miniatura|Retrat d'Elionor d'Aragó a la Galleria Nazionale della Sicilia a Palerm, on s'aprecia la forma ovalada del rostre, típica de l'escultura de
Francesco Laurana
Francesco Laurana de la Vrana va ser un escultor i medallista.Laurana Francesco in: L. Forrer: Biographical Dictionary od Medallists, Volume III, London 1907, S. 339 ff. també conegut com a Frane Vranjanin. Se’l considera escultor croata i italià."Francesco Laurana". Grove Art, Oxford University Press. Web. 16 May. 2011. "Italian sculptor and medallist. He was one of the most significant and most complex sculptors of the 15th century.""Francesco Laurana." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2011. Web. 16 May. 2011."LAURANA, Francesco." Treccani, il portale del sapere. Web. 16 May. 2011.Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art. Oxford University Press, 10/giu/2004. p. 395. Web. 5 November 2013.Osborne, Harold. The Oxford companion to art. Clarendon P., 1970. p. 57. Web. 5 November 2013. "Italian sculptor Francesco Laurana ..."Jackson, Thomas Graham. The Renaissance of Roman Architecture. CUP Archive, 1921. p. 12. Web. 5 November 2013.
Laurana va néixer a Vrana, a la vora de Zara, a la Dalmàcia veneciana (ara Zadar, a Croàcia). Després d'aprendre al costat d'un escultor, va començar la seva carrera en solitari a Nàpols, on va acabar l'arc de triomf del Castell Nou per a Alfons V d'Aragó. Després de la mort d'aquest va ser cridat a França, i a la cort de Renat d'Anjou va treballar en una sèrie de medallons per a ell.Joseph Girard, op. cit., p. 328.
De 1466 a 1471 va ser a Sicília. Les obres d'aquest període inclouen la capella Mastrantoni i la tomba de Pietro Speciale a l'església de Sant Francesc a Palerm, la porta lateral de l'església de Santa Margarida a Sciacca, les escultures de la Mare de Déu amb l'Infant a les catedrals de Palerm i Noto, i un Retrat d'Elionor d'Aragó, ara al Palazzo Abatellis a Palerm.
El 1471 va tornar a Nàpols on feu l'escultura de la Mare de Déu de la capella de Santa Bàrbara. Els anys 1474-1477 Laurana els va passar a Urbino, treballant amb Luciano Laurana. Després es va traslladar novament a França, on el seu taller va realitzar l'altar de Sant Llàtzer a la catedral de Marsella, el retaule del Calvari a Sant Didier d'Avinyó i la tomba de Giovanni Cossa a Santa Marta de Tarascó i de Charles du Maine a Le Mans. Laurana va morir a Marsella o Avinyó, el 1502.
Obra i estil Va ser un dels més importants i complexos escultors del . Es va moure dins de diferents cercles culturals i va estar exposat a diferents influències artístiques. Les seves millors obres van evolucionar des de la tradició als treballs del seu taller, en col·laboració amb altres artistes. Els seus retrats revelen una individualitat creativa que va ser vista com a particularment fascinadora a la fi del . Encara que és impossible traçar el seu desenvolupament estilístic, la seva obra posterior realitzada a França mostra per a alguns una certa assimilació al realisme, que està absent dels treballs executats a Itàlia.
Referències
Bibliografia Joseph Girard, Évocation du Vieil Avignon, Les Éditions de Minuit, Paris, 2000,
Enllaços externs
Algunes obres al Louvre Dos treballs a Detroit Biografia
Categoria:Escultors del Renaixement Categoria:Morts a Avinyó (Valclusa) Categoria:Persones de Zadar Categoria:Artistes croats Categoria:Escultors europeus