Adriano Celentano (Milà, 6 de gener de 1938) és un cantautor, showman, actor, director, guionista, compositor, artista de cabaret, guionista de televisió i productor discogràfic italià.
Anomenat il Molleggiato per la seva peculiar manera de ballar en la seva joventut, en molts casos és l'autor de la música de les seves cançons.Per i dettagli, vedi gli autori delle singole canzoni trascritte nei link degli album di Celentano En alguns treballs va col·laborar com a coautor de la música i la lletra, encara que, segons la seva dona Claudia Mori, va deixar que altres signessin la propietat intel·lectual."Fino a 15 anni fa ha scritto gran parte delle sue canzoni lasciando che altri le firmassero" Intervista a Claudia Mori, in TV Sorrisi e Canzoni del 26 novembre 2007 És considerat un dels exponents més importants de la música pop italiana. Actiu en el món de l'espectacle des de 1956, és autor de la música i intèrpret d'algunes de les cançons italianes més conegudes, com 24mila baci, Prisencolinensinainciusol, Il ragazzo della via Gluck, amb temàtica ecologista, fins al més recent L'emozione non ha voce. Altres projectes recents, com come Io non so parlar d'amore, Esco di rado e parlo ancora meno i Mina Celentano, es troben entre els àlbums més venuts de la història a Itàlia. Ha publicat un total de 49 àlbums.
Va participar en el Festival de Sanremo cinc vegades, guanyant-lo l'any 1970, amb Chi non lavora non fa l'amore, parella amb Claudia Mori, la seva dona des de 1964. També va aconseguir l'èxit a l'estranger, cap a finals dels setanta, a França, la Unió Soviètica, Alemanya Occidental, Estats Units, Xina, Amèrica del Sud, Grècia i Àustria.
També va ser molt actiu al cinema, actuant en 43 pel·lícules i dirigint-ne'n quatre, i a la televisió, on va presentar nombrosos programes de televisió emesos per la Rai, com Fantastico, els one-man show Francamente me ne infischio (guardonat amb la Rosa de Plata a Montreux), 125 milioni di caz..te i Rockpolitik, sovint acompanyat de crítiques i polèmiques i amb el qual va obtenir nombrosos premis internacionals, catalitzant un fort interès dels mitjans de comunicació italians en els mateixos espectacles.
És reconegut"Dizionario della canzone italiana", di Autori Vari (a cura di Gino Castaldo), ed. Curcio, 1990; alla voce Celentano Adriano, di Nicola Sisto, pag. 338"Adriano Celentano 1957/2007 - 50 anni da ribelle" di Sergio Cotti, ed. Editori Riuniti, Roma, 2007; introduzione amb el mèrit de ser un dels primers a Itàlia a entendre els canvis en el món de la música i els costums, introduint en conseqüència un nou tipus de música, influenciada pel rock and roll dels Estats Units.
Biografia Joventut miniatura|Casa natal de Celentano a Milà, via Gluck 14 Adriano Celentano va néixer el 6 de gener de 1938 a Milà, al barri de Greco, a la via Cristoforo Gluck 14, on va passar els primers anys de la seva vida. Els pares, Leontino Celentano (1890-1951) i Giuditta Giuva (1896-1973), eren originaris de Foggia i es van traslladar primer al Piemont i després a Llombardia per buscar feina; germà petit de Rosa (1917-2003), mare de Gino Santercole Alessandro (1920-2009) i Maria (1923-2012), es diu Adriano en record de la seva tercera germana, Adriana, que va morir de leucèmia el 1934 amb 9 anys. Va deixar l'escola aviat, després d'haver acabat només la primària, i va començar a fer diverses feines, entre les quals, recentment, la de rellotger en una botiga de via Cesare Correnti (Celentano encara s'ocupa de rellotges en el seu temps lliure). L'amor per la música corre en la família; els oncles del futur cantautor, els vespres d'estiu, solen posar-se a les voreres de la via Gluck tocant la mandolina. Adriano, als quinze anys, va començar a tocar la guitarra.Quei giorni trascorsi nella via Gluck che ora i milanesi vogliono proteggere nel segno di Adriano Celentano, 80 anni , di Salvatore Giannella
Els anys cinquanta Els inicis miniatura|Adriano Celentano amb una guitarra Eko en una foto de mitjans dels anys 50 D'adolescent va començar a interessar-se per la música, en particular el rock and roll, com molts altres joves italians de l'època, que va descobrir l'any 1955, amb l'arribada a Itàlia de la pel·lícula The Seed of Violence, on a la banda sonora de la qual hi ha la cançó Rock Around the Clock de Bill Haley, que empeny Celentano a decidir que vol convertir-se en un cantant de rock'n'roll. Amb quatre dels seus amics forma un grup, els Rock Boys, format pels tres germans Ratti, Franco a la guitarra, , Marcodiventerà in seguito un celebre contrabbassista jazz, oltre che musicista con Ivan Della Mea al baix, Giancarloentrerà in seguito nel gruppo de Bruno De Filippi i accompagnerà poi negli anni settanta Giorgio Gaber nei primi spettacoli del teatro canzone a la bateria i Ico Cerutti (de Torí que recentment es va traslladar a Milà amb la seva família) a la segona guitarra. Amb aquesta formació, després d'haver preparat unes cançons de rock and roll nord-americà, a les quals Celentano, sense saber anglès , li canviava les paraules,Intervista de Franca Angelini, su Sorrisi i Canzoni dell'11 ottobre 1959 el grup va debutar l'any 1956 a l'Ancora, un club de Milà, i després es va traslladar ràpidament a el molt més conegut club Santa Tecla. Van continuar actuant en altres teatres de l'interior milanès. En una entrevista de 1959 Celentano recordava: «Vaig començar amb imitacions. Aleshores el rock'n'roll era nou i si algú el cantava tenia èxit encara que el cantés malament. Vaig imitar Bill Haley per fer broma amb els amics, en una sala de ball de Viale Zara. Jo tenia la configuració, però la resta estava a les baseroles. Però mentrestant es va estendre la veu que jo cantava rock'n'roll.Citazione riportata nella scheda su Il tuo bacio è come un rock del sito web della Galleria della canzone.it ».
A finals de 1956 el grup va conèixer una banda de rock'n'roll de Roma al Teatro Smeraldo de Milà, un grup de germans liderats per Antonio Ciacci, el futur Little Tony,Durante lo spettacolo allo Smeraldo Little Tony viene notato da un impresario inglese, Jack Good, che lo convince a partire con i suoi fratelli per l'Inghilterra, dove nascono "Little Tony and His Brothers". Gli spettacoli hanno tale successo da indurre Little Tony a rimanere in Inghilterra per alcuni anni. Nel periodo inglese fu ospite fisso del programma televisivo Wham!. Uno degli autori de Elvis Presley gli scrisse Too Good, che arrivò nella top 20 inglese nel 1959; cfr. amb Alberto com a baixista i Enrico com a guitarrista; aquest últim destaca de seguida per les seves habilitats de tècnica musical. Anys més tard Celentano tornaria a trobar-se amb Ciacci, que mentrestant s'havia convertit en Little Tony, amb qui compartiria el segon lloc al Festival de Sanremo de 1961 amb 24 mila baci.La versione de Celentano, presente nel disco 24.000 baci/Aulì-ulè edito dalla casa discografica Jolly, si classificò alla 17ª posizione nella classifica generale dell'anno. Cfr. la scheda relativa nel sito web della Discografia Nazionale della canzone italiana Mentrestant, el pianista Enzo Jannacci, procedent de les Rocky Mountains (el grup que acompanyava Tony Dallara), es va afegir als Rock Boys, que va ser presentat a Celentano per Pino Sacchetti, un saxofonista amic de Jannacci, i després es va incorporar al grup. En aquests primers espectacles, Celentano barreja les cançons amb interludis de cabaret (amb la imitació de Jerry Lewis) i dansa: deixava espai als músics per tocar, mentre ballava d'una manera desgarbada i fluixa. Aquí va conèixer un ballarí professional, Alberto Longoni, que va actuar tant amb el nom artístic de Jack La Cayenne com amb el de Torquato il Molleggiato. miniatura|esquerra|Celentano en la seva primera aparició a la televisió el 1959 L'any 1957 el ballarí campió del món Bruno Dossena va organitzar un festival italià de rock and roll i dansa jazz a Milà ("1º festival del Rock and Roll e Danze Jazz"), esdeveniment que continuaria els anys següents, però sense ballarins, a Gènova (1958), San Severino Marche (1959), Ancona (1960), Roma (1961), Verona (1962), Bolonya (1963) i en l'edició fracassada de Florència el 1964. La primera edició es va celebrar el 18 de maig de 1957 a les el Palazzo del Ghiaccio de Milà i diversos grups hi van participar, a més de "Celentano and his Rock Boys" com Duo Corsaro,Il Duo Corsaro era costituito da due acrobati che si esibivano in un numero mimico su base musicale, i che nulla hanno a che vedere con il futuro duo I Due Corsari la Swing Parade, i l' Original Lambro Jazz Band (que aleshores era molt popular a Arethusa). i altres clubs coneguts a Milà).didascalia c/o locandina originale dell'epoca i citazioni sul Corriere della Sera El festival, amb en paral·lel un concurs d'entrada gratuïta per a parelles de ballarins aficionats anomenat "Trofeu Oransoda", tenia l'objectiu de comptar amb el suport d'algunes orquestres d' alguns dels més grans rock and roll internacionals., només un dels quals tenia un cantant, Celentano, observat per Dossena a la Santa Tecla i convidat personalment per ell com l'únic cantant purament rock de l'escena milanesa.
Anunciat a la cartellera com a Jack el Cajenne i Torquato el Molleggiato, Alberto Longoni, que havia sortit del Palazzo del Ghiaccio per prendre un cafè abans de l'inici de l'acte, es va quedar atrapat fora quan la policia va bloquejar les entrades a causa de la multitud incontrolable; Celentano, que canta cançons en anglès molt personal i balla com ell, es converteix en Il Molleggiato per a tothom, i Jack La Cayenne deixa d'utilitzar aquest pseudònim. L'èxit va ser tal que els diaris de l'endemà parlaven de la nova estrella amb notes de mèrit per al grup acrobàtic " Dossena's Rock Ballett ". La Notte del 19 de maig de 1957 informava, a la secció d'informatius, de les baralles que s'havien produït al Palau de Gel, que havien requerit la intervenció de la policia i van provocar un retard de dues hores en l'inici del festival, amb el titular: "Palau de gel devastat per la nova estrella del rock'n'roll", mentre que al Corriere della Sera, Giorgio Bocca va escriure un article molt dur contra la nova moda juvenil importada d'Amèrica.
Després d'aquella actuació, van néixer algunes llegendes urbanes, com ara: que entre els Rock Boys també hi havia Luigi Tenco al saxo, però Tenco, en aquell període, encara era a Gènova, on tocava al Modern Jazz Group de Mario De Sanctis ;Aldo Fegatelli Colonna - Luigi Tenco - edizioni Mondadori, Milào, 2002, pag. 29 només el 1958 Tenco es va traslladar a Milà, on va conèixer Giorgio Gaber i on va formar I Cavalieri; que també havia actuat Giorgio Gaber, tocant al grup de Celentano; però en aquell període era guitarrista de Ghigo Agosti i només més tard es va unir als Rock Boys ;Anche Gino Santercole, intervistato, conferma ciò: "Nel maggio de quest'anno al palaghiaccio de Milào si tenne il primo Festival del Rock: è stata una cosa esilarante, nessuno si aspettava questo successo strabordante. Un'affluenza de pubblico al de là de ogni cognizione, tutto il quartiere pieno de gente che voleva entrare, tant'è che la polizia si è spaventata i ha chiuso i cancelli. La nostra formazione era composta da Adriano alla voce, me alla chitarra, Jannacci al piano, i altri tre ragazzi, un sassofonista, un bassista i un batterista. Gaber è venuto dopo que Celentano havia guanyat el festival de 1957, quan, per contra, l'esdeveniment era una actuació de parelles i grups de ballarins professionals (com l' Equip Nacional de Be-Bop de França, el Colombet, sobrenomenat "rei del Cha Cha Cha" ), i el " Dossena's Rock Ballet ") i un trofeu per a parelles d'aficionats, on les orquestres eren de suport exclusivament convidats; els trofeus oferts als aficionats per la beguda "Oransoda", en l'enrenou general, es van acabar perduts, i gran part del jurat va ser tancat per la policia, igual que Torquato il Molleggiato.
Els Rock Boys