Les eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009 es van celebrar el diumenge 25 d'octubre del 2009, després d'haver-se realitzat unes eleccions internes el juny del mateix any, amb l'objectiu d'escollir els candidats oficials i definitius a la presidència de la República Oriental de l'Uruguai pels seus respectius partits polítics.
Les eleccions internes (o primàries) es van incloure amb la reforma constitucional del 1997, on es feia necessària la seva celebració abans de les eleccions nacionals d'octubre, on només poden ésser candidats presidencials els polítics més votats del seu partit. Després de la victòria de l'esquerra en les eleccions passades, el país va viure un moment històric, ja que sempre havia estat governat per partits tradicionals del centre i de la dreta.
El partit amb més previsió de vot va ser el governant Front Ampli, seguit del dretà Partit Nacional. D'altra banda, el Partit Colorado no supera el 10% de suport, segons les darreres enquestes publicades. El País: "Uruguay sueña con un nuevo Lula"
En no obtenir la majoria absoluta dels vots (51%) cap dels candidats, es va passar a una segona volta celebrada el diumenge 29 de novembre, on va resultar guanyadora la fórmula presidencial de la coalició política esquerrana del Front Ampli, integrada per José Mujica i Danilo Astori. "Mujica apuntó a la unión con su discurso", El País "El ex guerrillero Mujica se proclama presidente de Uruguay", El País
Candidats José Mujica (Front Ampli) miniatura|Campanya electoral a La Rambla de Montevideo. miniatura|L'esposa de Mujica, la senadora Lucía Topolansky en campanya, setembre de 2009.
El president Tabaré Vázquez ha estat un dels líders uruguaians més carismàtics de l'última dècada. Va triomfar en les eleccions del 2004, convertint-se en el primer president esquerrà de l'Uruguai. En assumir el càrrec, l'1 de març del 2005, va nomenar a José Alberto Mujica Cordano (MPP) com a ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. L'exguerriller tupamaro, revolucionari i opositor al cop d'Estat de 1973 i a la dictadura militar, El historiador: "Entrevista a José "Pepe" Mujica (Tupamaro)" va acceptar el càrrec però ho va deixar tres anys després, el 2008, per assumir-ne com a senador i presentar-se com a nou candidat a la presidència del país, després que Vázquez rebutgés una proposta de plebiscit que buscava reformar la llei perquè així pogués ser reelegit president per a un període de cinc anys més. El País: "Promueven reelección de Vázquez por web" La Nación: "Plantean la reelección de Vázquez" BBC Mundo: "Uruguay: buscan reelección de Vázquez" Terra: "Aunque se lo piden, Tabaré Vázquez no irá por la reelección" I España: "Vázquez reitera que no buscará la reelección"
Conjuntament amb la candidatura de Mujica, es van proposar les de Danilo Astori, ministre d'Economia i Finances, i Marcos Carámbula, exintendent de Canelones. La República: "Mujica, Astori y Carámbula encabezan mega acto regional" No obstant això, en acabar les eleccions internes de juny, Mujica va ser l'únic candidat que va assolir el suport majoritari per part dels votants del seu partit. Poc després, va anunciar que el seu company de fórmula seria Danilo Astori, el qual, en cas de ser elegit Mujica, seria considerat de forma immediata com a vicepresident. La República: "Cierran fórmula Mujica-Astori" "Coalición oficialista uruguaya oficializa fórmula presidencial Mujica - Astori"
Mujica és un home rural, carismàtic, d'orígens humils i considerat un heroi en les classes socials més baixes, on té molts adeptes. "Mujica y Astori se reunirán el lunes para cerrar candidatura presidencial" Pertany al sector més radical de l'esquerra, a diferència de Vázquez, que forma part del sector moderat del Front Ampli. Mujica no té estudis i no és amic de les formalitats, el que de vegades li ha suposat moltes crítiques per part dels partits de l'oposició i del seu propi partit polític. Els seus discursos són polèmics i, en moltes ocasions, fins i tot no són compartits per la gent del seu partit. "Tabaré Vázquez: “Mujica Dice Estupideces”" Observa: "Vázquez: dichos de Mujica son “estupideces que yo no comparto”" El País: "Lilí Lerena teme consecuencias de un gobierno de Mujica"
Entre les principals crítiques que se li han fet destaquen la seva condició de guerriller i revolucionari, la seva presumpta falta d'educació, formalitat i respecte, la poca elaboració dels seus discursos i el seu estat físic. El País: "Un antiguo guerrillero y un ex presidente se disputarán el poder en Uruguay" El País: "La IMM está diciendo que no voten a Mujica" Els partits de l'oposició i alguns sectors del Front Ampli no el consideren apte ni preparat per assumir la presidència del país en cas de ser elegit president. El mateix Mujica va reconèixer, davant la premsa, que era possible que "no vulgui ser president". Bordaberry: "Lacalle está cansado y Mujica no quiere ser presidente" "Mujica lo reconoce: No quiere ser presidente" Sempre tan polèmic, va haver de disculpar-se pels seus comentaris aparentment despectius cap a l'Argentina, amb paraules del tipus que el país veí tenia "reaccions d'histèric". "Pepe" Mujica: Argentina tiene "reacciones histéricas, locas, paranoicas" La Voz: "Argentina tiene reacciones de histérico, loco, paranoico"
Eleccions internes del Front AmpliCandidat Vots Percentatge José Mujica 225.294 52,04% Danilo Astori 171.784 39,68% Marcos Carámbula 35.866 8,28%Total FA 432.944
Pel que fa a la seva participació en l'àmbit internacional, Mujica i el seu company de fórmula, Danilo Astori, van elaborar una meticulosa campanya política per l'Argentina, Xile i Brasil, amb l'objectiu de captivar la simpatia dels mandataris d'aquests països, amb governs esquerrans i progressistes. Observa: "Mujica y Astori se reúnen con Cristina" "Candidato presidencial uruguayo dijo que visita Chile para aprender de ella" Per aquest motiu, els seus detractors qualifiquen la seva actitud de submisa als interessos dels països més grans de la regió. També s'ha comparat a Mujica amb el president veneçolà Hugo Chávez, sobretot pel seu menyspreu a l'imperialisme nord-americà, amb el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i amb Adolf Hitler. Casa América: "Mujica dice que se ve más reflejado en Lula que en Chávez"
Luis Alberto Lacalle (Partit Nacional)
El Partit Nacional ha estat sempre el partit de l'oposició dels corrents polítics de centre, de centreesquerra i d'esquerra. D'orígens tradicionals i conservadors, el partit dretà ha governat el país, al costat del Partit Colorado, des de gairebé tota la seva vida sobirana. Els "blancos" van fer servir la figura de Luis Alberto de Herrera i d'altres cabdills històrics com a Manuel Oribe, fundador del partit; Aparicio Saravia, opositor al Partit Colorado; i, més recentment, la figura de Wilson Ferreira Aldunate. En aquesta oportunitat, el net del carismàtic Herrera, l'expresident Luis Alberto Lacalle, es torna a presentar com a candidat a la presidència del país pel seu partit, després de derrotar en les eleccions internes de juny al seu actual company de fórmula, el també nacionalista Jorge Washington Larrañaga Fraga.
Lacalle havia guanyat en les eleccions generals de 1989, amb el 22,57% dels vots, succeint al primer president del període democràtic, el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo. En assumir el càrrec de president l'1 de març de 1990, Lacalle va dur a terme plans proteccionistes. El 1999 es va tornar a presentar com a candidat a la presidència pel seu partit, però va sortir en tercer lloc i es va veure obligat a signar un pacte amb el Partit Colorado, pel qual els membres d'ambdós partits donarien suport a la candidatura de Jorge Batlle Ibáñez, en una coalició formada per interessos comuns. El 2004 també es va postular com a precandidat presidencial, però va ser derrotat per Larrañaga durant les eleccions internes de juny d'aquell any.
De professió advocat, Lacalle (UNA) va formar part de la fundació del Mercosur, òrgan comercial del qual també es va mostrar crític i força escèptic en algunes ocasions. També és coneguda la seva oposició a la gestió de Vázquez i el seu recel polític cap a Mujica, a qui ha criticat durament al llarg de la seva campanya presidencial. Espectador: "Lacalle: Mujica no tiene la talla para ser presidente" No obstant això, va reconèixer i va lloar el rebuig de Vázquez a l'aprovació de la llei de l'avortament, Hispanidad, article sobre l'avortament a l'Uruguai així com la presentació del pla Ceibal, pel qual tots els nens del país tindrien accés, com a mínim, a un ordinador portàtil. Observa: "Lacalle y el Plan Ceibal: "Una maravilla del doctor Vázquez"
Entre les principals crítiques que se li han fet destaquen la seva malversació de fons, Observa: "Lacalle tomó distancia de actos de corrupción" sospites de corrupció política, Biografia de Luis Alberto Lacalle frau econòmic i un conservadorisme polític que li ha dut a donar suport a l'església catòlica i a oposar-se als col·lectius liberals, com les unions civils entre homosexuals o l'adopció de menors per part de parelles del mateix sexe. "Reunió de Lacalle i Larrañaga amb la Masoneria" "Uruguay: Iglesia se opone a la adopción por parejas gays" La seva crítica a la llei que permet legalitzar l'avortament i la seva rotunda oposició al pla econòmic del govern de Vázquez, li han suposat enemics i detractors.
Eleccions internes del Partit NacionalCandidat Vots Percentatge Luis Alberto Lacalle 274.959 57,13% Jorge Larrañaga 206.034 42,81% Irineu Correa 302 0,06%Total PN 481.295
Les seves principals propostes de govern giren entorn de la renovació i modernització del nord del país, una zona relativament pobra i poc desenvolupada en comparació amb el litoral sud; inversió pressupostària; augment de la jubilació per als adults majors, i transparència política. Lacalle ha declarat que els anys transcorreguts li han fet guanyar experiència, que ha "madurat" i que ser president és "la seva vida". Lacalle amb Mirtha Legrand També ha defensat la transparència bancària de l'Uruguai i ha declarat, en reunions internacionals, que el país "no és un paradís fiscal". "Uruguay en la “lista negra” por ser un “paraíso fiscal” según la OCDE" La seva campanya política s'ha centrat en l'interior del país però també en països com l'Argentina, on va mantenir reunions amb la premsa i amb polítics dretans i conservadors, com l'expresident del govern espanyol José María Aznar. El País: "Larrañaga y Lacalle se reúnen con Aznar"
Pedro Bordaberry (Partit Colorado) miniatura|Pedro Bordaberry.
El Partit Colorado és el partit històric de l'Uruguai, fundat el 1836, i l'únic partit polític que ha governat el país durant més temps. No obstant això, des del 2000 el partit ha entrat en crisi, sobretot a conseqüència de l'aliança amb l'adversari històric, el Partit Nacional, per tal d'evitar que el Front Ampli arribés al poder. Tanmateix, la crisi política i econòmica del 2002 a l'Argentina, la qual també va afectar l'Uruguai, i les precipitades resolucions del govern de Batlle, van provocar la renúncia dels ministres del PN i la creixent desconfiança del poble uruguaià cap al Partit Colorado.
En les eleccions del 2004, el candidat del partit, Guillermo Stirling, ni tan sols va arribar al 15% de suport per part dels votants. Amb la necessitat d'una renovació urgent i eficaç, distanciada del tradicional batllisme, el senador Pedro Bordaberry, al costat d'altres polítics del partit, va crear el sector Vamos Uruguay. El País: "El Partido Colorado apuesta a la renovación para octubre" El fill de l'exdictador Juan María Bordaberry Arocena, va aconseguir una àmplia victòria sobre els altres precandidats del partit, com a, per exemple, José Gerardo Amorín Batlle, nebot de l'expresident Jorge Batlle.