La ceràmica xinesa és una de les formes més importants de l'art xinès, des dels recipients de ceràmica funeraris fins a les sofisticades peces de porcellana xinesa fetes per a la cort imperial i per a l'exportació.miniatura|Exèrcit de guerrers de terracota, enterrats durant la dinastia Qing miniatura|Plat de porcellana blanc-i-blava fet durant la dinastia Ming
La ceràmica xinesa mostra un desenvolupament continu des de l'època predinàstica, i la primera ceràmica es va fer durant l'època paleolítica. La porcellana va ser un invent xinés que ha tingut un gran prestigi a tot el món durant segles.
Molts dels tallers de ceràmica més importants eren propietat de l'emperador, i grans quantitats de porcellana xinesa s'exportaven com a regals diplomàtics o per al comerç des del , a través del que més tard es coneixeria com la Ruta de la Seda, a l'Àsia oriental i el món islàmic, i des del segle XVI a Europa. La ceràmica xinesa ha tingut una influència enorme en altres tradicions ceràmiques dels països islàmics i d'Europa.
Terminologia i categories La ceràmica xinesa és la més antiga del món. Es remonta a 17.000 aC, en contextos del Paleolític Tardà. És una ceràmica de terrissa molt porosa, gruixuda i cuita a baixes temperatures. Al sud de la Xina la ceràmica s'ha registrat procedent de moltes coves, en la seva integritat datades cap al Plistocè Terminal.
És difícil establir la data exacta de la fabricació de la primera porcellana, perquè va ser un procés de millora contínua, i perquè els xinesos no diferencien entre el gres vidrat i la porcellana. La porcellana és un terme que s'utilitza exclusivament per referir-se a la ceràmica de color blanc d'alta cocció, però per als estudis de ceràmica xinesa antiga, té un significat molt més ampli. Com que en la llengua xinesa només hi ha dues paraules per descriure la ceràmica, Ci ("瓷") per a ceràmica de cocció alta i Tao ("陶") per a ceràmica de cocció baixa, molts autors xinesos solen descriure totes les ceràmiques de cocció alta (Ci) com a porcellana. La protoporcellana (en xinès 原始 瓷) es refereix a la ceràmica primitiva d'alta cocció. miniatura|Gerra de gres vidrat. Dinastia Han, Honolulu Museum of Art miniatura|Celadont. Dinastia Jin oriental miniatura|Gerra de porcellana blava i blanca de Jingdezhen. Segle XV Els tres tipus de ceràmica xinesa d'alta cocció són el gres, el celadont i la porcellana. El gres és una ceràmica de pasta opaca parcialment vitrificada feta a partir de silicat d'alumini hidratat. En el context de la ceràmica xinesa, el terme gres s'utilitza normalment per descriure les primeres ceràmiques de gran cocció que es remunten a la dinastia Shang (1600-1046 aC) i fins a la dinastia Tang (618-907 dC). Acostumen a tenir un esmalt prim amb un color que va des del marró passant pel verd fins al gris. Celadont és una paraula derivada del francès, utilitzada per primera vegada al segle XVII per descriure la ceràmica amb un esmalt verd jade de la Xina, Corea i el Japó. Ara s'utilitza per descriure qualsevol ceràmica de cocció alta amb un esmalt de color verd. La porcellana blanca va ser un gran invent xinès. Algunes de les primeres porcellanes blanques que dataven del període tardà de les dinasties del Nord (420–581 dC) eren molt gruixudes, i la fabricació de la majoria de les primeres porcellanes blanques va adoptar la tècnica d'aplicar un lliscament blanc entre l'esmalt i el cos de ceràmica. Les primeres porcellanes fines van aparèixer al nord de la Xina a principis del , i no va ser fins a principis del que es va fer porcellana al sud de la Xina. miniatura|Gerra vidrada negra amb cap de gall. Dinastia Han La tecnologia dels forns xinesos sempre ha estat un factor clau en el desenvolupament de la ceràmica xinesa, i fins als darrers segles era la més avançada del món. Els xinesos van desenvolupar forns capaços de coure a uns 1.000°C abans del 2000 aC. Aquests eren forns de corrent ascendent, sovint construïts sota terra.
La porcellana és un material ceràmic fet amb l'escalfament de matèries primeres (com l'argila, el quars, el caolí i el feldespat) en un forn a temperatures entre 1.200 i 1.400°C. La major resistència i translucència de la porcellana, en relació amb altres tipus de ceràmica, sorgeixen principalment de la vitrificació i de la formació d'un silicat mineral dins del cos a aquestes altes temperatures. Es va originar a la Xina durant la dinastia Tang (618-907), encara que ja es feia una protoporcellana al menys des de la dinastia Han tardana (25 dC - 220 dC). La fórmula es va mantenir en secret durant segles, i fins al segle XVIII els europeus no van ser capaços de fabricar una porcellana similar a la xinesa. miniatura|Cauri La paraula "porcellana" és d'origen europeu, derivada, en tota probabilitat, de l'italià porcellana, el nom del molusc cauri. La semblança de la superfície vidriada de la porcellana a la d'aquesta petxina va suggerir l'ús de la paraula. La closca de cauri es deia porcellana com a derivat de la paraula italiana porcello (derivat a la vegada del llatí proculi, porc petit), degut a la semblança de la closca de cauri amb aquell animal.
És probable que els primers intents d'obtenir ceràmica vidrada per part dels xinesos fossin per imitar el jade. La ceràmica vidrada ja havia estat desenvolupada pels egipcis (faiança egípcia) i era coneguda pels xinesos a través del comerç.
Materials i tècniques de fabricació Sota el terme general de "ceràmica" s'agrupen objectes que difereixen significativament entre si per la seva composició (terracota, gres, porcellana), la manera com es cobreix (esmalts, pintures, vitrificació), i com es realitza la cocció (temperatura, cocció per oxidació o reducció, etc.).
Materials utilitzats miniatura|Caolí La ceràmica xinesa utilitza diversos elements barrejats en proporcions variables. D'acord amb els elements utilitzats (sorra, quars, argila, caolí), segons els diversos fundents (potassa, feldespat, etc.), i segons el grau de puresa, presència o no d'òxid de ferro, titani, etc., segons les proporcions, i finalment, segons la temperatura de cocció, la ceràmica s'anomena terracota, gres o porcellana.
La terracota (陶, tao) es va obtenir d'argiles impures, a les quals es va afegir sorra i potasa; la potassa, obtinguda de les cendres, va jugar el paper d'un "fundent". miniatura|Feldespat El gres (cí) és una ceràmica dura, vitrificada a alta temperatura i obtinguda mitjançant l'addició de materials feldespàtics fusibles a l'argila, per permetre aquesta vitrificació. El petuntse, que és una roca feldespàtica, barrejada amb potassa (fundent), es fondrà per cobrir les partícules refractàries del caolí. El nom d'aquest feldespat és baidunzi (白 墩子).
La porcellana (瓷, cí, el terme és el mateix en xinès per a gres o porcellana) és una varietat de gres que utilitza caolí, feldespat i sorra. La porcellana permet obtenir parets molt fines i translúcides. El caolí, d'altra banda, és un tipus d'argila, blanca, friable, la font més coneguda del qual és el turó de Gao-ling, al nord de Jingdezhen.
Ceràmica vidrada i esmaltada La terracota vidrada s'obté quan la peça cuita rep una capa vítria feta a partir del barnís de plom. Va ser una invenció de Xina al segle III aC. Es cobreix l'objecte de terracota amb pols d'òxid de plom i es fica al forn a una temperatura de 750 graus. Com que l'argila de la terracota conté silici, en entrar en contacte amb l'òxid de plom, es fusiona i apareix en tota la superfície una pel·lícula vítria transparent. Si, a més d'aquesta fusió, s'amalgama amb altres òxids, el resultat pot ser de color:
Groc o marró amb òxid de ferro Verd, amb òxid de coure Blau, amb òxid de cobalt Porpra, amb òxid de manganès
Temperatures i tipus de cocció La ceràmica es pot coure de dues maneres diferents:
en oxidació: En aquest cas, el foc és viu, perquè l'oxigen es subministra al forn en abundància; en reducció: En aquest cas, el forn és molt poc alimentat d'oxigen i s'omple amb monòxid de carboni, que busca transformar-se en diòxid de carboni prenent l'oxigen de l'òxid de ferro que pot contenir la pasta.
La terracota és cou a baixes temperatures, al voltant de 600° a 800°C. L'òxid de ferro que pot contenir donarà a la terracota un color vermell si està cuita en oxidació, i el gris si està cuita en reducció.
El gres i la porcellana deriven la duresa i la baixa porositat de la fusió de la sílice continguda a la pasta. Però aquesta fusió passa només per sobre dels 1000 °C. El gres s'ha obtingut a la Xina des de la dinastia Shang i la porcellana des de la dinastia Tang. miniatura|Forn drac a Shigaraki miniatura|Forn Mantou Pel que fa als forns utilitzats per coure, hi havia molts tipus. Entre els més importants, coneixem els forns drac o longyao (龙窑), que van ser utilitzats durant la dinastia Shang a la província de Zhejiang i es van fer molt populars al sud de la Xina. Són forns molt grans, construïts en una pendent de 8 a 20 graus, sovint amb una longitud de trenta a vuitanta metres i una gran capacitat. Aquests forns longyao es van escalfar amb llenya i van poder assolir temperatures superiors a 1.200 °C. Els forns Mantou en forma de ferradura (馒头 窑) també es van utilitzar des de l'era Shang, a les planes centrals de la Xina i després van ser utilitzats al nord de la Xina. Aquests eren forns de carbó, que podien assolir els 1300 °C en una atmosfera reductora. A diferència dels forns longyao, la seva capacitat era força limitada.
Història a continuació es farà una revisió dels principals tipus de ceràmica xinesa al llarg de la història, molts d'ells mantinguts durant de més d'una època.
Ceràmica paleolítica i neolítica miniatura|Ceràmica d'uns 18.000 anys d'antiguitat, amb reparacions de reconstrucció, trobada a la cova Xianrendong. Es va trobar ceràmica que data de fa uns 17.000 anys al jaciment de la cova de Xianrendong a la província de Jiangxi, que la converteix en la ceràmica més antiga trobada fins ara al món. miniatura|Gerra de terracota vermella. Cultura de Peiligang, Xinzheng Entre el VII i VI mil·lenni a. C. sorgeixen les primeres civilitzacions neolítiques, la Cultura de Peiligang (裴李崗文化) i la Cishan, precursores de la cultura de Yangshao, que s'estendria per les actuals províncies de Gansu i Shaanxi, entre el V mil·lenni a.C. i el III mil·lenni aC. miniatura|Calder de ceràmica neolític i potes de suport, cultura de Cishan, Hebe La cultura de Cishan (磁山文化) (6500–5000 a.C.) va ser una cultura neolítica del nord de la Xina, a l'orient de les muntanyes Taihang. Els terrissers de Cishan van crear una varietat més àmplia de formes de ceràmica, com ara palanganes, suports per a olles, tasses i ceràmica trípode. Les marques de cordó, utilitzades com a decoració a la ceràmica, eren més comunes en comparació amb les cultures veïnes.
La cultura de Yangshao (仰韶文化) (5000 a 3000 a.C.) va ser una cultura neolítica que s'estenia al llarg del tram central del riu Groc a la Xina. El nom de la cultura li ve donat pel primer jaciment arqueològic representatiu, que es va descobrir el 1921 a Yangshao, un poble de la província de Henan. A les tombes es van trobar recipients ceràmics als peus dels difunts com aixovar funerari. La cultura de Yangshao encara no coneixia el torn de terrisser. Els artesans de Yangshao van crear ceràmica pintada en blanc, vermell i negre amb dissenys geomètrics, d'animals (peixos, mamífers) i facials humans (màscares). esquerra|miniatura|Olla de ceràmica de punts tipus semi-muntanya. Cultura Yangshao. 4700-4300 a.C. Museu Provincial de Gansu. center|miniatura|Bol de ceràmica amb decoració de peix i cara humana. Cultura Yangshao, estil Banpo (4800-4300 a.C.) Shaanxi. Museu de la Capital, Beijing