Tehom (en hebreu תְּהוֹם, "les profunditats" o "abisme") és una paraula semítica del nord-oest i hebrea bíblica que significa "el profund" o "abisme" (literalment "les profunditats"). S'utilitza per descriure l'oceà primordial i les aigües de la terra posteriors a la creació descrites a la Bíblia. És un cognat de les paraules accadies tiāmtum i tâmtum, així com de l'ugarític thm, que tenen significats similars. Segons un diccionari teològic, tehom deriva d'una arrel semítica que denotava el mar com una entitat no personificada amb importació mitològica.
És esmentada per primer cop al llibre del Gènesi 1:2: "I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme. I l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües.". (Versió King James) Va ser a partir d'aquest lloc que les aigües del Diluvi van tenir el seu origen (Gènesi 7:11).
Origen Babiloni Tehom és una paraula d'origen accadi, amb la mateixa arrel que Tiamat que va ser el nom de la deessa de l'oceà primitiu, enemiga del déu creador que figura en la seva mitologia. El déu babiloni Marduk l'encadenà en els pous de l'abisme i la partí per la mitat, de la seva mitat superior crear el cel i de la seva mitat inferior crear la terra ferma.
Gnosticisme Els gnòstics van utilitzar Gènesi 1:2 per proposar que la deïtat creadora original, anomenada Pléroma "Totalitat" o Bythós "Profunditat", preexistia a Elohim i va donar lloc a aquestes divinitats i esperits posteriors mitjançant emanacions, progressivament més distants i allunyades de la forma original.
En la cosmologia mandeana, el Mar de Suf és un mar primordial al Món de les Tenebres.
Referències
Categoria:Antic Testament Categoria:Escatologia jueva