miniatura|Vista del riu Niger durant l'estació seca a Bamako, Mali. Lestació seca és un període o estació de l'any amb precipitació escassa o inexistent que té lloc a latituds baixes, entre els 15° i 25° a ambdós hemisferis, on el rang de la insolació anual i el cicle de temperatura és molt petit, i les variacions meteorològiques estacionals es basen en gran manera en períodes plujosos i secs. Alguns cinetífics consideren que també cal incloure les zones amb clima mediterrani ubicades entre 30° i 45° de latitud Nord-Sud. És un terme emprat en climatologia i meteorologia usat en contraposició al d'estació humida o plujosa.
L'any no es divideix, com estam acostumats a Europa, en quatre estacions clarament diferenciades (primavera, estiu, tardor i hivern) a tot arreu. Hi ha llocs on la divisió és simplement entre estació seca i estació de pluges. Un repartiment que, a més, no és equilibrat, ja que les pluges poden durar tres mesos, mentre que la resta de l'any és estació seca. En altres llocs la divisió encara té més en compte els fenòmens meteorològics característics de la zona, de manera que esdevé més precisa i inclou sis estacions: primavera, estiu, monsó, tardor, hivern i prevernal. A les zones polarsla divisió es basa principalment en la llum solar, ja que hi ha foscor contínua durant tot l'hivern i llum diürna o crepuscle continu durant tot l'estiu; la primavera i la tardor tenen durades tan curtes que gairebé es poden obviar i, habitualment, només hom parla de dues estacions, un hivern llarg i un estiu curt.miniatura|350x350px|Situació dels tròpics de Càncer i de Capricorn.
L'energia del Sòl i la distribució desigual de la calor irradiada a la Terra entre l'equador i els pols, disposa en gran manera la circulació general atmosfèrica. L'atmosfera es reorganitza per compensar aquestes diferències de temperatura. A més a més, l'eix de rotació de la Terra manté una inclinació de 23° 30′ respecte a la normal al pla de l'eclíptica i cada lloc de la Terra rep una major o menor quantitat de calor en diferents períodes de l'any, produint-se un temps característic en unes estacions més o menys diferenciades. D'altra banda, a les regions tropicals a prop de l'equador, el diferencial de calor al llarg de tots els mesos de l'any, és mínim i només hi ha petites variacions de la temperatura. La diferenciació de les estacions, seca i humida, rau en la quantitat de precipitació registrada en un període i l'altre i així es determina la durada de l'estació seca i la humida a les àrees tropicals.
En els tròpics, el cinturó de pluges tropicals oscil·la al llarg de l'any de nord a sud. A l'hemisferi Nord d'abril a setembre aquest cinturó de pluges determina l'estació humida i, a la mateixa època, l'hemisferi Sud experimenta l'estació seca. Després, d'octubre a març l'hemisferi Sud tindrà l'estació humida i al mateix temps l'hemisferi Nord tindrà l'estació seca. Durant l'estació seca les pluges són escasses però generalment no són nul·les.
A les àrees hispanoparlants i tropicals d'Amèrica, l'estació seca s'anomena popularment verano (estiu) i la humida invierno (hivern) d'acord amb el patró de pluges mediterrani dels conqueridors, encara que no hi ha un estiu i un hivern marcats pels canvis de temperatures sinó l'alternança d'una estació humida i una altra de seca.
Distribució geogràfica i característiques El cinturó de pluges acostuma a arribar, al nord, fins al tròpic de Càncer i, al sud, fins al tròpic de Capricorn. Anualment, a prop d'aquestes latituds hi ha una estació plujosa i una estació seca. A l'equador hi ha dues estacions plujoses i dues de seques, ja que el cinturó plujós hi passa dues vegades l'any: una quan es mou al nord i una altra en moure's cap al sud. Entre els tròpics i l'equador hi ha localitats que poden tenir una curta estació plujosa i una altra de perllongada. La geografia local pot modificar aquests patrons climàtics.
En les zones de clima tropical (Aw, segons la classificació de Köppen) situades entre 5° i 25° de latitud Nord-Sud es produeix per l'alternança estacional de masses d'aire humit tropical i equatorial a les estacions humides i de masses d'aire sec procedents dels anticiclons subtropicals durant l'estació seca. El que dóna lloc, a l'hemisferi Nord, a una estació humida en el període en què el Sol se situa perpendicular a la línia del tròpic de Càncer i una estació seca quan el Sol es desplaça al tròpic de Capricorn. A l'hemisferi Sud succeeix al contrari. Les precipitacions poden oscil·lar entre els 800 mm i els 1500 mm. Es caracteritza per l'aparició d'una estació seca d'almenys tres mesos. Com hom més s'allunya de l´equador, més llarga serà l´estació seca i menors les precipitacions. Les temperatures són càlides, amb una mitjana superior als 18°C. Els rius són força irregulars, amb una forta fluctuació entre l'estació humida i l'estació seca. Amb estiatge i inundacions. Els sòls propis dels climes tropicals són els latosoles, groguencs o vermellosos, a causa d'una forta lixiviació durant l'estació humida.
L'alternança d'estacions humides i seques dóna lloc a una vegetació coneguda com a sabana tropical, amb espècies d'herbes altes, esquitxades amb arbres i arbustos resistents a la humitat, on predominen les acàcies. La fauna es caracteritza per grans herbívors com l'elefant, la gasela, el rinoceront, la girafa o el búfal. També de carnívors com la hiena, el xacal, el lleó o el lleopard. Les sabanes es poden subdividir en tres categories: humides, seques i arbustives, depenent de la durada de l'estació seca. A les sabanes humides, l'estació seca sol durar de 3 a 5 mesos, a les sabanes seques de 5 a 7 mesos, i a les sabanes arbustives és encara més llarga.miniatura|El riu Finnis a Austràlia durant l'estació seca i al començament de l'estació humida.En la zona de clima d'estepa (BS) manca gairebé per complet de vegetació arbòria, són típiques d'aquesta regió les graminees i els matolls, així com les pastures dures disperses. Entre la fauna característica d'aquestes regions podem esmentar els rèptils (escurçons, iguanes, etc.), els rosegadors, els insectes, les aranyes i els mamífers petits com el coiot. Aquesta regió es troba envoltant les zones desèrtiques. S'estenen a Àfrica i Àsia central. A Mèxic se situa a la zona nord del país.
Les zones amb clima mediterrani (Csa i Csb) també tenen estació seca. És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals i, malgrat que tradicionalment l'any es divideix en quatre estacions de tres mesos cadascuna, els ecòlegs consideren que està caracteritzat per l’alternança de dues estacions: una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern. La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida. Les precipitacions són irregulars amb una estació seca més o menys variable durant l'estiu. El total anual pot estar entre 400 mm i 1000 mm. És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals. L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja. Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’índexs baixos, amb grans ondulacions del corrent en jet. La seva oscil·lació tèrmica anual és moderada. Hom el troba a 30°-45° de latitud Nord-Sud, sobre les façanes occidentals dels continents com Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i al voltant de la mar Mediterrània. Els hiverns suaus, superiors als 0°C i estius càlids, amb mesos superiors als 22°C.miniatura|350x350px|Climograma de Kigali, Ruanda. Les temperatures varien poc durant l'any. Els mesos de juny i juliol tenen temperatures superiors al doble del valor de les precipitacions. És l'estació seca.Les noves dades mostren que en les àrees estacionals de l'Amazònia, el creixement i la cobertura de les fulles varia entre les estacions seca i plujosa, amb al voltant d'un 25 % més de fulles i un creixement més ràpid en l'estació seca. Els investigadors creuen que el mateix Amazones afecta el començament de l'estació humida: el creixement de les fulles fa que s'evapori més aigua. No obstant això, aquest creixement només apareix en àrees pristines al voltant del riu Amazones, on els investigadors creuen que les arrels poden aprofundir i recol·lectar més aigua de pluja. També s'ha demostrat que els nivells d'ozó són molt més alts durant l'estació seca que durant l'estació plujosa en la conca del riu Amazones. El cinturó de pluja tropical es troba en l'hemisferi sud des d'octubre fins a març; durant aquest temps, els tròpics del nord tenen una estació seca amb menys precipitacions, i els dies solen ser assolellats. D'abril a setembre, el cinturó plujós es troba en l'hemisferi nord i els tròpics del sud tenen la seva estació seca. Segons la classificació climàtica de Köppen, per a un clima tropical, un mes d'estació seca es defineix com un mes en què la precipitació mitjana és inferior a 60 mm.
Climogrames Un climograma, també anomenat climodiagrama, és un gràfic on es representen les temperatures i les precipitacions d'un lloc, normalment al llarg d'un any. Les temperatures i les precipitacions, indicades en general en graus Celsius (°C) i en mil·límetres (mm), es col·loquen sobre un eix vertical (eix d'ordenades) a l'esquerra ia la dreta de la gràfica respectivament, mentre que sobre la base de la gràfica (eix d'abcisses) s'assenyalen els mesos de l'any. Per millorar la visibilitat de les dades i la interpretació del gràfic, l'escala de les precipitacions ha de ser el doble que la de les temperatures. És a dir, el valor de les precipitacions ha de ser el doble de la temperatura a la mateixa altura de la gràfica. És important observar com les pluges es distribueixen al llarg de l'any i calcular l'índex d'aridesa o l'existència o no d'estació seca. Es considerarà un mes àrid al mes la xifra de precipitacions del qual estigui per sota de la xifra del doble de la temperatura d'aquest mes. La mateixa representació gràfica del climograma ho mostra: si la corba de la temperatura està per sobre de la barra de la precipitació d'aquell mes o d'aquells mesos, aleshores té estació seca. El nombre de mesos secs ens indicarà si estem davant d'un clima humit, semihumit, semiàrid o àrid, però també de la irregularitat de les precipitacions (si té més de 3 mesos secs hom parla de pluges irregulars).
Malalties A l'Àfrica l'inici de l'estació seca coincideix amb un augment dels casos de xarampió, la qual cosa podria atribuir-se a la concentració més gran de persones en aquesta estació. Això és així perquè l'agricultura és pràcticament impossible sense reg. Durant aquest temps, alguns agricultors es traslladen a les ciutats, creant nuclis de major densitat de població i permetent que la malaltia es propagui més fàcilment.
Durada A Austràlia i a Sud-amèrica l'estació seca es determina generalment entre maig i setembre. Com a mínim, en les zones costaneres el període entre l'estació seca i el començament de les pluges monsòniques (d'octubre a desembre) és una temporada de pluges ocasionals i alta humitat relativa atmosfèrica.
Referències
Categoria:Estacions de l'any