El diari de Bridget Jones (títol original en anglès, Bridget Jones's Diary) és una pel·lícula de 2001, una comèdia romàntica dirigida per Sharon Maguire i basada en la novel·la del mateix nom de Helen Fielding.Fitxa tècnica de la pel·lícula
La història, inspirada en l'obra de Jane Austen Orgull i prejudici i la popular sèrie de televisió que se'n va fer el 1995, narra la vida, explicada en clau humorística, d'una britànica en la trentena (Bridget Jones) que busca el seu lloc en el món malgrat tots els obstacles que es troba pel camí. Ha estat doblada subtitulada al català central, i també doblada al valencià i emesa per À Punt.
L'actriu escollida per interpretar aquesta dona sense pèls a la llengua va ser Renée Zellweger. Hugh Grant va ser l'elegit per acompanyar-la en el paper del seu ben plantat cap, Daniel Cleaver. Fent de contrabalanç a Grant, el paper del «vertader amor» de Brigdet, Mark Darcy, va ser atorgat a Colin Firth qui, de fet, ja havia interpretat a un Sr. Darcy a la sèrie de 1995 de la BBC.Filmografia de Colin Firth
La seva seqüela, Bridget Jones: Sobreviuré, va ser filmada el 2004.
ArgumentArgument extret de la visualització íntegra del contingut de la pel·lícula Bridget Jones (Renée Zellweger) és una dona en la trentena de Londres que treballa en una editorial i veu com les seves nits passen solitàries mentre està asseguda en el seu sofà, davant la televisió i envoltada de cigarrets i uns quants quilos de més. Frustrada pel camí que segueix la seva vida, amb l'excusa d'un nou any, es compra un diari que li servirà per marcar-se nous objectius: deixar de fumar i beure, perdre uns 10 quilets i, principalment, trobar un home sensat i agradable que l'estimi. En definitiva, un diari que li servirà d'excusa per expressar els seus pensaments i inquietuds sense embuts.
La primera prova de foc d'aquest any nou és la festa de Nadal que celebren tots els anys els seus pares. La seva mare, com sempre, intenta aparellar-la amb el fill d'una amiga, Mark Darcy (Colin Firth), un advocat tibat que utilitza un jersei de llana amb un ren brodat al pit. Malauradament, de la seva primera conversa no en surt res de bo. Darcy ho deixa clar a la seva pròpia mare. No desitja una cita a cegues. I menys amb una «solterona amb incontinència verbal, que fuma com un camioner, beu com un cosac i es vesteix com la seva mare». Una descripció que Bridget sent sense voler i que marcarà la primera impressió que tindrà de Mark Darcy.
En canvi, a qui sí que aconsegueix cridar l'atenció és al cap de la seva editorial, Daniel Cleaver (Hugh Grant), un home que, a més, va perdre la seva promesa per culpa de Mark Darcy. Un innocent intercanvi de missatges per la intranet de l'oficina sobre la mida de la seva faldilla acaba amb un embolic. Però, Cleaver no pot ser l'home de la seva vida. Després d'un fantàstic cap de setmana junts als afores de Londres, Bridget el descobreix amb una altra dona. Una relació que, com ell mateix explica, ja feia temps que durava. Sentint-se arraconada i menyspreada, Bridget decideix complir definitivament amb els propòsits d'any nou: tira a les escombraries les ampolles de licor i els paquets de tabac, s'apunta a un gimnàs i busca una nova feina. Contractada per treballar en una cadena de televisió, Bridget es presenta el matí següent en el despatx de Daniel Cleaver. Malgrat que Cleaver li promet un futur reconeixement professional, la nova Bridget té les idees molt clares: si quedant-se en l'empresa ha de «treballar a menys de 10 metres» d'ell prefereix «treballar netejant el cul a Saddam Hussein». I així és com s'acomiada de tots.
Mentrestant, enmig d'aquest rebombori sentimental, Bridget ha anat retrobant-se amb Mark Darcy en diferents esdeveniments: en la presentació d'un nou llibre publicat per la seva editorial; en una festa campestre; i, per acabar, en un sopar d'uns amics comuns. És en aquesta darrera trobada quan Mark li assegura que, malgrat les seves faltes i les aparences, l'estima «tal com ella és». Sorpresa per la confessió inesperada d'una persona que es pensava que odiava, a poc a poc, Bridget anirà apreciant el seu caràcter reservat. Fins i tot, el convida a la festa d'aniversari que monta amb els seus amics a casa seva. Malauradament, aquesta celebració es veu interrompuda quan apareix per la porta del seu pis Daniel Cleaver. Sentint-se fora de lloc, Darcy, en un primer moment, abandona la festa mentre Cleaver intenta convèncer a Bridget de reprendre la seva relació. Mark però, no tarda a tornar per enfrontar-se al seu principal oponent i representar una de les escenes més conegudes de la pel·lícula: una baralla dels dos en ple carrer mentre sona de fons la cançó It's Raining Men de Geri Halliwell. El seu final significarà, també, el final de la relació de Bridget Jones amb qualsevol dels dos homes: amb l'un, perquè no li ofereix un futur estable, i amb l'altre, per haver-li destrossat el nas i agafat la nòvia al primer.
No és fins un mes més tard, ja en ple Nadal, que la seva mare li comenta que la dona de Mark Darcy es va fugar amb el seu millor amic de Cambridge durant les festes nadalenques. Bridget, reconeixent la història que li explica la seva mare en l'observació que li havia fet Daniel Cleaver encara que amb els personatges canviats, s'adona del seu error. Aprofitant que els seus pares han estat convidats a les Noces de Rubí dels Darcy, els acompanya amb la intenció de veure en Mark i expressar-li els seus sentiments. El rencontre però, no resulta ser com ella s'espera, ja que Mark ha acceptat un trasllat a Nova York juntament amb la seva companya de feina Natasha, i la família brinda davant tots els convidats per la seva pròspera carrera professional i una possible vida personal conjunta.
Amb el cor trencat, Bridget torna a la rutina de sempre, als gelats i a les pel·lícules i documentals del cable. Per sort, per animar-la, pot comptar amb els seus amics que es presenten a casa seva per dur-la tot un cap de setmana a París. El viatge però, no l'arribarà a fer. Amb la maleta i els amics esperant en un taxi a punt de marxar, Mark Darcy apareix darrere seu mentre intenta tancar amb clau la porta del seu apartament. Enmig del carrer nevat, Mark se li declara convençut que no vol estar a Nova York si no és amb ella. Així doncs, tots dos entren al pis de Bridget per celebrar els nous començaments. Uns començaments que sempre són una bona ocasió per encetar nous diaris personals, o almenys això és el que pensa Mark quan espia una plana del diari de Bridget on aquesta el critica. Amb l'objectiu de comprar-li un diari nou, Mark surt un moment mentre ella s'arregla. Bridget però, no sap la veritat i, quan es troba la casa buida i s'adona que ell ha llegit els seus escrits, no dubta en sortir de casa seva i anar darrere d'ell per explicar-se. Vestida amb només roba interior amb estampats de lleopard i una simple bata i en plena tempesta de neu, corre a buscar-lo sense perdre temps. La sorpresa és majúscula quan se'l troba de retorn i amb un diari nou. Al cap i a la fi, es tracta d'emplenar noves pàgines junts, encara que la primera inclogui mirades de vianants encuriosits per la vestimenta de Bridget.
Temes El diari de Bridget Jones és un fenomen bastant particular. Primer, el llibre, un supervendes de contingut bàsicament comercial, es va convertir en un autèntic èxit de vendes des del mateix moment de la seva publicació. I, en segon lloc, la seva versió cinematogràfica va aconseguir que el mateix èxit es repetís. L'explicació lògica d'aquest fet es troba en el tema que tracta la història.
Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes. És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte. Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.Bridget Jones and Mark Darcy: Art Imitating Art…Imitating Art a Bridget Jones Online
A més però, també plasma diverses de les angoixes que afecten els adults de trenta anys dels anys 90 i principis del . Encara que El diari de Bridget Jones és una comèdia romàntica amb una protagonista que aspira a enamorar-se i tenir un enamorat, el personatge de Bridget Jones trenca amb tots els estereotips que havien marcat fins al moment aquest tipus de gènere literari i es presenta com una heroïna que no compleix els requisits habituals: no és prima, fuma, beu i menja el que vol, està tot el dia lluitant amb la balança, té el do de l'equivocació i fa el ridícul constantment. En definitiva, una heroïna adequada per a tots aquells homes i dones que aspiren a no patir amb les crisis d'edat i els conflictes de l'estabilitat amorosa en una època de «sexe sense compromís» i els llibres d'autoajuda i guia emocional.
Origen El diari de Bridget Jones va néixer el 28 de febrer de 1995 com una columna del diari britànic The Independent, escrita per la periodista Helen Fielding.Actualitat de Terra Emprant un humor àcid, l'escriptora descrivia cada setmana el que suposava que era el punt de vista d'una dona soltera i en la trentena que busca l'amor i l'estabilitat enmig de la confusió d'un món postfeminista. L'èxit de la seva columna va fer que es decidís a transformar-la en novel·la el 1996. El resultat va ser sorprenent: el llibre va vendre més de 10 milions de còpies en tot el món durant els set anys següents. A més, Bridget Jones es va convertir en un fenomen cultural global, ja que per primera vegada un personatge fictici simbolitzava les aspiracions i confusions de les dones de finals del i principis del XXI.Cosmopolitan culture and Consumerism in Chick Lit de Caroline J. Smith a GooglebooksDossiers feministes: Humor y mujeres. ¿lo pillas?, Seminari d'investigació feminista de la Universitat Jaume I a Googlebooks<ref>[http://books.google.cat/books?id=CCIF8pumbHYC&pg=PA180&lpg=PA180&dq=bridget+jones+fen%C3%B3meno+cultural+aspiraciones+mujeres&source=bl&ots=Df_dZ6K05K&sig=tBFqAoIqD9xYMmG4fGucBKzr9uQ&hl=ca&ei=7TTkStfqCMa04QbgysSHAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CBcQ6AEwBA#v=onepage&q=bridget%20jones%20fen%C3%B3meno%20cultural%20aspiraciones%20mujeres&f=false Martin Jacques (ed.), ¿Tercera vía o neoliberalismo?, pg.180 a Googlebooks]</ref> La seva calorosa acollida va ser la que va definir el pas a la pantalla gran.
Producció Preproducció Una de les principals empreses cinematogràfiques britàniques, Working Title Films, va apostar per la novel·la el 1997. Els productors Tim Bevan i Eric Fellner en van reconèixer el seu potencial des del primer moment, encara que per aquella època la història de Bridget Jones no era un best-seller. Va ser durant el desenvolupament del projecte que les seves vendes es van disparar a 4 milions de còpies (1,5 al Regne Unit).Making the Movie a Bridget Jones Online
La seva adaptació cinematogràfica va presentar alguns desafiaments tècnics. El llibre de Bridget estava estructurat com un diari personal, a vegades amb només notes i llistes de propòsits, un estil que era difícil de traduir a la pantalla gran. Per aquesta raó, mantenint l'argument i esperit de la novel·la, el guionista Andrew Davies, que havia escrit el guió de la sèrie televisiva Orgull i prejudici de 1995, va haver de treballar conjuntament amb Helen Fielding per tal de poder plasmar les preocupacions de Bridget Jones en el marc cinèfil. Amb l'ajuda de Richard Curtis, a més, es van afegir a la història algunes noves i divertides situacions que convertirien la pel·lícula en una intel·ligent i àgil comèdia.
Repartiment