipal es conserven moltes troballes extretes en les excavacions a més dels valuosos mosaics. miniatura|Façana de l'església parroquial, notable monument neoclàssic.
Aquest mosaic de Vitalis va ser signat per Fèlix, que el va fer al seu taller (Ex officina felices).
La Vila Vella La Vila Vella de Tossa és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte emmurallat construït entre els segles i , com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques anomenades des Codolar, de ses Hores i d'en Joanàs. Dins la Vila Vella està emplaçat el Museu Municipal de Tossa (MMdT), a l'anomenada Casa Falguera (s. ) o cal Governador, un dels museus d'art contemporani més antics (1935). Aquest museu conté obres de grans artistes, com Marc Chagall, Jean Metzinger, André Masson, Georges Kars, Oscar Zügel, els catalans Rafael Benet, Josep Mompou, Pere Creixams, Enric Casanovas, Emili Bosch-Roger, entre d'altres; molts dels quals passaren temporades a la vila els anys trenta i alguns fins i tot en la postguerra, formant-hi una mena dEscola de Tossa.
La Vila Nova Desenvolupada el , fora muralla, a partir del barri de la Roqueta, just al costat del portal de la muralla, hi destaca l'església parroquial, un monumental edifici neoclàssic construït entre els anys 1775 i 1776,Gran geografia comarcal de Catalunya, vol.3 p.270. i l'antic Hospital, d'estil barroc, ara seu de la Casa de Cultura. miniatura|esquerra|Interior del Santuari de Sant Grau.
Sant Grau d'Ardenya miniatura|Ermita de Sant Benet. El santuari de Sant Grau d'Ardenya s'aixeca als vessants del massís de Cadiretes presidint la retallada costa i dominant uns esplèndida panoràmica sobre la mediterrània. Esmentat ja el 1411, el bisbe Bernat de Pau (1436-1457) afirma que un anacoreta anomenat Jaume Corbera restaurà una ermita ja existent.Gran geografia comarcal de Catalunya, vol.3 p.274. El seu origen, però, presenta diversos interrogants: Joseph de Monpalau refereix la llegenda que el propi sant Guerau d'Orlhac, ja mort, s'aparegué als tossencs convidant-los a fundar una ermita en aquell paratge per a custodiar les seves restes. Segons Enric Claudi Girbal la construcció seria un encàrrec de la reina Maria de Montpeller, muller de Pere el Catòlic i mare de Jaume I. Molt deteriorat degut a la Guerra del Francès, l'actual edifici fou reconstruït el 1882. Algun investigador suggereix la possibilitat que el santuari ocupés el mateix emplaçament que l'antiga parròquia de Sant Lionç, documentada l'any 966 i perduda poc temps després. Al santuari s'hi celebra un popular aplec el 13 d'octubre.
Sant Benet