Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà. El va succeir el seu fill Iskandar ibn Qara Yússuf
Juventut Se l'esmenta al costat del seu pare Kara Mehmet. El 1387 Timur va seleccionar als millors esquadrons i els va enviar a les ordre de Miran Shah a la busca de Kara Mehmet. Miran Shah va capturar moltes dones i criatures i també bestiar, però no va trobar a Kara Mehmet ni al seu fill Qara Yússuf. A la tornada d'Alinjak (on no havia aconseguit el seu objectiu de conquerir aquesta fortalesa), Muhammad Mireke fou enviat també a buscar a Kara Mehmed i va entrar en un congost on va caure en una emboscada dels turcmans de la que es va lliurar amb dificultat. Altres esquadrons manats per Shaikh Ali (fill d' Arghun Barles), Ikbalja Bargugi i Yetlik Kutxin van intentar el mateix per separat per altres camins, i finalment el van trobar en una fortalesa de muntanya inaccessible que van atacar però després de pèrdues com la de l'amir Lala, van desistir i van retornar al campament. Timur hi va enviar tropes d'elit manades per Jahan Shah Bahadur, que van assolar molts territoris però no van poder trobar ni enfrontar a Kara Mehemt. En canvi Shah Mali, fill de Ghiyath al-Din Barles, fou trobat mort en una zona desèrtica, a mans dels turcmans. En revenja Timur va fer assolar la plana de Muix.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 58
Primera part del regnat Va substituir al seu germà Misr Khodja per decisió dels emirs el 1390 en plena revolta de Pir Hasan. Les batalles entre aquest i Qara Yússuf van causar moltes baixes als dos bàndols però no van tenir un resultat decisiu. Llavors va intervenir Döger Salim Beg de Kalat Djabar que va mitjançar per aturar els combats; la mort de Pir Hasan el 1391 no va solucionar finalment el problema, ja que el seu fill Husayn Beg va ocupar el seu lloc, però la revolta va perdre empenta.
El 1394 Qara Yússuf que era per la zona d'Alinjak, va fugir al saber que s'acostava l'amir timúrida Dervix Barles. Timur va decidir sortir en persecució dels turcmans i va nomenar a Burhan Aghlan com a cap de la cavalleria i acompanyat de Jahan Shah Bahadur i de Aybaji Aghlan els va enviar al darrere de Qara Yússuf. Timur va restar uns dies mes a la plana de Muix.Ibid, III, 43
Els amirs Shams al-Din Abas i Ghiyath al-Din Terkhan que estaven prop de Tabriz, van saber que Qara Yússuf havia reunit un fort contingent de turcmans prop del Alatagh a pocs quilòmetres a l'est de Nakhitxevan. Els amirs de Miran Shah (virrei de l'Azerbaidjan, que havia estat ferit a la batalla de Terek) que havien restat a Tabriz van prendre precaucions, van obtenir ajut dels amirs al servei de Pir Muhammad de Fars (Abu Said Barles, Bekish, Doler Khoja i Tukel Bahadur). El propi príncep Pir Muhammad, que havia estat enviat de retorn al Fars per Timur, va sortir a combatre els turcmans i al arribar a Khoy se li van unir Tezik i Jalik amb tropes i van marxar tots junts; els exploradors de Qara Yússuf estaven al congost de Kara Derra, a la moderna frontera entre Turquia i l'Iran i allá els va anar a buscar Pir Muhammad; els exploradors van fugir cap al campament de Qara Yússuf que estava a Bend Mahi (prop del llac Van) que quan va saber que s'acostaven forces timúrides, va fugir. A Pir Muhammad se li van afegir tropes manades pel príncep kurd Malik Izz al-Din de Van i van perseguir a Qara Yússuf fins a l'Awnik, però no el van poder atrapar.Ibid, III, 54
Aprofitant les absències de Tamerlà, Qara Yússuf es va moure prop de Tabriz i Naxçıvan diverses vegades i en una d'elles va fer presoner a Atilmish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq), un dels caps de l'exèrcit timúrida, al que va enviar a Egipte (1395).Ibid, V, 17
Seguint les peticions d'Ahmad ibn Uways i de Qara Yússuf, Bayazid I, aprofitant la mort del sultà mameluc Barquq (15 de juny de 1399) i la revolta dels governadors de Síria, des de la seva base de Sivas, va enviar tropes sota el comandament suprem de Sulayman, a conquerir posicions a la vall de l'Eufrates. Malatya, Derende, Behisni, Divrigi i Kemakh foren ocupades pel beglerbegi d'Anatòlia Timurtash.Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942
Exilis de jalayírides i de Qara Yússuf El 1400 el sultà jalayírida Ahmad ibn Uways, amenaçat a Bagdad, amb ajut d'alguns servidors especialment fidels, va sortir de nit, va creuar el Tigris encara de nit i es va dirigir a territori del turcman Qara Yússuf; a palau es va seguir fingint que el sultà restava allí; al cap d'uns dies Ahmad va tornar amb l'amir turcman al que havia ofert una part de les riqueses de Bagdad; van acampar a l'altre costat del riu i Ahmad el va creuar i va tornar al seu palau. Ahmad va cobrir als turcmans de regals, or, joies, diner i honors a canvi de la seva protecció però no els va permetre entrar a Bagdad. El sultà va posar espies arreu per estar informat dels moviments de Tamerlà i dels governants timúrides de l'Azerbaidjan i Pèrsia. L'agost del 1400, sabent que Timur anava cap a Sivas, va pensar que en cas que Timur entrés a Síria tindria tots els camins tallats i la fugida complicada i va entregar el govern de Bagdad al seu amir Fàraj i amb els seus bens, les seves dones i els fills, escortat i acompanyat per Qara Yússuf, es va retirar de Bagdad, van creuar l'Eufrates i es van dirigir cap a Alep a Síria, on governava Timurtash, per anar després cap a Anatòlia, a territori de l'otomà Baiazet I.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 7 Quan Tamerlà va envair Anatòlia (1400) Qara Yússuf va haver de refugiar-se igualment amb el sultà otomà Baiazet I.
Baiazet I havia encaixat malament l'asil que Timur havia donat als emirs deposats de l'Àsia Menor; igual de malament que Timur va encaixar la protecció que Baiazet I donava als seus adversaris com el sultà Ahmad ibn Uways de Bagdad i Qara Yússuf dels Kara Koyunlu. Baiazet I intentava una aliança amb jalayírides i mamelucs. Timur podia combatre els refugiats, però Bayazid I era un ghazi que estava dirigint la lluita contra els infidels (cristians) i lluitar contra ell estava mal vist. Timur va saber que Ahmad ibn Uways i Qara Yússuf estaven de camí cap a Anatòlia i va enviar destacaments a buscar-los. La filla i la germana d' Ahmad ibn Uways foren fetes presoneres igual que les esposes i filles de Qara Yússuf,Yazdi hi afegeig la germana gran Dilzade, “Histoire de Timur Bec”, V, 15 però els dos homes no foren localitzats.Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942 Ahmad finalment va decidir no seguir endavant i retornar a Bagdad pensant que ja Tamerlà no amiria cap a Bagdad.
El 1401 Baiazet I va creuar Àsia Menor i va arribar a Sivas on ja s'havia establert el seu fill Suleyman. Després es va dirigir a Erzincan, va derrotar les forces locals i va entregar el govern al seu protegit Qara Yússuf dels kara koyunlu, però al cap de 16 dies va haver de desistir perquè els habitants no l'acceptaven i reclamaven el retorn de Tahartan. Qara Yússuf va demanar poder-se retirar a Kayseri per descansar. Baiazet I va retornar el poder a Tahartan però el va privar del seu harem i dels seus fills, enviats a Brusa com hostatges. L'ajut de Baiazet I a Qara Yússuf i a Ahmad ibn Uways, amenaçava l'Azerbaidjan i Tamerlà es va veure forçat a actuar. Una primera ambaixada havia intentat un modus vivendi, però ara Timur va exigir la evacuació d'Erzincan i dels emirats turcs que havien de ser retornats als seus sobirans legítims; també va exigir l'entrega de Qara Yússuf, viu o mort. Van seguir converses de pau que no van tenir èxit. Qara Yússuf, protegit de Baiazet I, el va comprometre quan va atacar la caravana anual de pelegrins a la Meca; les converses es van trencar.Ibid El maig de 1401 les tropes timúrides van atacar Bagdad i la van destruir en gran part, però no s'hi van quedar al considerar que la destrucció era tant gran que ja no mereixia la pena. Ahmad que s'havia refugiat a Hilla, va retornar per la reconstrcció.
El 1402 Tamerlà va formular les seves exigències i va oferir retorar les tropes a canvi que satisfés les seves peticions i entregués la fortalesa de Kemakh considerada una dependència “de l'herència persa”. Informat de la sortida de Qara Yússuf, Tamerlà va insistir per mitjà del seu ambaixador en el lliurament al lloc de Qara Yússuf, de la seva família i els seus partidaris. Els ambaixadors de Baiazet I van portar el refús del sultà a la proposta de Tamerlà en el sentit que els otomans no volien renunciar a Kemakh de cap manera i tampoc oferien entregar a Qara Yússuf. Tamerlà va refusar els regals del sultà i va declarar que la decisió de fer la guerra era irrevocable, guerra que es va produir tenint com a punts principals la batalla d'Ankara el 28 de juliol de 1402 i la conquesta d'Esmirna (desembre de 1402).
Retorn i domini de Bagdad Kara Yússuf havia retornat al Diyar Bakr i havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra Tamerlà; es va apoderar d'Erzincan. Quan els timúrides van saber que el sultà Ahmad ibn Uways estava a Bagdad, van marxar cap alli (1402) i el sultà va haver fugir de Bagdad gairebe al mateix moment que Qara Yússuf, que fugia de la guerra a Anatòlia i marxava del territori otomà, arribava a Hit o Bayan-Hit. Ahmad es va retirar cap al govern del seu fill Tahir ibn Ahmad (a Hilla) i el general Agha Firuz que era en realitat qui tenia el control del govern de Tahir. Firuz i Tahir desconfiaven d'Ahmad i van tenir un consell amb els diversos amirs, com Muhammad Beg governador d'Ormi, Mir Ali Kalender, Mikhail, Farrakh Shah, i van decidir desconèixer al sultà. A la nit van passar el riu pel pont i van acampar a l'altre costat. Quan Ahmad va arribar i es va fer càrrec de la situació, va fer destruir el pont i va avançar paral·lel al riu; va enviar un missatge al seu vell aliat Qara Yússuf, el qual va acudir amb les seves tropes i junts van passar el riu; l'exèrcit de Qara Yússuf i les forces d'Ahmad es van llençar sobre els rebels liderats per Tahir ibn Ahmad, que foren derrotats. Tahir va intentar fugir però en la seva fugida, al saltar un riu amb el seu cavall i les seves armes, va caure i es va matar. Les seves tropes es van dispersar. Qara Yússuf va ocupar Hilla i Ahmad, desconfiant del turcman va tornar a Bagdad. Qara Yússuf va sortir d'Hilla amb un exèrcit i es va dirigir a Bagdad que va ocupar (1402). Ahmad es va amagar i va poder fugir de nit ajudat per un fidel de nom Kara Hassan que el va carregar a la seva esquena; pel camí van trobar a un home que tenia un bou i el sultà va pujar a aquest bou i amb Kara Hassan van arribar a Tikrit, on el governador Sarel Omar Oirat li va regalar 40 cavalls, i li va facilitar diners i armes; allí se li van reunir diversos dels seus oficials despedregats: Shaikh Maksud, Dolet Yar, Adel i altres; de Tekrit va poder arribar a Damasc. Qara Yússuf es va trobar amo i senyor de Bagdad i de gran part de l'Iraq Arabi.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, VI, 3
Segon exili