Jonathan Pryce CBE, nascut l'1 de juny de 1947, és un actor i cantant de teatre i cinema gal·lès. Després d'estudiar a la Royal Academy of Dramatic Art i de casar-se amb l'actriu Kate Fahy el 1974, començà la seva carrera com a actor als escenaris a la dècada de 1970. el seu treball al teatre, incloent un premi a millor actor pel personatge de Hamlet al Royal Court Theatre, el portà a diversos papers al cine i a la televisió. El seu paper principal a la pantalla va ser al film de culte Brazil, de Terry Gilliam (1985).
Lloat per la crítica per la seva versabilitat,Shenton, Mark (15 October 2007). "Jonathan Pryce". Broadway.com in London. Retrieved on 10 November 2007.BWW News Desk (20 November 2005). "Jonathan Pryce Confirmed To Step Into 'Dirty Rotten Scoundrels'". BroadwayWorld.com. Retrieved on 10 November 2007. Pryce ha actuat en produccions d'alt pressupost com Evita, El demà no mor mai, Pirates of the Caribbean i The New World, així com a projectes independents com Glengarry Glen Ross and Carrington. La seva carrera teatral també ha estat prolífica, guanyant dos Premis Olivier, el primer per Hamlet (1980) i el segon pel paper de The Engineer al musical Miss Saigon (1989); així com dos Premis Tony, el primer el 1977 pel seu debut a Broadway per Comedians, i el segon també pel paper de The Engineer al musical Miss Saigon (1991).
Joventut Pryce va néixer John Price a Holywell, Flintshire, Gal·les, Regne Unit, fill d'un miner de carbó. Va estudiar al Holywell Grammar School i, amb 16 anys, anà a l'acadèmia d'art per ser professor a l'Edge Hill College d'Ormskirk. En aquesta època modificà el seu nom de Price a Pryce. Mentre que estudiava va prendre part en una producció teatral a l'institut, i un amic impressionat l'envià a la Royal Academy of Dramatic Art. Pryce formà part d'una "nova onada" d'actors que va emergir de l'Acadèmia, entre els que també es troben Bruce Payne, Juliet Stevenson, Alan Rickman, Anton Lesser, Kenneth Branagh i Fiona Shaw..
Tot i trobar l'Acadèmia com "molt estirats" i que el seu tutor li va dir que mai no podria aspirar a fer res més que de dolent,(10 July 2001). "Life with lots of Doolittles ". Telegraph.co.uk es va graduar i va anar a actuar amb la Royal Shakespeare Company i la Nottingham Playhouse. Després s'uní al Everyman Theatre Liverpool Company, arribant a ser temporalment el director artístic.(6 March 2007). "Jonathan Pryce is Sherlock Holmes". BBC.co.uk"Jonathan Pryce Mini Biography ". Ön Sayfa Mentre que treballava al Everyman Theatre va conèixer a l'actriu irlandesa Kate Fahy. Es van casar el 1974 i es van establir a Hampstead (Londres), on viuen amb els seus tres fills: Patrick (n.1983), Gabriel (n.1986) i Phoebe (n.1990)."Jonathan Pryce Biography (1947-)". FilmReference.com. Retrieved on 28 October 2007. És en aquesta època quan, el 1972, va fer la seva primera aparició a la pantalla en un paper menor a una sèrie de ciència-ficció, anomenada Doomwatch, a l'episodi Fire & Brimstone. No va ser fins al 1976 en què va debutar al cinema, fent el paper de Joseph Manasse a la pel·lícula Voyage of the Damned, protagonitzada per Faye Dunaway. Paral·lelament seguí treballant a l'escena, apareixent entre 1978 i 1979 a les produccions de La feréstega domada com Petruchio i a Antoni i Cleopatra com Octavi Cèsar.The RSC Shakespeare - Plot summaries, The Taming of the ShrewThe RSC Shakespeare - Plot summaries, Antony and Cleopatra
Dècada de 1980 El 1980, la seva interpretació del paper protagonista a Hamlet al Royal Court Theatre li va fer guanyar el Premi Olivier, sent aclamat per alguns crítics com el Hamlet definitiu de la seva generació."Performance history of Hamlet ". Royal Shakespeare Company"Laurence Olivier Awards: Past winners". The Society of London Theatre Aquell mateix any també va aparèixer a la pel·lícula Breaking Glass, una pel·lícula en la que apareixen (de vegades en petits papers) diversos actors que aviat esdevindrien estrelles del cine i la televisió com Jim Broadbent, Richard Griffiths i Phil Daniels.
El 1983, Pryce interpretà un dels papers principals a la pel·lícula Something Wicked This Way Comes, basada en la novel·la del mateix títol de Ray Bradbury, en la que interpretava el paper del sinistre Mr. Dark. Després d'aparèixer principalment en pel·lícules per a la televisió, com a The Ploughman's Lunch o Martin Luther, Heretic, aconseguí un èxit aclaparant amb el seu paper de a la pel·lícula Brazil, de Terry Gilliam (1985). La pel·lícula, situada en un món similar al descrit a la novel·la d'Orwell 1984, va ser aclamada a Europa, guanyant dos premis BAFTA. A la versió nord-americana, Universal Pictures intentà tallar nombroses escenes per tal de reduir el metratge, i també es convertí en un èxit, guanyant tres premis de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles i dues nominacions als Oscar. Brazil esdevingué una pel·lícula de culte,"Entertainment Weekly's Top 50 Cult Movies (Brazil #13)". FilmSite.orgMorgan, David (6 October 2006). "Terry Gilliam Sounds Off". CBS News. Retrieved on 26 November 2007. i sovint encara figura a les llistes de millors pel·lícules, com a la relació de les 100 millors pel·lícules que va fer la revista Time el 2004. Després de Brazil, Pryce va aparèixer al thriller històric The Doctor and the Devils i a la comèdia de Gene Wilder Haunted Honeymoon. Durant aquest període, Pryce continuà treballant al teatre, sent particularment notable la seva interpretació de l'exitòs però dubitatiu escriptor Trigorin a la producció londinenca de La gavina d'Anton Txékhov a finals de 1985."Jonathan Pryce's Biography ". The Theatre Royal Haymarket website Entre 1986 i 1987 interpretà el personatge de Macbeth a la producció de Macbeth de la Royal Shakespeare Company, amb Sinéad Cusack com Lady Macbeth.The RSC Shakespeare - Plot summaries, The Tragedy of Macbeth
El 1988, Pryce tornà a treballar amb Gillian a Les aventures del baró Munchausen (The Adventures of Baron Munchausen), interpretant "al Molt Honorable Horatio Jackson". La pel·lícula va ser un fracàs financer.,Robert Parish, James (2006). Fiasco: A History of Hollywood's Iconic Flops. Wiley. amb una producció que superà els 40 milions de dòlars de cost, quan el pressupost original era de 23,5 milions"Losing The Light - Terry Gilliam & The Munchausen Saga (a summary) ". Hal Leonard Online"The Adventures of Baron Munchausen". Box Office Mojo Amb el temps, això no obstant, la pel·lícula també ha assolit la categoria de film de culte, i en un comentari a l'edició en DVD, Gillian diu que Munchausen és una de les pel·lícules que els seus fans citen com a favorites (juntament amb Monty Python and the Holy Grail, Brazil, Twelve Monkeys i Por i fàstic a Las Vegas).Gilliam, Terry. (2006). Tideland DVD Commentary by Terry Gilliam and screenwriter Tony Grisoni [DVD]. Velocity / Thinkfilm Durant 1989, Pryce va aparèixer a tres dels primers episodis de l'espectacle d'improvisació Whose Line Is It Anyway?, juntament amb Paul Merton i John Sessions.""Whose Line is it Anyway?" - Episode Guide - Series one (1988)". WhoseLine.net També aquell any tornà a interpretar a Txékhov, aquest cop com a L'oncle Vània al Vaudeville Theatre.
Dècada de 1990 Després de diversos papers menors a la pantalla gran, com Glengarry Glen Ross i a L'edat de la innocència, de Scorsese, Pryce descobrí que volia fer teatre musical després de veure a la seva amiga Patti LuPone a la producció original de Londres de Les Misérables.Shenton, Mark (15 June 2008). "Q&A - Jonathan Pryce". Broadway.com in London Pryce tornaria amb èxit a l'escena creant al personatge de The Engineer, l'amo d'un bordell de Saigon al musical Miss Saigon. La seva actuació va ser lloada a Anglaterra, atorgant-li un segon Premi Olivier, aquest cop com a millor actor de musical,"Jonathan Pryce Biography ". Allocine.co.ukO'Keefe, Robert (20 September 1999). "Miss Saigon 10th Anniversary show 1990 Review ". London Theater Guide Online però quan la producció passà a Broadway, l'Associació d'Equitat d'Actors (AEA) no va permetre que Pryce interpretés el paper, ja que el fet que "un actor caucàsic interpretés a un asiàtic podria semblar una ofensa a la comunitat asiàtica.Rothstein, Mervyn (8 August 1990). "Union Bars White in Asian Role; Broadway May Lose 'Miss Saigon'". The New York Times. Cameron Mackintosh, el productor de l'espectacle, decidí cancel·lar la producció de Nova York (amb un pressupost de 10 milions de dòlars), ja que no permetia que s'ataqués la llibertat d'expressió artística.Rich, Frank (10 August, 1990). "Jonathan Pryce, 'Miss Saigon' and Equity's Decision (page 3)". The New York Times Adonant-se que aquesta decisió comportaria la pèrdua de llocs de feina, la AEA va fer un tracte amb Mackintosh, permetent que Pryce aparegués a la producció. El 1991, guanyà el Premi Tony per la seva actuació."Miss Saigon: Bringing Discrimination into the Limelight". Retrieved on 6 November 2007.Rothstein, Mervyn (19 September 1990). "Dispute Settled, 'Miss Saigon' Is Broadway Bound". The New York Times El 1992, Pryce tornà als teatres de Londres per encapçalar juntament amb Elaine Paige el revival del musical Nine, inspirat en una pel·lícula de Federico Fellini."De 8 et 1/2 a Nine ". RegardEnCoulisse.com. Retrieved on 9 December 2007. (French)
El 1993, Pryce interpretà amb Kathy Burke i Minnie Driver la mini-sèrie de la BBC Mr. Wroe's Virgins. Aquell mateix any va ser nominat a un premi emi i a un Globus d'Or com a actor de repartiment pel seu paper de Henry Kravos a la sèrie de la HBO Barbarians at the Gate.Reuters (23 June 2007). "Uma Thurman to star in HBO's "Zinc Bed"". China Daily. Retrieved on 15 June 2008. També durant 1993 havia de protagonitzar la pel·lícula Dark Blood amb River Phoenix i Judy Davis; però la producció va caure amb la mort de Phoenix."Dark Blood ". RiverPhoenix.org. Retrieved on 6 November 2007. Entre 1993 i 1994, protagonitzà una sèrie d'anuncis per a la televisió americana, principalment per l'Infiniti J30, anuncis que resultaren molt criticatsMeredith, Robyn (13 June 1996). "The Media Business: Advertising;Infiniti chooses artsy ads with musings about the meaning of life to sell its luxury cars.". The New York Times. Retrieved on 6 November 2007. i que serien parodiats per Mike Myers al Saturday Night Live el 1993."Infiniti Q45 Toilet I". SNL Transcripts. Retrieved on 6 November 2007 El 1994, Pryce interpretà a Fagin a un revival del musical Oliver!,Jones, Kenneth (10 March 2006). "Playbill.com's Brief Encounter with Jonathan Pryce". Playbill. Retrieved on 9 December 2007. i a l'any següent protagonitzaria amb Emma Thompson la pel·lícula Carrington, que se centra en la relació platònica entre l'escriptor homosexual Lytton Strachey i la pintora Dora Carrington. La seva interpretació li portaria el Premi al Millor Actor del Festival de Cinema de Canes de 1995."Canes Film Festival: 1995". IMDb.com. Retrieved on 26 November 2007.