El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del .
D'un monoteisme estricte, és una síntesi del moviment bhakti hindú i del sufisme islàmic que nega l'autoritat dels Vedes, aboleix el sacrifici, el sacerdoci i el sistema de castes. Amb els ensenyaments del darrer Guru Gobind Singh Ji (1666-1708) però, el seu caràcter pacifista es va transformar en un esperit militar, rebutjant la doctrina no violenta de l'ahimsa. El principal text sagrat n'és el Guru Granth Sahib Ji, considerat pels fidels com "l'onzè i darrer guru". Els temples sikhs reben el nom de gurdwara i el principal n'és el temple Daurat de la ciutat d'Amritsar.
Els sikhs creuen en un Déu anomenat Ek Onkar, omnipresent i amb qualitats infinites i, en certa manera, són panteistes. També creuen en la reencarnació, però accepten altres creences per a després de la mort. Practiquen les virtuts de la caritat, amabilitat i humilitat contra els vicis d'enuig, gola, connexió mundana i luxúria. Mantenen que hi ha igualtat entre totes les persones, són contraris al sistema de castes, i procuren un estil de vida anomenat Chardi Kala, que es considera positiu i optimista. És la cinquena religió més important del món per nombre de devots. Segons les estimacions actuals, tindria entre 21 i 26 milions de fidels, situats principalment a l'estat indi del Panjab.
Filosofia i ensenyaments Els orígens dels sikhisme es troben en el que van ensenyar el Guru Nanak i els seus successors. Els principis sikhs es basen en la igualtat de tots els humans i rebutgen la discriminació per casta, creença o sexe. Aquests principis no donen gens d'importància a l'ascetisme com a mitjà per a assolir la salvació, però insisteixen en la necessitat de dur una vida sense grans luxes.
El sikhisme és una religió monoteista.Mark Juergensmeyer, Gurinder Singh Mann (2006). The Oxford Handbook of Global Religions. US: Oxford University Press. p. 41. Ardinger, Barbara (2006). Pagan Every Day: Finding the Extraordinary in Our Ordinary Lives. Weisfer. p. 13. En el sikhisme, Déu -anomenat Vāhigurū- és amorf, atemporal i invisible: niraṅkār, akāl, i alakh. En les escriptures sikh, s'hi fa servir el número u com a símbol de la universalitat de Déu. El sikhisme afirma que Déu és omnipresent i infinit, cosa que es transmet amb el terme ēk ōaṅkār.Parrinder, Geoffrey (1971). World Religions:From Ancient History to the Present. USA: Hamlyn Publishing Group. p. 252. Els sikhs creuen que, abans de la creació, l'únic que existia era Déu i el seu hukam («voluntat» o «ordre»).http://www.srigranth.org/ Quan Déu ho va voler, va crear tot el cosmos i d'aleshores ençà va crear també māyā: la percepció dels humans de la realitat.http://www.srigranth.org/
El sikhisme afirma que Déu està més enllà del coneixement humà, però Nanak en diu que no és completament desconegut. Déu és omnipresent (sarav viāpak) per tota la creació i és visible per tot arreu per a les persones amb un esperit despert. Nanak va destacar que, a Déu, se l'ha de veure amb "l'ull interior", amb el "cor" de l'ésser humà: els devots han de meditar per avançar cap a la il·luminació. El guru Nanak va posar èmfasi en la revelació mitjançant la meditació, ja que la seua aplicació rigorosa permet l'existència de comunicació entre Déu i els éssers humans. Déu no té gènere en el sikhisme, encara que les traduccions de vegades el tradueixen incorrectament com a masculí. De fet, el sikhisme ensenya que Déu és nirankar (niran significa «sense» i kar significa «forma»; «sense forma» per tant). A més a més, Nanak va escriure que hi ha molts mons als quals Déu va crear vida.http://www.srigranth.org/
El sikhisme polític, manifestació del sikhisme religiós, existeix des del 1467 i fou regit successivament per deu gurus fins a la mort del darrer en què la direcció va passar a les escriptures.
Els deu gurus i l'autoritat religiosa miniatura|Una pintura Tanjore del mostrant els deu gurus sikh amb el Bhai Bala i el Bhai Mardana El terme guru prové del sànscrit gurū, que significa «professor, guia» o «mentor». Les tradicions i la filosofia del sikhisme van establir-se per deu gurus específics entre 1499 i 1708. Cadascun va afegir i va reforçar el missatge dels seus predecessors, donant com a resultat la creació de la religió sikh.
Nanak va ser el primer guru i va marcar un dels deixebles com a successor. Gobind Singh va ser l'últim guru en forma humana. Abans de la seva mort, el Guru Gobind Singh va decretar que el guru Granth Sahib seria el guru final i perpetu dels sikhs. Els sikhs creuen que l'esperit de Nanak va anar passant d'un guru al següent, "com la llum d'una làmpada, que n'il·lumina una altra i no decreix", i també està mencionat al seu llibre sagrat.
# Nom Data de naixement Inici com a guru Data de l'ascensió Edat 1 15 d'abril de 1469 20 d'agost de 1507 22 de setembre de 1539 69 2 31 de març de 1504 7 de setembre de 1539 29 de març de 1552 48 3 5 de maig de 1479 26 de març de 1552 1 de setembre de 1574 95 4 24 de setembre de 1534 1 de setembre de 1574 1 de setembre de 1581 46 5 15 d'abril de 1563 1 de setembre de 1581 30 de maig de 1606 43 6 19 juny 1595 25 de maig de 1606 28 de febrer de 1644 48 7 16 de gener de 1630 3 de març de 1644 6 d'octubre de 1661 31 8 7 juliol 1656 6 d'octubre de 1661 30 de març de 1664 7 9 1 d'abril de 1621 20 de març de 1665 11 de novembre de 1675 54 10 22 de desembre de 1666 11 de novembre de 1675 7 d'octubre de 1708 41 11 n/a n/a n/a
Després de morir Nanak, la fase més important en el desenvolupament del sikhisme va arribar amb el tercer successor, Amar Das. Els ensenyaments de Nanak van fer èmfasi en la recerca de la salvació i, per la seva part, Amar Das va començar a construir una comunitat de seguidors en què es van desenvolupar iniciatives, com ara cerimònies de naixement, matrimoni i mort. Amar Das també va establir el manji, un sistema de control del clergat comparable a una diòcesi. L'interior de l'Akal Takht.
Amar Das i el seu successor i gendre Ram Das van fundar la ciutat d'Amritsar, que és on es troba el temple Daurat i es considera com la ciutat més santa per a tots els sikhs. Quan el fill més jove de Ram Das, Arjan, el va succeir, la línia masculina dels gurus de la família Sodhi Khatri es va establir i tot gurus des d'eix moment van ser descendents directes d'aquesta línia. Guru Arjan Sahib va ser capturat per les autoritats de l'Imperi mogol, que sospitaven de l'orde religiós que aquest estava desenvolupant.Parrinder, Geoffrey (1971). World Religions: From Ancient History to the Present. United States: Hamlyn Publishing Group Limited. p. 255. La seva persecució i la seva mort van inspirar els seus successors per promoure una organització militar i política de les comunitats sikh amb l'objectiu de defensar-se dels atacs de les forces de l'Imperi mogol.
Els gurus sikhs van establir un mecanisme que permetia a la religió sikh reaccionar com una comunitat front a les circumstàncies canviants. El sisè guru, Har Gobind, va ser responsable de la creació del concepte Akal Takht («tron del que és etern»), que serveix com a centre suprem de decisió del sikhisme i s'asseu davant de la Darbar Sahib.
Sri Guru Granth Sahib Ji, el llibre sagrat Els seguidors de Guru Nanak li deien el guru («mestre»). Abans de la seva mort, va designar un nou guru com a successor i li va encomanar el lideratge de la comunitat sikh. Aquest procediment de designació d'un successor va ser continuat fins que el desè guru, guru Gobind Singh (mort el 1708), va instituir el culte sikh l'any 1699 i va dotar els sikhs d'una identitat com a religió independent. També va designar el llibre sagrat Guru Granth Sahib Ji com a onzè i definitiu guru de manera perpètua. L'autoria del text sagrat sikh correspon als gurus començant pel cinquè, guru Arjan, que el 1604 va començar la redacció del text sagrat. El llibre sagrat dels sikhs té la particularitat d'haver estat escrit pels mateixos fundadors de la religió, a diferència dels llibres sagrats d'altres grans religions. Està escrit íntegrament en alfabet gurmukhi, en les llengües panjabi, sànscrit, boipurí i persa. El llibre original es guarda en el Temple Daurat d'Amritsar i n'hi ha una còpia a cada temple.
Creences i ritus La salvació i la khalsa Els ensenyaments del guru Nanak no es basen en cap destí final al cel o a l'infern, sinó en una unió espiritual amb Déu que es tradueix en la salvació.Brodd, Jefferey (2003). World Religions. Winona, MN: Saint Mary's Press. Els principals obstacles a la consecució de la salvació són els conflictes socials i la recerca d'objectius mundans, que fan que els homes i dones entrin en un cicle interminable de reencarnacions.
Maya, que vol dir "il·lusió" o "irrealitat", és una de les desviacions principals en la recerca de Déu i la salvació: la gent es distrau de la devoció per altres atraccions mundanes que només proporcionen una satisfacció il·lusòria. No obstant això, el guru Nanak va dir que Maya no fa referència a una irrealitat del món, sinó a una irrealitat dels seus valors. En el sikhisme, l'egocentrisme, la luxúria, la ràbia, la ira i l'avarícia, coneguts com els cinc mals, es consideren particularment perniciosos. El destí de les persones vulnerables als cinc mals és la separació de Déu, i la situació es pot arreglar només després d'una intensa i incessant devoció.Parrinder, Geoffrey (1971). World Religions: From Ancient History to the Present. United States: Hamlyn Publishing Group Limited. p. 253.
Nanak va descriure la revelació de Déu -el camí a la salvació- amb termes com ara nām («el nom de Déu») i śabad («la paraula divina») per insistir en la totalitat de la revelació. Nanak va designar la paraula guru (que vol dir «mestre») com la veu de Déu i la font i guia per al coneixement i la salvació. La salvació només es pot assolir mitjançant la rigorosa disciplina i la devoció a Déu. Nanak va fer un clar èmfasi en la irrellevància de les observacions externes com els ritus, les peregrinacions, o l'ascetisme, i va insistir que la devoció s'ha de dur a terme amb el cor, amb l'esperit i l'ànima.
Una pràctica fonamental que ha de seguir és nām: el record del nom de Déu. La repetició verbal del nom de Déu o una síl·laba sagrada és una pràctica establerta en les tradicions religioses a l'Índia, però la interpretació de Nanak insisteix en l'aspecte interior, en la pràctica personal. Nanak considerava que l'ideal és l'exposició total del mateix ésser al nom diví i una total acceptació del dharma o l'"ordre diví". Nanak va descriure el resultat de l'aplicació disciplinada de nām simraṇ com un "creixent cap a Déu i en Déu" amb un procés gradual de cinc etapes. L'última d'aquestes etapes es diu sac khaṇḍ («el regne de la veritat»), la unió final de l'esperit amb Déu.
Nanak va insistir en kirat karō: un sikh ha d'equilibrar el treball, el culte i la caritat, i ha de defensar els drets de totes les criatures i, en particular, dels éssers humans. Se'ls anima a tenir un chaṛdī kalā, un punt de vista optimista de la vida. Els ensenyaments sikh també posen èmfasi en el concepte de compartir, vaṇḍ chakkō, mitjançant la distribució de menjar (anomenat langar) de franc a les gurdwares sikhs, les donacions caritatives, i la feina pel bé de la comunitat i els altres (sēvā).
Les cinc K o articles de fe miniatura|Un kirpan Kesh: cabells llargs sense tallar. Khanga: una petita pinta de fusta per a recollir-se els cabells. Kara: un braçalet metàl·lic. Kachera: roba interior de cotó.