miniatura|Maqueta de la nau al National Air and Space Museum dels EUA. La USS Enterprise és una sèrie de naus estel·lars de ficció de la franquícia mediàtica Star Trek. Enterprise és l'escenari principal de la sèrie de televisió original Star Trek (1966–69), nou pel·lícules de Star Trek i Star Trek: Strange New Worlds (2022–present). Les naus porten la seva tripulació en una missió "d'explorar mons estranys i nous; buscar nova vida i noves civilitzacions; anar amb valentia on cap home ha anat abans". Matt Jefferies va dissenyar lEnterprise per a la televisió, i els seus components principals (un casc principal en forma de plat volador, dues navetes amb motor desplaçat i un casc secundari cilíndric) van persistir en diversos redissenys de televisió i cinema. La nau va influir en el disseny de les posteriors naus espacials de la franquícia, incloent-hi altres naus anomenades "Enterprise", i el model filmat per a la sèrie de televisió original "Star Trek" ha estat exposat durant dècades al Museu Nacional de l'Aire i l'Espai.
Inicialment una visió del potencial dels vols espacials humans, l'"Enterprise" es va convertir en una icona de la cultura popular. L'"Enterprise" ha estat identificada repetidament com una de les naus espacials de ciència-ficció més ben dissenyades i influents.
Desenvolupament i producció Concepte i disseny inicial El creador de la sèrie Gene Roddenberry va revisar centenars de revistes de ciència-ficció, que daten del 1931, per recopilar idees sobre com volia que fos la nau principal de "Star Trek". Malgrat la recerca, tenia més confiança en allò que no volia que en allò que sí que volia. Va establir diversos paràmetres:
Roddenberry va especificar a més que la nau tindria una tripulació de 100 a 150 persones i seria increïblement ràpida. L'assistent del director d'art Pato Guzman, Matt Jefferies, va ser el responsable de dissenyar la nau i diversos dels seus decorats. Jefferies i Roddenberry no volien que la nau s'assemblés a cap dels coets ja utilitzats per la indústria aeroespacial o per la cultura popular; molts dissenys van ser rebutjats per ser "massa convencionals". Per complir el requisit de Roddenberry que la nau semblés creïble, Jefferies va intentar "visualitzar com seria la quarta, cinquena o desena generació d'equips actuals". L'experiència de Jefferies amb l'aviació li va permetre imbuir els seus dissenys amb el que ell anomenava "aeronau lògica". Va imaginar que els motors de la nau serien massa potents per estar a prop de la tripulació, cosa que requeriria que estiguessin separats del buc. Jefferies inicialment va rebutjar un component en forma de disc, preocupat per les similituds amb els plats voladors; tanmateix, un mòdul esfèric finalment es va aplanar fins a convertir-se en un disc. Com que s'esperava que la nau passés ràpidament a les pantalles de televisió, Jefferies volia que el disseny fos "molt simple, però immediatament identificable: una forma que es pogués distingir a l'instant".
Durant una visita amb Jefferies, Roddenberry i el personal de la NBC es van sentir atrets per un esbós de la nau que s'assemblava a la seva configuració final. Jefferies havia creat una petita maqueta d'aquest disseny que, quan s'agafava d'una corda, penjava cap per avall, una aparença que havia de "desfer-se'n". Va mantenir el buc llis, amb la sensació que els components de la nau es mantenien des de dins. Va dissenyar la nau estel·lar Klíngon vista a la tercera temporada reorganitzant i canviant la forma dels mòduls bàsics de lEnterprise: un cos principal, dues càpsules de motor i un coll amb un cap. Alguns dels conceptes de disseny rebutjats per Jefferies, com ara seccions esfèriques del casc i motors warp que envolten una nau, van inspirar els futurs dissenys de naus de Star Trek.
L' Enterprise originalment es deia Yorktown, però Roddenberry estava fascinat pel portaavions Enterprise i "sempre havia estat orgullós d'aquella nau i volia utilitzar el nom".Scott Arthur's interview with Gene Roddenberry (1973) https://www.youtube.com/watch?v=k77gMo8ifh4 El registre NCC-1701 prové de NC com un dels codis internacionals de registre d'aeronaus assignats als Estats Units. La segona «C» es va afegir perquè els avions soviètics utilitzaven «C», i Jefferies creia que una aventura a l'espai seria una operació conjunta dels Estats Units i Rússia. Jefferies va rebutjar 3, 6, 8 i 9 per "confondre's fàcilment" a la pantalla; finalment va raonar que lEnterprise era la primera nau del 17è disseny de nau estel·lar de la Flota Estel·lar, per tant 1701. The Making of Star Trek explica que USS significa "Nau Espacial Unida" i que "Enterprise és membre de la classe de naus espacials". Els textos amb llicència, els gràfics en pantalla i els diàlegs descriuen més tard la nau com una nau de classe Constitution.
Models de rodatge miniatura|upright|esquerra|Leonard Nimoy posa com a Spock amb la primera maqueta de rodatge de 80 cm. La primera miniatura construïda a partir dels dibuixos de Jefferies va ser un model a escala de 10 cms. Desilu Studios, que va produir Star Trek, va contractar Richard C. Datin per fer un model de preproducció. Datin va utilitzar un subcontractista amb un gran torn per als principals subcomponents i va treballar en el model durant aproximadament 110 hores durant el novembre de 1964.El model de 84 cms estava fet principalment de pi, amb detalls de plexiglàs i llautó. Datin va fer petits canvis després de la revisió de Roddenberry i va presentar el model complet, que va costar uns 600 dòlars (6.083 dòlar el 2024) a Desilu el desembre de 1964. miniatura|El model de rodatge de 3,4 metres que Paramount Pictures va donar aj Smithsonian Institution el 1974 Desilu va encarregar un model de rodatge més gran, que Datin va contractar a Volmer Jensen i Production Model Shop a Burbank. Datin va supervisar l'obra i va fer els detalls del model, que es va construir amb guix, xapa metàl·lica i fusta. Quan es va completar, feia 3,43 metres de llarg, pesava 125 quilos i costava 6.000 dòlars (59.867 dòlars el 2024). El model es va lliurar massa tard per ser utilitzat gaire per al pilot inicial, "La gàbia". Quan a Roddenberry li van aprovar filmar el segon pilot, "On no ha anat mai cap home" (1966), es van modificar diversos detalls d'aquest model de 3,3 metres, i les finestres d'estribord i els llums de circulació es van il·luminar internament. Quan la sèrie va entrar en producció, el model es va tornar a modificar, i es va modificar regularment durant el seu rodatge actiu. La majoria dels detalls fins del model gran no eren visibles per als teleespectadors. El cablejat de la il·luminació interior anava a la maqueta pel seu costat esquerre, de manera que només es podia filmar des de la dreta; per les preses que requerien l'altre costat de l'«Enterprise», el metratge es va girar o es va filmar amb el model de 33 polzades. Per això, alguns dels detalls fins afegits al model només es van afegir al seu costat dret. El model es va filmar amb un objectiu de 18 mm "per accentuar la velocitat de viatge, així com mantenir una profunditat de camp adequada."
El model de 3,3 metres va ser filmat inicialment per Howard Anderson. L'equip d'Anderson va tenir dificultats per filmar el model d'una manera que suggerís que es movia a velocitats tremendes, ja que els productors volien evitar l'aspecte tòpic d'una nau espacial derivant per l'espai. A més, la maqueta era tan gran que hi havia poc espai a l'espai de rodatge perquè la càmera es mogués al seu voltant. Anderson no podia mantenir el ritme de les necessitats de rodatge i efectes especials per a la producció regular, per la qual cosa els productors van contractar diversos altres estudis per contribuir amb efectes i metratge addicional. L'equip de control moviment fotogràfic era massa car, per la qual cosa la nau es va filmar amb stop motion. La filmació sovint es retardava per la calor generada per l'estudi i les llums de la maqueta. La majoria del metratge de la tercera temporada de l'«Enterprise» es va reutilitzar de la primera o segona temporada. Els efectes especials es van produir de la manera més econòmica possible. Els animadors de Star Trek: La sèrie animada (1973–75) var rotoscopiar el metratge de l’«Enterprise» per recrear els moviments de la nau, contribuint a la impressió que la sèrie animada fos na quarta temporada de l'original. La paleta de colors limitada de la sèrie d'animació no podia acomodar tots els colors de la nau, per la qual cosa l' "Enterprise" es va representar com un gris consistent.
Escenografia, sons i instal·lacions L'"Enterprise" estava pensat per servir com un escenari familiar i recurrent, similar a Dodge City a "Gunsmoke" i Blair General Hospital a "Dr. Kildare". El pont era monocromàtic per a "La gàbia", però va ser redecorat per a "On no ha anat mai cap home" a causa de la creixent popularitat dels televisors en color. El conjunt del pont del primer episodi pilot era rígid, cosa que dificultava el moviment de les càmeres. Per a la producció en sèrie, el conjunt del pont es va reconstruir modularment, permetent que es retiressin grans seccions per fer moviment de la càmera. més fàcil. L'electrònica complicada que proporcionava lectures i llums del pont requeria un aire condicionat car per evitar el sobreescalfament. Les cadires utilitzades al pont i altres decorats van ser fabricades per Burke de Dallas i eren similars a la cadira tulip dissenyada per Eero Saarinen. Quan la producció va acabar després de la tercera temporada, els elements principals del conjunt del pont van ser donats al Departament d'Arts Teatrals de la UCLA; els components restants es van descartar.
La reutilització dels decorats va ajudar a abordar les preocupacions pressupostàries de Desilu. La sala de màquines, la sensació d'escala de la qual es va millorar amb l'ús de la perspectiva forçada, va ser reconvertida com a port de llançadores. Altres decorats que es van reconvertir per estalviar costos van incloure la sala de reunions, que també servia com a sala d'esbarjo i coberta de càrrega; i la cabina de Kirk, que també era la de Spock. Entrant a la segona temporada de la sèrie, els executius de la NBC van pressionar la producció perquè tingués menys episodis basats en la nau i més que ocorreguessin en mons alienígenes. L'abril de 1968, Roddenberry va replicar, comparant l'"Enterprise" amb la casa i el ranxo de "Bonanza", la ubicació d'alguns dels millors episodis de la sèrie. També va dir que crearien nous decorats «Enterprise» per «ajudar a contrarestar qualsevol «similitud» de la nau». Roddenberry va descriure els passadissos de la nau com a «estil Des Moines Holiday Inn». Per evitar que la nau semblés massa estèril, Mike Minor va crear pintures que penjaven als allotjaments de Kirk, a la zona recreativa i a la vora superior del pont.
A mesura que la producció continuava, els decorats dempeus com la sala de màquines i el pont es van anar tornant cada cop més detallats. Jefferies i el productor associat Bob Justman van caminar pels lots de producció buscant "objectes fortuïts" que es poguessin modificar en detalls del decorat per millorar els interiors. Jefferies afegia nous detalls a un túnel de manteniment portàtil cada vegada que s'utilitzava. L'equip de producció anomenava el decorat el "tub de Jefferies" com a inside joke, i el terme s'utilitza en diàlegs per descriure espai de rastreig similars en spin-offs.
El dissenyador d'efectes de so Doug Grindstaff va crear sons per a diferents parts de la nau: els efectes de so de la consola sovint es creaven amb un orgue elèctric Hammond o un altre instrument musical, i els sons del motor es van crear en part amb un aire condicionat sorollós. Tot i que no hi ha so a l'espai, els productors van pensar que la llicència dramàtica requeria que la nau fes soroll durant els plans exteriors. El so de la nau "xiuxiuejant" a la seqüència principal del títol va ser enregistrat pel compositor Alexander Courage.