Fill de l'Home o fill d'home (grec ο υιος του ανθρωπου) és una expressió que apareix a la Bíblia, molt utilitzada en els evangelis per referir-se a Jesús de Natzaret. En els evangelis sinòptics és esmentada 66 vegades. En els altres llibres del Nou Testament amb prou feines surt: només una vegada en els Fets dels Apòstols i dues en l'Apocalipsi: Fets 7:56; Apocalipsi 1:13, 14:14.
L'estudi del sentit d'aquesta expressió té gran importància, ja que, en els Evangelis, en el text Jesús el fa servir per referir-se a si mateix. Es discuteix si es tracta o no d'un títol de Jesús, i si ens pot aclarir sobre el que Jesús pensava sobre si mateix.
Antic Testament En l'Antic Testament, aquesta frase té més d'un matís semàntic. Per exemple: Ezequiel 2,1 és un sol individu de la raça humana. De fet, la majoria de les traduccions de la Bíblia ho tradueix simplement com "home", Salms 8,5, Salms 146,3 i Jeremies 49,33 mostra la humanitat en el seu conjunt. Salms 144,3, significa "fill de la mort" Daniel 7,13 mostra un home comú que es presenta en els núvols dels cels davant dels vells temps:
El text està escrit en arameu. El Llibre de Daniel va ser escrit cap a l'any 165 aC, probablement durant el desterrament jueu a Babilònia. És un llibre d'estil apocalíptic. Així com l'ancià representa Déu, el fill de l'home, és una imatge que sembla condensar tot allò humà, tot el bo que hi ha a la humanitat, que procedeix dels núvols del cel(la morada de Déu, en la simbologia semítica) i que vencerà sobre la maldat i la bestialitat, de forma definitiva.
Altres usos de l'expressió es troben al Llibre d'Henoc, conservat en una versió etíop i en el Llibre Quart d'Ezra.
El punt de vista catòlic Segons els teòlegs catòlics, aquest llibre, pertanyent al Cànon Hebreu (Tanakh), a les secció dels Escrits(Ketuvim), va donar lloc a l'ús de l'expressió «Fill de l'home» aplicat al Messies esperat pel poble jueu.
És aplicat pels evangelistes, en sentit messiànic, a Jesús de Natzaret. Apareix en el relat de la Passió que serveix de font als tres evangelis sinòptics, per tant anterior a l'any 70 en què sol datar el de Marc, i segons els experts un dels relats més antics dels que componen els evangelis:
L'Evangeli segons Joan, més tardà que els tres sinòptics, abreuja el relat de la Passió, de manera que el procés davant els jueus, en el qual es manifesta l'expressió Fill de l'Home, es distribueix pels capítols previs a la detenció de Jesús:
El punt de vista de Geza Vermaes Geza Vermaes, un dels més destacats estudiosos del Jesús històric, documenta amb diversos exemples la tesi que "fill d'home" -en arameu, bar naixa, és un Idiotisme idiomàtic propi de l'arameu de Galilea amb què el parlant al·ludeix a si mateix. Pel que fa a la seva utilització en el Llibre de Daniel, per Vermaes l'expressió no fa referència a un individu concret, sinó que al·ludeix col·lectivament als "sants de l'Altíssim" (Vermaes: 181). No obstant això, admet que amb posterioritat es va desenvolupar una interpretació messiànica del text del llibre de Daniel, però la situa a partir del . En cap cas admet que l'expressió "fill d'home" tingui en l'evangeli un caràcter titular.
Referències Vermaes, Geza:Jesús el jueu. Barcelona, Muchnik Editores, 1977 (títol original:Jesus the Jew, 1973); pàgines 171-202. Duquoc, Christian:Cristologia. Assaig dogmàtic sobre Jesús de Natzaret, el Messies. Salamanca, Ediciones Sígueme, 1992 (títol original:Christologie I-II. Essai dogmatique); pàgines 156-176. .
Vegeu també Denominacions de Jesús
Categoria:Denominacions de Jesús