miniatura|Mitra i el brau, pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el i el . Aquesta religió, que retia culte a una divinitat anomenada Mitra o Mitres, procedia d'Àsia i va ser introduïda pels soldats romans, entre els quals hi havia molts adeptes. Existeixen testimoniatges materials de la pràctica d'aquesta religió en nombrosos llocs de l'antic Imperi Romà: a Roma i a Òstia, així com a Mauritània, Britànnia, la Tarraconense i les províncies frontereres al llarg del riu Rin i del Danubi, consistents en restes de temples, inscripcions i obres d'art que representen el déu o altres aspectes de la religió. Malgrat la relativa abundància de restes arqueològiques, són molt escasses les referències en els textos clàssics a aquesta religió.Alison B. Griffith (1995): Mithraisme , en The Ecole Initiative. Consultat el 10/12/2008.
La pràctica del mitraisme, com la de totes les religions paganes, va ésser declarada il·legal l'any 391 per l'emperador Teodosi.
Els orígens del mitraisme Segons l'estudi de Franz Cumont publicat al començament del ,Vegeu traducció a l'anglès del primer capítol de l'obra de Cumont: The Mysteries of Mithra. The Origins of Mithraism. l'origen del mitraisme es troba a Pèrsia (l'antic Iran). De fet, Mitra és una divinitat del panteó hindú-iranià l'origen de la qual pot remuntar-se fins al II mil·lenni aC: el seu nom és esmentat per primera vegada en un tractat entre els hitites i els mitannis, escrit cap al .M. J. Vermaseren (1963): Mithras, the Secret God
A l'Índia, Mitra figura als himnes vèdics com a déu de la llum, associat a Varuna. En els Avesta iranians, Mitra és un déu benèfic, col·laborador d'Ahura Mazda, i rep el sobrenom de «jutge de les ànimes». És possible que el seu culte arribés a Occident des de l'Iran gràcies a la difusió del zoroastrisme, del qual seria una mena d'heretgia. No obstant això, els estudis actuals del mitraismeVegeu el plantejament de la qüestió en Israel Campos Méndez: "Elementos de continuidad entre el culto del dios Mithra en Oriente i Occidente", a Transoxiana 8, juny del 2004. es decanten per considerar que no pot admetre's una filiació directa entre el Mitra indoiranià i el del mitraisme, al qual de vegades denominen Mitres o Mithras, emprant la forma grega del seu nom per diferenciar-lo del primer.
Els principis del mitraisme La informació existent sobre el mitraisme, bastant fragmentària, es refereix a la seva pràctica durant l'Imperi Romà. Era una religió mistèrica, de tipus iniciàtic, basada en la transmissió oral amb un ritual que passava d'iniciat a iniciat, i no en un cos d'escriptures sagrades. Recull les concepcions dualistes d'origen mazdeista (zurvanisme). Com a totes les religions mistèriques, els adeptes estaven obligats a mantenir en secret els rituals del culte. Per això, la documentació escrita concernent al mitraisme és pràcticament inexistent.
L'estudi d'aquesta religió s'ha basat sobretot en la iconografia que decorava els mitreus.
El mitreu miniatura|Entrada d'un mitreu trobat a la ciutat de Saarbrücken, Alemanya. El culte de Mitra es realitzava en temples denominats mitreus (llatí , pl. ). Aquests espais eren al principi cavernes naturals, i, més endavant, construccions artificials que les imitaven, fosques i freturoses de finestres. Tenien una capacitat limitada; la major part de temples no podien acollir més de trenta o quaranta persones. Segons Porfiri el primer temple de Mitra va ser una cova a les muntanyes de Pèrsia on rajaven fonts naturals i la resta de temples eren imitacions d'aquesta.Porfiri "De antro nympharum" 2-11
En un mitreu típic poden distingir-se tres parts:
L'avantcambra La spelaeum o spelunca (la cova), allargada sala rectangular decorada amb pintures i dues banquetes llargues al costat de cadascuna de les parets per als banquets sagrats. El santuari, al fons de la cova, on hi havia l'altar i la imatge —en pintura, baix relleu o estàtua exempta— de Mitra donant mort al brau, coneguda com a Mitra Tauròctons.
S'han trobat mitreus a molts dels països que van pertànyer a l'Imperi Romà. Alguns han estat convertits en criptes sota esglésies cristianes. La major concentració de mitreus es troba a la capital, Roma, però també se n'han descobert en llocs tan distants entre si com el nord d'Anglaterra i Palestina. La seva distribució per la geografia de l'Imperi està en relació amb les casernes i instal·lacions militars.
La mitologia i la iconografia No hi ha textos sobre el mitraisme escrits pels mateixos adeptes, per la qual cosa les úniques fonts per a conèixer aquesta religió són les imatges sagrades trobades en els mitreus. miniatura|Mitra matant el brau, escultura del Museu Britànic, pertanyent a la Tauroctonia El relat mític Segons el relat que s'ha pogut deduir a partir de les imatges dels mitreus i els escassos testimoniatges escrits, el déu Mitra va néixer prop d'una deu sagrada, sota un arbre sagrat i d'una roca (la petra generatrix; Mitra és anomenat de petra natus). Això enllaça amb les tradicions armènies de la cova de Meher (Mitra). En el moment del seu naixement Mitra portava la barretina frígia, una torxa i un ganivet. Va ésser adorat pels pastors poc després del seu naixement. Va beure aigua de la deu sagrada. Amb el seu ganivet, va tallar el fruit de l'arbre sagrat i amb les fulles d'aquest arbre va confeccionar la seva roba.
Va trobar el brau primordial quan pasturava a les muntanyes. El va engrapar per les banyes i el va muntar, però en el seu galop salvatge, la bèstia el va fer desmuntar. No obstant això, Mitra va seguir aferrat a les seves banyes, i el brau el va arrossegar durant molta estona fins que l'animal va quedar exhaust. El déu el va engrapar per les potes del darrere, i se'l va carregar a l'esquena, llavors el va portar viu, suportant molts patiments, fins a la seva cova. Aquest viatge de Mitra amb el brau a l'esquena s'anomena transitus.
Quan Mitra va arribar a la cova, un corb enviat pel sol el va avisar que havia de realitzar el sacrifici, i el déu, subjectant el brau, li va clavar el ganivet al flanc. De la columna vertebral del brau en va sortir blat, i de la sang en va sortir vi. El seu semen, recollit i purificat per la lluna, va produir animals útils per la humanitat. Van arribar llavors el gos, que es va alimentar del gra, l'escorpí, que es va aferrar als testicles del brau amb les seves pinces, i la serp.David Fingrut, "The taurobolium", 1993
La iconografia miniatura|Dibuix de la imatge de Mitra amb cap de lleó trobada al mithraeum de C. Valerius Heracles i fills, del 190 dC a Ostia Antica (Itàlia).Catàleg CIMRM 312 Algunes pintures mostren Mitra transportant una roca a l'esquena, com l'Atles a la mitologia grega, o portant una capa, el folre interior de la qual representa el cel i els astres. A la vora d'un mitreu proper a la Muralla d'Adrià es va trobar una estàtua de bronze de Mitra emergint d'un anell zodiacal en forma d'ou, avui conservada a la Universitat de Newcastle. Una inscripció suggereix que Mitra podria identificar-se amb el déu creador de l'orfisme, Fanes, qui va sorgir de l'ou còsmic al principi del temps, donant existència a l'univers. Reforça aquesta opinió un baix relleu del Museu Estens, a Mòdena, on es veu Fanes sorgint d'un ou, envoltat dels dotze signes del Zodíac, en una imatge molt similar a la conservada a Newcastle. Segons David Ulansey el fet de matar el bou és el que diferencia el mitraisme romà del mitraisme oriental on només se'l troba representat estirant-lo de les banyes.
La imatge principal del mitraisme és la tauroctonia, o Mitra Tauròctons, que representa el moment del sacrifici ritual per Mitra del brau sagrat. Aquesta representació té elements iconogràfics fixos: Mitra apareix amb una barretina frígia i mira la seva víctima amb compassió; en moltes representacions, el cap de Mitra, al temps del sacrifici del brau, es gira cap enrere com si complís la immolació de mala gana. Inclinat sobre el brau, el degolla amb un ganivet sacrificial. De la ferida del toro en raja gra, i al seu costat hi figuren diversos animals: un escorpí que estreny amb les seves pinces els testicles del toro, una serp, un gos que s'alimenta del gra que brolla de la ferida, i un corb. De vegades apareixen també un lleó i una copa. La imatge està flanquejada per dos personatges portadors de torxes, anomenats Cautes i Cautòpates en els quals s'ha vist per alguns autors la simbolització d'una doble epifania de Mitra. L'escena apareix situada en una espècie de cova, tal vegada la representació del mateix mitreu, o, segons algunes interpretacions, del cosmos, ja que hi són presents el sol i la lluna. Un altre tipus de les imatges de Mitra és la del banquet, on està representat ell i el déu Sol menjant junts després d'haver sacrificat el bou. En una imatge del banquet trobada a Fiano Romano, un dels portadors de torxes està assenyalant un caduceu que hi ha a la base d'un altar on hi ha un foc encès.
De vegades Mitras està representat amb cap de lleó i envoltat per dues serps enfrontades com si ell mateix fos un caduceu. La seva boca està oberta, de l'esquena li surten quatre ales i porta una clau a cada mà.Alguns autors no accepten que aquesta imatge representi a Mitras, sinó més aviat sigui una representació d'Ahriman, o de Chronos o potser Zurvan.
Les interpretacions Franz Cumont, autor d'un estudi clàssic sobre la religió de Mitra, interpreta aquesta imatge a la llum de la mitologia iraniana. Vincula la imatge amb textos que es refereixen al sacrifici d'un brau per Ahriman, el déu del mal; de les sagnants restes del brau naixerien després tots els éssers. Segons la hipòtesi de Cumont, l'Ahriman seria després substituït per Mitra al relat mític, i mitjançant aquesta forma, hauria arribat a la Mediterrània oriental. miniatura|Estàtua de Mitra en els Museus Vaticans David Ulansey va proposar una explicació radicalment diferent de la imatge de Mitra Tauròctonos, basada en el simbolisme astrològic. Segons la seva teoria, la imatge del Tauròconos és la representació de Mitra com un déu tan poderós que és capaç de transformar l'ordre mateix de l'Univers. El brau seria el símbol de la constel·lació de Taure. En els començaments de l'astrologia, a Mesopotàmia, entre el 4000 i el 2000 aC, el Sol estava damunt de Taure durant l'equinocci de primavera. A causa de la precessió dels equinoccis, el Sol està en l'equinocci de primavera en una constel·lació diferent cada 2.160 anys aproximadament, per la qual cosa va passar a estar a Àries cap a l'any 2000 aC, i va marcar el final de l'era astrològica de Taure.
El sacrifici del brau per Mitra simbolitzaria aquest canvi, causat, segons els creients, per l'omnipotència del seu déu. Això estaria d'acord amb els animals que figuren en les imatges de Mitra Tauròctons: el gos, la serp, el corb, l'escorpí, el lleó, la copa i el brau s'interpreten com les constel·lacions de Canis Minor, Hydra, Corvus, Escorpió, Leo, Aquari i Taure, totes elles en l'equador celeste durant l'era de Taure. La hipòtesi explicaria també la profusió d'imatges zodiacals a la iconografia mitraica. La precessió dels equinoccis va ésser descoberta i estudiada per l'astrònom Hiparc de Nicea al .