Els dimonis (traduïda també com Els endimoniats; en rus Бесы, Biesi) és una novel·la de Fiódor Dostoievski escrita entre 1871 i 1872 a la ciutat de Dresden, on es trobava retirat fonamentalment per escapar dels creditors.
Publicada primer a la revista El missatger rus els anys 1871-2. És considerada com una de les quatre obres mestres escrites per Dostoievski després del seu retorn de l'exili siberià, juntament amb Crim i càstig (1866), L'idiota (1869) i Els germans Karamàzov (1880). Els dimonis és una sàtira social i política, un drama psicològic i una tragèdia a gran escala. Joyce Carol Oates l'ha descrit com «la novel·la més confusa i violenta de Dostoievski, i la seva obra" tràgica "més satisfactòria».Joyce Carol Oates: Tragic Rites In Dostoevsky's The Possessed, p3 Segons Ronald Hingley, és «l'escomesa més gran de Dostoievski contra el nihilisme», i «un dels més impressionants èxits de la humanitat --potser el seu assoliment suprem-- en l'art de la ficció en prosa»
El fet històric que va provocar l'inici d'aquest llibre fou un crim que es va produir a Moscou a finals de 1869 i que va causar una profunda impressió a l'autor: Serguei Netxàiev, revolucionari i terrorista, anarquista i nihilista, va ser el responsable de l'assassinat, a causa de les seves diferències ideològiques, d'Ivanov, un estudiant i company de la cèl·lula revolucionària a la qual tots dos pertanyien.
L'escriptor rus, que havia estat anteriorment condemnat a mort pel tsar causa de la seva participació pacífica en cercles de discussió social i política, va trobar en aquest esdeveniment una bona forma d'exposar les seves pròpies reflexions.Kjetsaa (1987). p 251.
El protagonista de l'obra és Nikolai Stavrogin, dotat d'uns trets propers als de l'heroi romàntic, però turmentat per inconfessables faltes. No obstant això, la novel·la conjuga un ampli ventall de personatges que l'enriqueixen i la doten d'una intensa complexitat.
Argument La novel·la, considerada com una de les més controvertides de l'escriptor, va ser escrita en la ciutat alemanya de Dresden, on es trobava Dostoievski arran del seu viatge per Europa degut en bona part a un intent d'escapar dels creditors a Rússia. El germen de la història va ser un crim que es va produir a Moscou a la fi de 1869 i que va causar una profunda impressió en l'autor: Serguei Netxàiev, revolucionari i terrorista, anarquista i nihilista, va ser el responsable de l'assassinat, a causa de les seves diferències ideològiques, d'Iván Ivanov, estudiant i company en la cèl·lula revolucionària a la qual tots dos pertanyien. miniatura|160p |Serguei Netxàiev, en qui es va basar el personatge de Verjovenski, cap a 1870.
La novel·la s'estructura en tres parts. Hi ha dos epígrafs, el primer del poema de Puixkin: Els dimonis, i el segon de l'Evangeli segons sant Lluc, 8: 32-36.
Part I Després d'una carrera acadèmica gairebé il·lustre, però prematurament escurçada, Stepan Trofímovich Verjovenski resideix amb la rica terratinent Varvara Petrovna Stavróguina a la seva finca, Skvoréshniki, en una ciutat russa de províncies. Originalment emprat com a tutor del fill de Stavróguina, Nikolái Vsevolodovich, Stepan Trofímovich ha estat allà durant gairebé vint anys en una relació íntima però platònica amb la seva noble patrona. Stepán Trofímovich també té un fill d'un matrimoni previ però ell ha crescut en un altre lloc, sense implicació de la seva mare.
Una preocupada Varvara Petrovna acaba de tornar de Suïssa, on ha estat visitant a Nikolai Vsevolodovich. Reprèn Stepán Trofímovich per la seva irresponsabilitat financera, però la seva principal preocupació és una «intriga» que va trobar a Suïssa en relació amb el seu fill i les seves relacions amb Liza Tushiná - la bella filla de la seva amiga Praskovia. Praskovia i Liza arriben a la ciutat, sense Nikolai Vsevolodovich qui s'ha anat a Sant Petersburg. Segons Praskovia, la jove protegida de Varvara Petrovna, Daria Pavlovna (Dasha), també d'alguna manera s'ha compromès amb Nikolai, però els detalls són ambigus. Varvara Petrovna de sobte concep la idea de formar un compromís entre Stepán Trofímovich i Dasha. Encara que sense entusiasme, Stepan Trofímovich accedeix a la seva proposta, el que sembla resoldre la seva delicada situació financera. Influït pels rumors, comença a sospitar que el casen per cobrir «els pecats d'un altre home» i escriu cartes «nobles» a la seva promesa i Nikolai Vsevolodovich. Els assumptes es compliquen encara més quan arriba una misteriosa «dona tolida», Maria Lebiádkina, amb la que segons els rumors, també està relacionat Nikolai Vsevolodovich, encara que ningú sembla saber exactament com. Es dona una pista quan Varvara Petrovna pregunta a la mentalment pertorbada Maria, que s'ha acostat a ella als afores de l'església, si ella és Lebiádkina i ella respon que no, que no ho és.
Varvara Petrovna porta a Maria (i a Liza, que ha insistit a acompanyar-les) de tornada a Skvoréshniki. Ja presents estan Dasha, el seu germà gran Shátov, i un nerviós Stepán Trofímovich. Arriba Praskovia, acompanyada pel seu nebot Mavriki Nikoláievich, exigint saber per què la seva filla ha estat arrossegada a l'«escàndol» de Varvara Petrovna. Varvara Petrovna pregunta a Dasha sobre una gran suma de diners que Nikolái Vsevolodovich suposadament va enviar a través d'ella al germà de Maria, però malgrat les seves respostes directes, no queda la cosa més clara. El germà de la Maria, el borratxo capità Lebiadkin, arriba a la recerca de la seva germana, i confon encara més a Varvara Petrovna amb queixes sobre cert deshonor que ha de romandre innombrable. En aquest moment, el majordom anuncia que Nikolai Vsevolodovich ha arribat. Per a sorpresa de tots, però, qui entra és un complet estrany, i comença a dominar, immediatament, la conversa. Resulta ser Piotr Stepánovich Verjovenski, el fill de Stepán Trofímovich. Mentre està parlant, entre silenciosament Nikolai Stavroguin. Varvara Petrovna el deté imperiosament i, indicant a Maria, li exigeix saber si ella és la seva legítima esposa. Ell mira la seva mare impassiblement, no diu res, fa un petó la seva mà, i sense presses s'acosta a Maria. En tons tranquil·litzadors, li explica a Maria que ell és el seu devot amic, i no el seu marit ni el seu promès, que ella no hauria d'estar aquí, i que la portarà a casa. Ella es mostra conforme i se'n van. En l'escàndol que segueix a la seva partida, la veu més forta és la de Piotr Stepánovich, i ell aconsegueix convèncer Varvara Petrovna que escolti les seves explicacions sobre el que ha passat. Segons ell, Nikolái es va fer conegut dels Lebiádkin quan vivia una vida de «farsa» a Sant Petersburg cinc anys enrere. L'esgarriada, lesionada i mig boja Maria s'havia enamorat perdudament d'ell i ell havia respost tractant-la «com a una marquesa». Ella va començar a pensar en ell com el seu promès, i quan ell se'n va anar, va fer arranjaments per a la seva cura, incloent-hi un subsidi substancial, del que el seu germà es va apropiar com si tingués algun tipus de dret. Varvara Petrovna està eufòrica i gairebé triomfant en sentir que les accions del seu fill van tenir un fonament noble en lloc d'un vergonyós. Interrogat per Piotr Stepánovich, el Capità Lebiadkin confirma a contracor la veritat de tota la història. Se'n va en desgràcia quan Nikolai Vsevolodovich torna d'acompanyar Maria a casa. Nikolai Vsevolodovich es dirigeix a Dasha, felicitant-la pel seu imminent matrimoni, del qual, segons ell, va ser informat expressament. Com si fos un senyal, Piotr Stepánovich diu que ell també va rebre una llarga carta del seu pare sobre un matrimoni imminent, però ningú pot trobar-li sentit, alguna cosa sobre haver de casar-se a causa dels «pecats d'un altre home», i li suplica que ho «salvi». Una furiosa Varvara Petrovna li diu a Stepán Trofímovich que surti de casa i no torni mai. En el subsegüent enrenou, ningú s'adona que Shátov, que no ha pronunciat paraula en cap moment, camina per l'habitació per aturar-se directament davant de Nikolai Vsevolodovich. El mira als ulls durant molt de temps sense dir res, i de sobte el colpeja a la cara amb totes les seves forces. Stavroguin trontolla, es recupera i s'apodera de Shátov; però immediatament retira les seves mans i es queda immòbil, tornant la mirada d'Shátov amb calma. És Shátov qui baixa els ulls i se'n va, aparentment aixafat. Liza crida i es desploma a terra desmaiada.
Part II Les notícies sobre els esdeveniments a Skvoréshniki es divulguen en la societat de manera sorprenentment ràpida. Els principals participants es tanquen, excepte Piotr Stepánovich qui de manera activa es fica en la vida social de la ciutat. Després de vuit dies, visita a Stavroguin i la veritable naturalesa de les seves relacions comencen a fer-se evidents. No hi ha, com alguns sospiten, una entesa explícita entre ells. Més aviat Piotr Stepánovich està intentant implicar Stavroguin en els seus propis plans polítics radicals, i àvidament busca ser-li d'utilitat. Stavroguin, alhora que sembla acceptar que Piotr Stepánovich actuï en benefici seu, en gran manera roman indiferent a aquestes propostes i encara persegueix els seus propis objectius.
Aquesta nit, Stavroguin deixa a Skvoréshniki en secret i es dirigeix a la casa de Filippov, on viu Shátov. L'objectiu principal de la seva visita és consultar al seu amic Kirillov, qui també viu a la casa. Stavroguin ha rebut una carta extraordinàriament insultant de part d'Artemi Gagánov, el fill d'un respectat terratinent, Pável Gagánov, de la nas ell va llençar, fent broma, anys abans, i no li va quedar més remei que desafiar a un duel. Li demana a Kirillov que sigui el seu segon i que faci els arranjaments. Després discuteixen els problemes filosòfics que sorgeixen de la ferma intenció de Kirillov de suïcidar-se en un futur pròxim. Stavroguin es dirigeix a Shátov, i un cop més, es revelen els precedents dels esdeveniments ocupats en Skvoréshniki. Shátov havia endevinat el secret darrere de la connexió de Stavroguin amb Maria (de fet, estan casats) i l'havia colpejat irat per la seva «caiguda». En el passat, Stavroguin havia inspirat a Shátov amb exhortacions del Crist rus, però aquest matrimoni i altres accions van provocar una completa desil·lusió, que Shátov ara s'expressa amb enuig. Stavroguin es defensa amb calma i racionalitat, però de manera no del tot convincent. També adverteix Shátov, antic membre de la societat revolucionària de Piotr Verjovenski però ara un enemic amarg d'ella, que Verjovenski podria estar planejant assassinar-ho. Stavroguin continua a peu fins a una part distant de la ciutat on pretén visitar la nova residència dels Lebiadkin. En el camí es troba amb Fedka, un convicte escapat, que l'ha estat esperant al pont. Piotr Stepánovich ha informat a Fedka que Stavroguin pot necessitar els seus serveis en relació amb els Lebiadkin, però Stavroguin el rebutja emfàticament. Li diu a Fedka que no li donarà un cèntim i que si ho troba novament el lligarà i el portarà a la policia. A casa dels Lebiadkin informa el capità, per a gran horror d'aquest, que en el futur pròxim anunciarà en públic si matrimoni i que no hi haurà més diners. Entra on està Maria, però alguna cosa en ell l'espanta i ella es torna desconfiada. La seva proposta que ella vingui a viure amb ell a Suïssa és rebuda amb menyspreu. Ella l'acusa de ser un impostor que ha vingut a matar-la amb el seu ganivet, i exigeix saber què ha fet amb el seu «Príncep». Stavroguin s'enfada, l'empeny violentament i es retira, mentre ella, frenèticament, el maleeix. Furiós, tot just se n'adona quan Fedka apareix de nou, reiterant les seves sol·licituds d'assistència. Stavroguin l'agafa, el colpeja contra una paret i comença a lligar-lo. No obstant això, s'atura gairebé immediatament i continua el seu camí, seguit per Fedka. Finalment, Stavroguin es posa a riure: buida el contingut de la seva cartera a la cara de Fedka i se'n va.