miniatura|Torre Eiffel La Torre Eiffel, Tour Eiffel en francès, és una torre formada per una estructura reticulada de ferro colat, situada al Camp de Mart (París) - en francès, Champ de Mars - a l'extrem que toca al Sena, no gaire lluny del riu).
Fou erigida amb motiu de l'Exposició Universal de París (1889), segons el disseny dels enginyers Maurice Koechlin i Émile Nouguier, dos enginyers treballadors de la Compagnie des Établissements Eiffel, i va suposar una fita decisiva en la construcció amb ferro. Tot i que s'havia de desmuntar així que s'acabés aquesta exposició, hom va acabar decidint de no fer-ho.
Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura, i pesava al voltant de 7.300 tones, tot i que avui dia es calcula que en pesa més de 10.000, a causa dels elements que s'hi han anat afegint: el museu, restaurants, magatzems, botigues, etc.
Segons el projecte inicial, la torre havia de tenir 350 metres, però els veïns es van alarmar pel perill que un edifici tan alt pogués caure i s'hi van manifestar en contra, cosa que féu decidir de reduir-ne l'altura. A l'alçada inicial cal sumar-hi avui dia els 24 m de l'antena de comunicacions que hi ha al capdamunt, afegida molt de temps després.
Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se de la base uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. Segons el lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 esglaons.
El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, amb la intenció de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha ordinadors que permeten de votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre era el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. La meitat aproximadament de les unions entre les peces que té l'estructura estan fetes per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria dreta encara que fallessin la meitat d'aquestes unions. Això ha garantit sempre la fiabilitat de la torre, malgrat que quan es construí molts parisencs temien que pogués caure i fes una catàstrofe. Entre els anys 1889 i 2004, la Torre Eiffel ha rebut més de 200 milions de visitants, provinents tant de la mateixa França com d'arreu del món: és doncs el lloc més visitat del planeta.
Arquitectura esquerra|miniatura|La Torre Eiffel sobresurt a París amb els seus 300 metres d'alçària. esquerra|miniatura|La Torre Eiffel il·luminada de blau el juliol de 2008 per celebrar la Presidència francesa de la Unió Europea.
Inicialment fou un tema de controvèrsia important. La Torre Eiffel va servir com a presentació a l'Exposició Universal de París del 1889, la qual ha acollit més de 236 milions de visitants des de la seva inauguració. La mida excepcional i la silueta immediatament recognoscible van fer de la torre un emblema de París.
Concebuda en la imaginació de Maurice Koechlin i Émile Nouguier, cap de l'oficina d'estudis i cap de l'oficina de mètodes, respectivament, de la companyia Eiffel & Co., va ser pensada per ser el «centre d'atenció de l'exposició de 1889 que se celebraria a París», que a més celebraria el centenari de la Revolució Francesa. El primer pla de la torre va ser realitzat el juny de 1884 i millorat per Stephen Sauvestre, l'arquitecte principal dels projectes de l'empresa, que li va aportar més estètica.
L'1 de maig de 1886, el Ministre de Comerç i Indústria, Édouard Lockroy, entusiasta partidari del projecte, va firmar un decret que declarava obert «un suport per a l'Exposició Universal de 1889». Gustave Eiffel va guanyar aquest suport econòmic i va signar un conveni el 8 de gener de 1887 que va fixar les modalitats de construcció de l'edifici.
Construïda en dos anys, dos mesos i cinc dies (de 1887 a 1889) per 250 obrers, s'inaugurà oficialment el 31 de març de 1889. La Torre Eiffel no coneixerà veritablement un èxit massiu i constant fins als anys seixanta, amb el desenvolupament del turisme internacional. Ara acull més de sis milions de visitants cada any.
Els seus 300 metres d'alçària li van permetre portar el títol de «l'estructura més alta del món» fins a la construcció l'any 1930 de l'Edifici Chrysler, a Nova York. Construïda sobre el Camp de Mart a prop del riu Sena, al 7è districte de París, actualment és administrada per la "Societat per a l'administració de la torre Eiffel" (Société d'exploitation de la tour Eiffel SETE). El lloc, que ocupa 500 persones (250 empleats directes del SETE i 250 dels diferents concessionaris instal·lats sobre el monument), està obert tots els dies de l'any.
Especificacions tècniques En les taules inferiors s'indiquen les principals especificitats tècniques de la torre, fent un inventari de les dimensions de l'edifici.
FONAMENTS Alçària de la base (sobre el nivell del mar)33,5 metres Longitud de la divergència interior entre els 2 pilars74,24 metres Longitud de la divergència exterior entre els 2 pilars124,9 metres1ª PLANTA Alçària de la primera planta sobre la base57,63 metres Alçària de la primera planta sobre el nivell del mar91,13 metres Costat exterior (al nivell de la planta)70,69 metres Superfície (al nivell de la planta)4.200 m²2ª PLANTA Alçària de la segona planta sobre la base115,73 m Alçària de la segona planta sobre el nivell del mar149,23 m Costat exterior (al nivell de la planta)40,96 m Superfície (al nivell de la planta)1.650 m²3ª PLANTA Alçària de la tercera planta sobre la base276,13 m Alçària de la tercera planta sobre el nivell del mar309,63 m Costat exterior (al nivell de la planta)18,65 m Superfície (al nivell de la planta)350 m²FLETXA Alçària total amb antena (any 2000)324 m Alçària total amb antena (any 1994)318,7 m Alçària total amb antena (any 1991)317,96 m Alçària total amb antena (any 1989)312,27 m Alçària total sense bandera (any 1889)300 m
Nivells de la Torre La informació següent descriu les principals dades tècniques de cada pis, així com les principals curiositats que s'ofereixen al visitant una vegada allà.
La base center|100px|La basePosicióDimensionsConstruccióDissenyadorsMaterialsPeus de la torreLlarg : 25 mAlçaria : 4 m1887 Maurice KoechlinÉmile NouguierStephen Sauvestre FormigóGravaAcer
La torre s'assenta en un quadrat de 125 metres de costat, segons els mateixos termes del concurs de 1886. Té 325 metres d'altitud amb les seves 116 antenes, està situada a 33,5 metres sobre el nivell del mar.
Els fonaments: els dos pilars situats del costat de l'Escola militar de França reposen sobre una capa de formigó de 2 metres, que a la vegada reposa sobre un llit de grava, fent un clot de 7 metres de profunditat. Els dos pilars de la part del Sena se situen fins i tot per sota del nivell del riu.
Els obrers van treballar en pous de fonamentació metàl·lics estrets en els quals s'injectava aire comprimit (mitjançant el denominat mètode Triger). 16 massissos de fonamentació en sostenen cada una de les vores dels quatre pilars i alguns enormes perns de subjecció de 78 decímetres de longitud fixen el casc en forja d'acer en el qual reposa cada pilar.
Els pilars: actualment, les casetes per a la compra de bitllets ocupen els pilars nord i oest, els ascensors són accessibles des dels pilars est i oest. Les escales (obertes al públic fins al segon pis, i que comprenen 1665 escalons fins al cim) són accessibles des del pilar est. I finalment, el pilar meridional comprèn un ascensor privat, reservat per al personal i per als clients del restaurant gastronòmic Jules-Verne, situat al segon pis.
Els arcs: estirats entre cada un dels quatre pilars, els arcs s'eleven a 39 metres sobre el terra i tenen un diàmetre de 74 metres. Encara que als esbossos inicials de Stephen Sauvestre apareixien molt decorats, ho són molt més avui en dia, però tenen sobretot una funció arquitectònica: endurir l'estructura de la base.
El primer nivell center|100px|El primer nivellPosicióDimensionesSuperfícieConstruccióMaterials57,63 m des del sòlLlarg :70,69 m4.200 m²1887 ferro
Situat a 57 metres sobre el terra, amb una superfície de 4.200 metres quadrats, pot suportar la presència simultània d'unes 3.000 persones.
Una galeria circular col·locada al primer pis permet una vista de 360 ° sobre París. Aquesta galeria té col·locats diversos mapes d'orientació i prismàtics monoculars que permeten observar els monuments parisencs. Apuntant cap a l'exterior estan inscrits els noms de setanta-dues personalitats del món científic dels segles i .
Aquest primer pis acull el restaurant Altitud 95 que s'estén per més de dos nivells. Aquest ofereix d'un costat, una vista panoràmica sobre París, i de l'altre, una vista cap a l'interior de la torre. El seu nom ve de l'altitud del primer pis de la Torre Eiffel, situada a 95 msnm.
També pot veure algunes relíquies relacionades amb la història de la Torre Eiffel, incloent una secció de l'escala en espiral que, a inicis de la construcció del monument, pujava fins al cim. Aquesta escala va ser desmantellada l'any 1986, durant una important tasca de renovació de la torre. En aquell moment es va tallar en 22 seccions de les quals 21 van ser venudes en subhasta, i adquirides majoritàriament per col·leccionistes estatunidencs.
Finalment, un seguiment dels moviments del cim permet descriure les oscil·lacions de la torre sota l'efecte del vent i la dilatació tèrmica. Gustave Eiffel havia exigit que pogués suportar un rang de 7 decímetres d'oscil·lació, que mai s'ha produït, encara que durant una onada de calor el 1976, l'amplitud d'oscil·lació va ser de 18 cm.. I durant una tempesta el desembre de 1999 (amb vents de 240 km/h) va ser de 13 cm..
Pierre Affaticati i Simon Pierrat van saber remeiar aquest problema d'amplitud el 1982 incorporant materials compostos a la carcassa connexa. Una de les particularitats de la torre és que "fuig al sol". En efecte, la calor (i per tant la dilatació de l'acer) en ésser més important del costat assolellat, el cim s'està movent lleugerament en la direcció oposada.
El segon nivell center|100px|El segon nivellPosicióDimensionsSuperfícieConstruccióMaterials115,73 m des del sòlLlarg :40,96 m1 650 m²1888 Ferro
Situat a 115 metres per sobre del terra, posseeix una superfície de 1.650 metres quadrats aproximadament, pot suportar la presència simultània d'unes 1.600 persones.
Es considera que és el pis que posseeix la millor vista, ja que l'altitud és òptima amb relació als edificis que es troben a baix (al tercer pis, són menys visibles) i a la perspectiva general (òbviament més limitada al primer pis). Quan el clima ho permet, es calcula que és possible veure fins a 55 km al sud, 60 al nord, 65 a l'est i 70 a l'oest.
A tot el pis, es van instal·lar finestres de vidre per permetre una vista molt àmplia des de dalt. També estan instal·lades tanques de seguretat de protecció per evitar qualsevol intent de salt al buit, ja sigui un suïcidi o un assoliment esportiu.