fou un compositor i director d'orquestra italià. Un dels més controvertits directors d'orquestra de l'última meitat del amb notables contribucions en interpretacions de Strauss, Mahler, Bruckner, Brahms, Schumann, Wagner i Verdi, els seus interessos es van estendre a la psicoanàlisi, la filosofia i l'arqueologia.
Biografia Al costat dels seus estudis de música (a Messina, després a Venècia), fa estudis de medicina, de psiquiatria i d'antropologia a la universitat de Pàdua. A Venècia va estudiar al Conservatori Benedetto Marcello de Venècia amb Ernesto Rubin de Cervin. Estudia composició a Darmstadt a György Ligeti i Karlheinz Stockhausen, després a Siena amb Franco Donatoni i Bruno Maderna. Estudia també direcció d'orquestra a Viena a Hans Swarowsky, mestre igualment de Claudio Abbado i de Zubin Mehta.
També va obtenir un doctorat en medicina, amb especialització en psiquiatria, a la Universitat de Pàdua, i va presentar una tesi sobre criminologia antropològica. Va obtenir pòstumament la llicenciatura en Arqueologia, ja que la defensa de la tesi estava prevista per al mateix dia que finalment va ser el del seu funeral.
En els anys 1970, Sinopoli és sobretot considerat com a compositor i com a especialista de la música contemporània, sobretot amb la fundació el 1975 del Conjunt Bruno Maderna, consagrat a la música d'avantguarda. Les primeres de les seves obres que atreuen l'atenció del públic són la Simfonia imaginària (1973), el Concert per a piano (1974-1975), Tomba d'Armor I (1975), II (1977) i III (1978). La seva òpera en dos actes Lou Salomé, sobre un llibret de Karl Dietrich Gräwe, que descriu la història de l'amiga de Friedrich Nietzsche, fou estrenada a la Staatsoper de Múnic el 10 de maig de 1981 sota la seva direcció.
A partir de 1978, tanmateix, es dedica cada vegada més a la direcció: en principi el repertori clàssic, amb les òperes de Giuseppe Verdi a Venècia, després el repertori simfònic d'Anton Bruckner, de Gustav Mahler i de Richard Strauss, compositor amb el qual cultivà afinitats cada vegada més grans (les seves gravacions de les obres de Strauss, realitzats principalment amb Deutsche Grammophon, són molt importants: desafien en excel·lència, i de vegades superen els de Georg Solti que gravava per a Decca Records).
D'una manera fulgurant, fenomen al capdavall bastant rar en tota la història de la direcció d'orquestra, en a penes dos decennis de plena activitat, de 1981 a 2001, Sinopoli ha treballat amb totes orquestres les més prestigioses: Deutsche Oper de Berlín, Teatro alla Scala de Milà, Wiener Philharmoniker de Viena, Royal Opera de Londres, Philarmonic Metropolitan Opera de New York. Ha estat sobretot al capdavant de l'Orquestra Philharmonia de Londres, de l'Accademia nazionale di Santa Cecilia de Roma i de la Staatskapelle de Dresden de 1992 a 2001.
Va enregistrar una seixantena de discs amb Deutsche Grammophon.
Referències
Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Alumnes de la Universitat de Pàdua Categoria:Alumnes de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Categoria:Morts a Berlín Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Compositors venecians Categoria:Alumnes de l'Accademia Musicale Chigiana Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Directors d'orquestra del Vèneto Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Directors de l'Orquestra Philharmonia Categoria:Directors de la Staatskapelle Dresden Categoria:Directors de la Semperoper Categoria:Directors de l'Orquestra de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília