La dieta europea és un concepte general que fa referència, a grans trets, als patrons alimentaris propis d'Europa i que sovint es presenta en contrast amb altres grans àrees culturals (com l'asiàtica o la d'Amèrica). El terme abraça una realitat molt diversa, perquè Europa agrupa múltiples tradicions gastronòmiques i àmbits culturals, i també reflecteix contactes i intercanvis històrics amb altres regions (per exemple, amb la conca mediterrània o amb Turquia). Algunes d'aquestes, a més, estan relacionades amb altres asiàtiques (per exemple Turquia, per la seva geografia i relacions comercials, pel substrat otomà i la seva relació amb Mongòlia, etc.), africana (per exemple, els països de l'arc mediterrani amb els nord-africans), americana (intercanvi de productes, exportació d'alguns elements d'algunes dietes europees a Amèrica, per immigració i colonització, i a la inversa, al , per la globalització del mercat econòmic, etc.).
Subdivisions Tradicionalment se sol dividir la dieta europea en grans subgrups, que fan sobretot referència a grans regions geogràfiques: la dieta mediterrània és la dels països del sud, amb un gran contacte cultural amb la Mar Mediterrània (se sol incloure Portugal); la dieta atlàntica és la dels països banyats per l'oceà Atlàntic, de cultura germànica, saxona, viquinga; la dieta continental és la dels pobles de l'Europa central i occidental que no estan banys pel mar; també se solen considerar grans zones les del mar del Nord, l'eslava, la balcànica (tot i que és una sub-zona de la mediterrània), etc.
Aquestes grans zones tenen en general una geografia i un clima que propicia un tipus d'agricultura, de ramaderia i d'estil de vida. Per exemple, el bou necessita abondants prats verds per a alimentar-se, cosa molt abondant a les zones atlàntiques però més difícil en un clima com el mediterrani. També hi influeixen les grans civilitzacions que hi han passat i que han anat formant un gust propi i han preferit unes certes maneres de cuinar. Per exemple, a la mediterrània el peix es cuina sempre en oli d'oliva, mentre que a l'atlàntic se sol preferir fer-ho amb mantega i no és rar barrejar-lo amb salses a base de làctics (llet, nata, formatge, etc.) i a la dieta continental el peix, quan hi és, ha de ser d'aigua dolça (amb l'excecpió del bacallà a la península Ibèrica i Occitània) però -quan es pot- es dona més importància a la caça i la pesca.
Recerca científica La diversitat de dietes i d’aliments entre països europeus dificulta l’avaluació, a escala continental, tant dels compostos beneficiosos com de les substàncies potencialment nocives presents en l’alimentació. Per respondre a aquesta limitació, el projecte europeu Total Diet Study (TDS) Exposure es va plantejar com una iniciativa orientada a generar dades comparables. Segons la descripció del projecte, el procediment parteix d’avaluar la dieta total d’un país, recollir mostres d’aliments per reconstruir els patrons de consum, analitzar-les i estimar la concentració mitjana de determinades substàncies. La comparació de consums entre països pot veure’s limitada per diferències en la manera de definir i classificar la carn (especialment la carn vermella i la processada) i per com es comptabilitza la carn dins de plats compostos.
Un dels components analitzats científicament és el paper de la carn en l’alimentació europea, objecte de debat per la combinació de preocupacions de salut i d’interès per dietes compatibles amb sistemes alimentaris presumptament més sostenibles. D’acord amb una revisió publicada a Nutrition Research Reviews, la majoria de guies alimentàries europees recomanen consumir carns magres amb moderació i limitar el consum de carn vermella i de carn processada. La revisió sintetitza que la ingesta mitjana de carn total se situa aproximadament entre 40 i 160 g/dia en infants i adolescents, i entre 75 i 233 g/dia en adults, segons el país i el grup d’edat. La carn contribueix de manera rellevant a la ingesta de proteïna, àcids grassos poliinsaturats, vitamines del grup B, vitamina D i minerals com el ferro i el zinc; alhora, la carn processada pot aportar quantitats significatives de greix saturat i sodi en diversos grups de població.
Referències
Europea Categoria:Cultura d'Europa