La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.
Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
Fonètica En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so // menys en els dialectes apitxats que sona com tx
Significats de T Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina. Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la tesla. Pot designar també la temperatura Lingüística: és la segona lletra més comuna de l'anglès i la lletra per la qual comencen més paraules en aquest idioma Química: en majúscula és el símbol del Triti. SI: en majúscula símbol de tera.
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsŤ T amb anticircumflex U+0164 U+0165 txecȚ T amb coma inferior U+021A U+021B) romanèsŢ T amb cedilla U+0162 U+0163 (cap llengua, confusió històrica per anologia amb C,S amb cedilla del turc i S,T amb coma inferior del romanès)Ṫ T amb punt superior U+1E6A U+1E6B irlandèsṬ T amb punt inferior U+1E6C U+1E6D) (transcripció de l'àrab)Ŧ T barrada U+0166 U+0167 lapóÞ thorn U+00DE U+00FE Þ þ islandès
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí