Viktória Fiódorovna Azàrenka, més coneguda com a Viktória Azàrenka (belarús: Вікторыя Азарэнка, Азаранка, rus: Виктория Азаренко) és una jugadora de tennis professional belarussa nascuda el 31 de juliol del 1989 a Minsk, Unió Soviètica. L'any 2012 va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a l'Open d'Austràlia alhora que va esdevenir número 1 del rànquing individual. Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual quan era la número 1 del rànquing i en dobles mixtos va guanyar la medalla d'or junt amb Maks Mirni.
Es convertí en campiona júnior del món el 2005 després de guanyar diversos Grand Slams en aquesta categoria.Azàrenka campiona júnior de la ITF el 2005 , itftennis.com, 19 de desembre del 2005 Com a professional va tardar uns anys a aconseguir els èxits individualment per, però en dobles mixtos va aconseguir dos títols de Grand Slams ben aviat, el US Open (2007) junt a Mirnyi i el Roland Garros (2008) amb Bob Bryan.
Biografia Amb 16 anys, Azàrenka va traslladar la seva residència de Minsk a Scottsdale amb la col·laboració de Nikolai Khabibulin, porter de la lliga National Hockey League i la seva muller, que era íntima amiga de la seva mare. Des de març de 2012 manté una relació amorosa amb el tennista ucraïnès Sergei Bubka Jr, fill del mític saltador de perxa Serhí Bubka.
Torneigs de Grand Slam Individual: 5 (2−3) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador a 1. 2012 Open d'Austràlia Maria Xaràpova 6−3, 6−0 1. 2012 US Open Serena Williams 2−6, 6−2, 5−7 a 2. 2013 Open d'Austràlia Li Na 4−6, 6−4, 6−3 2. 2013 US Open Serena Williams 5−7, 7−6(6), 1−6 3. 2020 US Open Naomi Osaka 6−1, 3−6, 3−6
Dobles femenins: 4 (0−4) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 2008 Open d'Austràlia Shahar Pe'er Alona Bondarenko Katerina Bondarenko 6−2, 1−6, 4−6 2. 2009 Roland Garros Ielena Vesninà Anabel Medina Garrigues Virginia Ruano Pascual 1−6, 1−6 3. 2011 Open d'Austràlia Maria Kirilenko Gisela Dulko Flavia Pennetta 6−2, 5−7, 1−6 4. 2019 US Open Ashleigh Barty Elise Mertens Arina Sabalenka 5−7, 5−7
Dobles mixts: 4 (2−2) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 2007 Open d'Austràlia Max Mirnyi Elena Likhovtseva Daniel Nestor 4−6, 4−6 a 1. 2007 US Open Max Mirnyi Meghann Shaughnessy Leander Paes 6−4, 7−6(6) a 2. 2008 Roland Garros Bob Bryan Katarina Srebotnik Nenad Zimonjić 6−2, 7−6(4) 2. 2018 Wimbledon Jamie Murray Nicole Melichar Alexander Peya 6−7(1), 3−6
Jocs Olímpics Individual Any Campionat Oponent Resultat 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Maria Kirilenko 6−3, 6−4
Dobles mixtos Any Campionat Parella Oponents Resultat 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Maks Mirni Laura Robson Andy Murray 2−6, 6−3, [10−8]
Carrera esportiva Inicis (2005−2008) L'any 2005, Azàrenka va guanyar els Grand Slams de l'Open d'Austràlia i el US Open en categoria júnior individual, gràcies als quals fou nomenada campiona mundial en categoria júnior per la ITF. També va guanyar el seu primer títol ITF a Pétange, Luxemburg. Al Guangzhou va entrar per primera vegada en el quadre principal d'un torneig WTA després de superar tres rondes de qualificació, però en tercera ronda va perdre davant Yan Zi, que en fou la campiona. A la temporada 2006 va disputar diversos torneigs importants que li van permetre assentar-se al circuit professional. El seu millor resultat fou arribar a les semifinals a Taixkent, on va perdre contra Tiantian Sun.
miniatura|esquerra|Viktoria Azàrenka a Wimbledon (2008). El 2007 va començar dins les millors 100 tennistes del món. A l'Open d'Austràlia i a Wimbledon va arribar a tercera ronda on va perdre amb dues caps de sèrie. Això no obstant, a Austràlia va arribar a la final de dobles mixtos junt al seu compatriota Maks Mirni. Al US Open va superar el seu millor resultat arribant a quarta ronda perdent contra Svetlana Kuznetsova i va guanyar el títol de dobles mixtos, novament amb Mirnyi com a parella, derrotant a Meghann Shaughnessy i Leander Paes. Individualment fou finalista a Estoril i a Taixkent, destacant com a millors resultats en torneigs menors. En dobles fou finalista en quatre torneigs amb diverses companyes però tampoc va aconseguir cap títol. Tots aquests resultats li van permetre entrar al Top 30 en ambdues categories, 27 en individuals i 29 en dobles.
Durant la temporada 2008 va demostrar que seguia evolucionant el seu nivell tennístic, tot i que encara no va aconseguir cap títol individual. Només començar l'any va arribar a la final del torneig de Gold Coast, però va perdre contra Li Na. Aquests punts li van permetre arribar a l'Open d'Austràlia com a cap de sèrie per primer cop en un Grand Slam. Tanmateix va perdre a tercera ronda contra la defensora del títol, Serena Williams. En dobles fou finalista junt a Shahar Pe'er però van perdre davant les germanes Katerina i Alona Bondarenko. Al Roland Garros va arribar a quarta ronda perdent contra Kuznetsova i junt a Bob Bryan va aconseguir el seu segon títol de dobles mixtos després de vèncer a Katarina Srebotnik i Nenad Zimonjić en la final. També fou finalista a Praga però durant la segona meitat de la temporada no va aconseguir cap resultat destacable.
Top 10 (2009−2011) miniatura|esquerra|Viktoria Azàrenka al Roland Garros (2009). L'any 2009 va començar amb un magnífic estat de forma i per fi es va treure l'espina de ser finalista en tants torneigs. A Bribane va guanyar el seu primer títol individual del circuit WTA, vencent a Marion Bartoli en la final. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda però es va retirar a causa d'una lesió quan estava guanyant a la segona cap de sèrie, Serena Williams. Poc després va disputar el torneig de Memphis fent el doblet. Va vèncer en la final de dobles junt a Caroline Wozniacki i va guanyar la final individual precisament a la seva parella. Seguidament va aconseguir el seu títol més important fins al moment en dobles a Indian Wells, aquest cop amb Vera Zvonariova com a companya, i en individuals va perdre a semifinals contra la seva parella, que en fou la campiona. La setmana següent va aconseguir el seu títol més destacat individualment a Miami, derrotant per fi a Serena Williams. Amb aquest resultat va entrar finalment al Top 10 del rànquing mundial, concretament a la posició número 8. Al Roland Garros va arribar per primera ocasió als quarts de final d'un Grand Slam, però va perdre davant Dinara Safina. Amb Ielena Vesninà com a parella, van ser finalistes perdent clarament contra les espanyoles Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. A Wimbledon fou derrotada a quarts de final novament per Serena Williams, que en fou la campiona. A partir d'aquí no va aconseguir millorar els seus resultats però el seu rànquing li va permetre participar en la Copa Masters femenina per primera vegada. Allà va guanyar el primer partit contra Jelena Janković però va perdre els altres dos davant Wozniacki i Agnieszka Radwańska, quan els tenia tots molt ben encarats, i fins i tot no aprofitant pilotes de partit. Va acabar la temporada en la posició 7 del rànquing individual amb una trajectòria de 45-15 victòries i derrotes. Malgrat aquests bons resultats, Azàrenka va decidir prescindir del seu entrenador Antonio Van Grichen.
miniatura|Azàrenka disputant la Copa Federació (2011). Assentada en el Top 10, el seu objectiu pel 2010 era assaltar el podi de millors tennistes mundials. El primer torneig important fou l'Open d'Austràlia però va caure a quarts de final, novament contra la seva bèstia negra per tercer cop consecutiu, Serena Williams. A Dubai fou finalista però no va superar a Venus Williams. Seguidament no va poder millorar els resultats aconseguits a Indian Wells i Miami, on defensava el títol, i va perdre a tercera i quarta ronda respectivament. Petites lesions van minvar el seu potencial en els següents torneigs i no va aconseguir resultats destacables. Al Roland Garros va arribar justa per la recuperació d'una lesió i va caure a primera ronda, fet que provocà la seva caiguda al número 16 del rànquing. Això no obstant, a Eastbourne va arribar a la final sense ser cap de sèrie, on va perdre davant Iekaterina Makàrova. A Wimbledon tampoc va millorar els seus resultats i va caure a tercera ronda. Els millors resultats de la temporada es van produir durant la preparació de l'Open dels Estats Units. Va guanyar el torneig de Stanford davant Maria Xaràpova i també va aconseguir el títol de Cincinnati en dobles junt a la seva nova parella, Maria Kirilenko. Al US Open va caure a segona ronda, demostrant novament que en les grans cites perdia la seva competitivitat perquè es bloquejava mentalment. A més, aquí va perdre la consciència mentre jugava a causa d'un cop i de la calor, i fou ingressada a l'hospital. Es va recuperar ràpidament i va poder guanyar el segon títol de la temporada a Moscou, derrotant a Kirilenko en la final. Amb aquesta punts va assolir la darrera plaça per disputar la Copa Masters femenina. Va perdre els dos primers partits contra Zvonariova i Kim Clijsters, i va guanyar el tercer a Janković, tot i que ja no tenia possibilitats de classificar-se per la segona fase. Va acabar la temporada en desena posició del rànquing, dins el Top 10 per segon any consecutiu.
Amb la intenció de millorar els seus resultats als Grands Slams, el 2011 va arribar a l'Open d'Austràlia com a vuitena cap de sèrie. Malauradament va perdre novament a quarta ronda, aquest cop davant Li Na, que en fou finalista. Amb Kirilenko com a parella va tornar a ser finalista per segona ocasió perdent contra la millor parella del món, Gisela Dulko i Flavia Pennetta. Després va formar part de l'equip belarús en la Copa Federació, on va guanyar tots els partits i es va classificar per disputar els playoffs d'accedir al grup Grup Mundial II. A Indian Wells es va retirar a causa d'una lesió a quarts de final i llavors va tornar a guanyar a Miami per segona vegada. La setmana següent va disputar el torneig menor de Marbella on també va guanyar. Aquests punts li van permetre pujar fins a la cinquena posició del rànquing mundial millorant la seva millor posició. Seguidament va tornar a participar en la Copa Federació per disputar el playoff contra Estònia, on van guanyar i es van classificar per disputar el Grup Mundial II en l'edició següent. A Madrid fou finalista perdent contra Petra Kvitova, però va aconseguir els punts suficients per pujar fins a la quarta posició del rànquing mundial. Al Roland Garros va arribar a quarts de final novament, i com a Austràlia, també fou derrotada per Li, que en fou la campiona. A Wimbledon va superar el seu millor resultat en un Grand Slam caient a semifinals davant Kvitova. En el torneig de Stanford, on defensava el títol individual, va realitzar un partit horrible en segona ronda perdent contra Marina Erakovic, número 124 el rànquing. Tanmateix, ho va compensar emportant-se el títol de dobles junt a Kirilenko. A Toronto va arribar a semifinals fins que la va aturar Serena Williams, i en dobles es va quedar sense poder jugar la final a causa d'una lesió a la mà. En el US Open va avançar fins a tercera ronda, on fou superada novament per Williams, però aquest resultat li va permetre escalar fins a la tercera posició del rànquing. Seguidament va arribar a semifinals de Tòquio perdent contra Agnieszka Radwańska, però fou suficient per assegurar-se la participació en la Copa Masters d'Istanbul. En el darrer torneig important abans de la Copa Masters, Azàrenka es va retirar a tercera ronda de Pequín a causa d'un dolor al peu dret. Posteriorment va guanyar el tercer títol de la temporada a Luxemburg derrotant a Monica Niculescu en la final. En el WTA Tour Championships va guanyar els dos primers partits contra Stosur i Li Na, i llavors va perdre contra Bartoli en un partit intranscendent. A semifinals va superar ràpidament a Zvonariova però no va poder vèncer a Kvitová.
Número 1 (2012−present) 2012