La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonquins mengwe "enemics". El nom que reberen dels blancs prové de l'algonquí irok-ois (d'origen francès, dues paraules sacramentals) o dirinakhoiw "real unió". Tanmateix adoptaren el nom de Hodinonhsioni "poble de la casa gran". Comprenia sis tribus: seneca, cayuga, oneida, onondaga, mohawk i tuscarora.
Demografia Potser el 1520 hi havia un total de 200.000 iroquesos, però foren reduïts dràsticament a 75.000 el 1600 degut a la verola. El 1960 n'hi havia 16.000 al Canadà i 8.000 a Nova York. El 1990 n'hi havia 57.617 al Canadà (Ontario i Quebec) i 49.038 als Estats Units (Nova York, Wisconsin i Oklahoma). Segons el cens dels Estats Units del 2000 hi havia 78.572 iroquesos dividits en les faccions següents:
Fracció D'una tribu Dues tribus Una tribu més altres races Dues tribus més altres races TotalCayuga Nation 964 69 349 17 1.399Iroquois 3.157 433 6.588 1.20211.350Mohawk 13.940 79210.652 1.467 26.851Oneida Nova York 11.057 407 3.658 212 15.361Onondaga 2.130 82 909 84 3.205Seneca 7.203 405 4.240 490 12.338 Seneca Nation 614 84 296 26 1.020 Seneca-Cayuga 1.509 120 440 36 2.105 Seneca de Towananda 266 4 47 1 318 Tuscarora 2.308 211 1.063 123 3.705 Oneida de Wisconsin 704 13 192 11 920 Total 43.582 2.620 28.431 3.669 78.572
Segons el cens canadenc del 2002, hi havia 57.617 iroquesos al Canadà, dividits entre les següents reserves i tribus:
Reserva Província Tribu Població Oka QuebecMohawk1.753 Kahnawake QuebecMohawk7.878 Kanesatake QuebecMohawk 2.009 Gibson/Wahta OntarioMohawk662 Grand River OntarioTotes19.660 OneidaOntario Oneida4.930 Tyendinaga/Quinte Bay OntarioMohawk7.425 AkwesasneOntario Mohawk10.015
Estructura de la Confederació Tots tenien responsabilitats defensives: els seneca custodiaven les portes de l'Oest, amb responsabilitat defensiva a les cascades del Niàgara; els cayuga, el símbol dels quals era el castor, i els oneida aportaven 10 i 9 membres, tres per cadascun dels tres clans, eren germans menors, i ocupaven la Cambra Alta; els onondaga eren la nació central, guardians del foc (símbol del govern) i de les monedes de la Unió, n'aportaven el president, 14 escons i l'arxiver, i eren amfitrions de l'Assemblea, un edifici de troncs situat a la seva reserva, que convocaven anyalment i on es repetien les constitucions i les lleis, i es resolien els diferències; els mohawks custodiaven les portes de l'Est, amb responsabilitats defensives des de Mont-real fins a Nova York. Durant el adoptaren les restes de les nacions hurons, neutral i erie, així com els tuscarora, que esdevingueren la Sisena Nació.
Concebien la confederació com una Gran Casa Comunal amb cinc compartiments, des de la qual s'alça un Arbre de la Pau amb quatre grans arrels estenent-se per terra (pels quatre punts cardinals). El dehatkadons eren els sachem de la Confederació. La Gran Llei dels iroquesos és una barreja inspirada de drets electius i hereditaris. Hi ha un Consell de la Confederació de 50 royaneh ("homes bons") o sachems (9 oneida, 10 cayuga, 14 onondaga, 8 seneca i 9 mohawk) escollits per les mares del clan, i tots llurs successors han d'assumir els noms dels antics fundadors.
Quan un moria, se celebraven complexos retes de condolença per nominar el successor. Prenen els decisions en una sèrie de caucus (petites juntes) fins a arribar al consens. Les cròniques de la Lliga es transmeten oralment pels wampums.
Van prendre el sistema de clans amb diferents noms, i els caps eren escollits d'una llista de 50 noms entre els membres dels clans corresponents, i proposats per les dones. Es dividien en ohwachira (gran família), cadascuna de les quals tenia un oyaron (esperit protector personal). Els oneida es dividien en tres clans, i cada comunitat tenia un consell local dirigit per diversos cabdills. Eren els més nombrosos de la confederació i vivien en un poblat únic fortificat, amb 60-100 cases grans, vora l'actual Madison, Nova York. Els onondaga tenien el centre vora l'actual Syracuse (NY) amb 140 cases i 24 als voltants, i 350 guerrers. Els cayuga tenia un consell local, guiat pels caps de les tres viles, i comprenia representants dels vuits clans exògams, cadascun dels quals es dividia en nombroses meitats, i cadascuna tenia moltes funciona cerimonials, funeràries i a l'hora dels jocs. També tenien cinc societats rituals (Cares Falses, Ossos, Búfal, Àliga i Societat Mèdica). Els seneca es dividien en 8 clans, i cadascun en dues meitats, cadascuna amb un sachem, i cada comunitat tenia un Consell d'Adults guiat pel sachem.
Els mohawk es dividien en tres clans: tortuga, os i llop. Pel que fa als tuscarora, es dividien en tres tribus, cadascuna dividida en dues meitats, i cadascuna en nombrosos clans exògams matrilinials, augmentats pel rapte de dones i nens d'altres tribus; la seva vestimenta era similar a la dels cherokees.
Costums tradicionals Vivien de l'agricultura. Conreaven 17 varietats de moresc, 60 de fesols i 7 de carabasses, considerades les tres germanes del Creador, i també conreaven 11 classes de fruites seques, gira-sol, tabac, 12 de begudes i 11 d'infusions. Pel que fa als tuscarora, eren experts caçadors, conreadors de moresc i recol·lectors de cànem (Apocynnum cannabium). El seu any ritual s'iniciava a la primavera amb les Gràcies a l'Arç, al maig-juny amb la Sembra del Moresc i el festival de la Maduixa, l'estiu amb la Dansa del Moresc Verd i la tardor amb l'Acció de Gràcies, copiada pels nord-americans.
Les ganonh'sees eren cases comunals de base 20 x 6 metres, i de sis metres d'alçada, on hi vivien entre 5 i 20 famílies llargues clàniques. Tenien dues portes, un passadís, un rebost i habitacles. Eren càlides, però no controlaven la sortida del fum. Les teulades eren d'escorça de bedoll, i l'estructura de màstils de cedre. Cap al les abandonarien per les cases individuals, i les usaren només com a consells de comunitats. Estaven envoltades d'empalissades i fossades. Els tuscarora, però, vivien en cabanes rodones de pals cobertes d'escorça, un xic diferents.
Eren considerats guerrers ferotges i tenien el costum de torturar als presoners fins a la mort. Consideraven la frontera com lloc de contacte i relació, anomenada Teitonateiken "allí on dos entren en contacte", i plantejaven als forasters el tekeniteyohe:te "dels dos senders", acceptar la diferència i respectar-la.
Orígens de la Confederació Iroquesa Cap al 1570 el líder semidiví huró Dekanawidah (El pacificador), baixà d'una canoa blanca de pedra i tingué una visió d'un gran arbre que arribava al cel per comunicar-se amb el Mestre de la Vida, i que interpretà com la germandat de les cinc tribus, i s'hi posà una àliga, en estat d'alerta per la pau. Aleshores s'imposà la missió d'establir, reforçar la pau entre les cinc tribus per ser més forts. Convencé al bruixot onondaga Tatodaho perquè deixés les "males arts" i n'esdevingués "primer orador" o sachem president. Així tota l'energia negativa del món esdevé positiva, i tots els oradors diuen el nom de Tatodaho. Va rebre el suport del cap seneca Hiawatha i de la dona cabdill attawendarok Djigosasen, i va fer una constitució curosament elaborada, transmesa oralment de generació en generació.
Un estudi recent afirma que la Lliga Iroquesa es va formar el 1142, sobre la base d'un eclipsi solar en aquest any que semblava encaixar amb una tradició oral."Dating the Iroquois Confederacy"Encyclopedia of the Haudenosaunee (Iroquois Confederacy) miniatura|Mapa de les Cinc Nacions el 1650 El primer blanc que els va visitar fou el bretó Jacques Cartier, qui el 1534 arribà al campament de Stadakoné i hi segresta els dos fills del xefe per dur-los a França. El 1535 els va tornar i arribà fins a la vila mohawk de Hochelaga, que anomenarà La Chine. També fou el primer a portar les malalties, en enrolar indis a la força i en dur conducta violenta. Per això, quan el 1603 Champlain va arribar a Hochelaga i Stadakoné les trobà buides, i el país havia sofert un fort retrocés demogràfic.
El 1609 i el 1615 foren atacats per Champlain amb ajut dels hurons, montagnais i ottawa, qui va matar 200 mohawk a trets, qual cosa va fer que s'enemistessin amb els francesos i sempre cerquessin l'ajut primer holandès (1644) i després britànic, qui els canviaren pells de castor per armes de foc. Així, els mohawk els ajudarien a exterminar els pequots fugitius de Sassacus, alhora que desplaçaven els mahican al riu Hudson i sotmetien els munsee. Tot i així, el 1656 el jesuïta francès René Menard visità als cayuga, com el 1640 establiren una missió a Kahnawake. Alhora, els principals viles seneca eren Kandagaio (St. Jacques, NY), Sonnontouan o Tiohihakton (Conception, NY), Gandougarae (St. Michel) per presos hurons i Gandachiragon (St Jean) amb presos neutrals, destruïdes el 1655-1687 per J.R. Brésay, marquès de Denonville. Les principals viles mohawk es trobaven a les actuals Saratoga, Ticonderoga, Canajoharie i Oreonta, tot agrupant 180 cases i 500 famílies.
Per tal de no decaure demogràficament, el 1640 decidiren incorporar llurs enemics en massa, els hurons (uns 10.000) per fondre'ls en un sol poble, d'antuvi diplomàticament. El 1642 al 1653 declararen la Guerra del Castor als hurons per tal d'ampliar el comerç de pells, i acabaren amb l'extermini tant del castor com de la major part dels hurons i de les petites tribus iroqueses dels Grans Llacs; aleshores comptaven amb 16.000 guerrers, i el 1643 els mohawk bloquejaren el corredor comercial cap a Montréal.
Endemés, el comerç de pells amb els neerlandesos provocaria un desastre ecològic sense precedents, ja que el 1648-1649 envaïren territori huró a la recerca de castors, ja que al seu territori els havien exterminat. El març del 1649 mil guerrers mohawk es concentraren a les ciutats hurons cristianitzades de Saint Ignace i Saint Louis i cremaren al p. Jean Le Brebeuf. La desbandada dels hurons provocà que molts d'ells s'uniren als iroquesos.
El 1644 el rei francès Lluís XIV va ordenar exterminar-les, però l'ordre no fou gaire efectiva. El mateix any van renovar el pacte o Wampum de dues fileres que havien signat amb els neerlandesos amb la Gran Bretanya. Quan el 1687 els francesos atacaren i destruïren els camps sèneca a Niagara, es venjaren destruint les fortificacions i colònies a l'Oest de Mont-real. Mantingueren molta diplomàcia amb un llenguatge força metafòric (qui no ha sentit les expressions«enterrar la destral de guerra», «cadena de l'amistat», símbol dels vincles?).
Les guerres amb els europeus Això va fer que el 1687 el governador de Nova York, Thomas Dongan, els reconegués com al principal mur de contenció entre les possessions angleses i franceses. El 1696 els francesos van destruir la ciutat Oneida, i aleshores es dividiren en dos grups, Oneida (Castell de dalt) i Canawaroghere (Crani en un pal), i acceptaren els jesuïtes de la missió de Sant Francesc Xavier. Per la seva banda, el 1667-1675 els cayuga, que tenien 300 guerrers i eren molt barrejats amb hurons i siux presoners, s'enfrontaren en una Guerra als Conestoga o Andaste, i el 1688 signaren una declaració de neutralitat entre francesos i anglesos.
El 1708 els Tuscarora eren 5.600 individus, 15 ciutats i 1.200 guerrers, una gran potència a la zona. Lluitaren contra els colons des del 1711 pel rapte de dones, però foren vençuts i el 1713 es traslladaren al Susquehanna (Pennsilvània) i a Birghampton, vora els oneida, però es cristianitzaren i abandonaren bona part dels costums ancestrals, tot fent-se ferraters. El 1722 foren adoptats per la Confederació com a sisena nació iroquesa, i el 1742-1756 admeteren sota llur protecció als delaware. El 1737 llur cabdill Kanickhungo pactà amb William Penn i els cedí part de les terres de Pennsilvània.
miniatura|Mapa de la Confederació Iroquesa el 1720