LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) ( Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercialInformació general sobre l'acadèmia (en rus) llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.

Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.

Hi ha tres categories de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.Pertinença a l'Acadèmia

Al gener de 2026, hi havia 841 acadèmics, 1119 membres corresponents, unes 445 membres estrangers. També hi ha 797 professors associats amb l'Acadèmia (188 ja són membres correspondents i 31 són acadèmics).

Premis L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:Именные премии и медали Premi Demidov Medalla d'Or Lomonóssov Premi Markov Medalla d'or Bogolíubov Premi Puixkin Premi Lébedev

Història miniatura|La Kunstkàmera, seu original de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran, inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic). Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).

Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.

Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.

Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.

L'Acadèmia de Ciències de l'URSS El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.

L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.

Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi: Serguei Bakhruixin Vladimir Beneixévitx Dmitri Iegórov Iuri Gauthier Nikolai Izmailov Nikolai Likhatxev Matvei Liubavski Aleksandr Mervart Serguei Platónov Serguei Rojdéstvenski Ievgueni Tarle

El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.

Període postsoviètic Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències, heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.

Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin

Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.

Presidents de l'Acadèmia Van ser-ne presidents o directors:Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història - en el lloc web oficial de l'AcadèmiaАлексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era")

Laurentius Blumentrost (Лаврентий Лаврентьевич Блюментрост), 1725—1733 Hermann-Karl von Keyserlingk (Герман Карл фон Кейзерлинг) 1733—1734 Johann Albrecht Korf (Иоганн Альбрехт Корф), 1734—1740 Karl von Brevern (Карл фон Бреверн), 1740—1741 (càrrec vacant, abril 1741 — octubre 1766) Comte Kirill Razumovski, 1746—1766 (nominalment, fins al 1798) Comte Vladímir Grigórievitx Orlov (Владимир Григорьевич Орлов), 1766—1774 (Director)Орлов Владимир Григорьевич Aleksei Reixevski (Алексей Андреевич Ржевский), 1771—1773 (substitut ocasional d'Orlov) Serguei Domaixnev (Сергей Герасимович Домашнев), 1775—1782 (Director)ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович Princesa Iekaterina Dàixkova, 1783—1796 (Directora; de facto fou destituïda el 1794. Fou presidenta al mateix temps de l'Acadèmia Russa de la Llengua)ДАШКОВА Екатерина Романовна Pàvel Bakunin (Павел Петрович Бакунин), 1794—1796 (Director) en funcions, 1796—1798 (Director). Al mateix temps fou president de l'Acadèmia Russa de la Llengua Ludwig Heinrich von Nicolai, 1798–1803 Nikolai Novosíltsev, 1803—1810 (Càrrec vacant, abril 1810– gen 1818) Comte Serguei Uvàrov, 1818–1855 Dmitri Blúdov (Дмитрий Николаевич Блудов), 1855–1864 Fiódor Litke, 1864–1882 Comte Dmitri Tolstoi, 1882–1889 Gran Duc Constantí de Rússia, 1889–1915 (Càrrec vacant, juny 1915– maig 1917) Aleksandr Karpinski, 1917–1936 Vladímir Leóntievitx Komarov, 1936–1945 Serguei Ivànovitx Vavílov, 1945–1951 Aleksandr Nesmeiànov, 1951–1961 Mstislav Kéldix, 1961–1975 Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, 1975–1986 Guri Martxuk, 1986–1991 Iuri Óssipov, 1991–2013 Vladímir Fórtov, 2013–2017 Valeri Kozlóv, 2017 Aleksandr Serguéiev, 2017–2022 Gennady Krasnikov, des del 2022

Premis Nobel d'acadèmics

Ivan Pàvlov, medicina, 1904 Ilià Métxnikov, medicina, 1908 Ivan Bunin, literatura, 1933 Nikolai Semiónov, química, 1956 Ígor Tamm, física, 1958 Ilià Frank, física, 1958 Pàvel Txerenkov, física, 1958 Lev Landau, física, 1962 Nikolai Bàssov, física, 1964 Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física, 1964 Mikhaïl Xólokhov, literatura, 1965 Aleksandr Soljenitsin, literatura, 1970 Leonid Kantoròvitx, economia, 1975 Andrei Sàkharov, pau, 1975 Piotr Leonídovitx Kapitsa, física, 1978 Jorés Alfiórov, física, 2000 Aleksei Abrikóssov, física, 2003 Vitali Gínzburg, física, 2003

Referències

Enllaços externs

Pàgina de l'Acadèmia de Ciències de Rússia Xarxa Científica Espacial Russa

Categoria:Organitzacions de Moscou Ciencies de Russia