La llei contra la traïció i la rebel·lió, de l'any 643, forma part d'una sèrie de reformes per a aturar la descomposició política de l'estat visigòtic, encetat pel rei Khindasvinti continuat per Recesvint.
Anàlisi de la llei En algun moment del 643, potser després de sufocar la rebel·lió de Mèrida, el rei Khindasvint va dictar una llei per prevenir la traïció, per la qual s'establia com deure el càstig sense pietat per a conspiradors i rebels. A la llei es fa al·lusió als refugae o profugi, contra els que l'Estat havia de combatre amb més freqüència que contra els enemics estrangers. La Llei intentava prevenir traïció i rebel·lió, així com castigar els que n'havien estat culpables. La Llei estipulava que «tot qui ha recorregut a un poder estranger o que ha intentat fer-ho, per incitar a aquest poder contra els gots, en temps de Khintila, serà condemnats a mort», i del text literal sembla deduir-se que es referia als rebels partidaris de Sisenand que havien operat des del 636 al 640. La verdadera intenció era segurament condemnar a mort els conspiradors que havien intentat prendre el poder amb ajuda de forces estrangeres, no durant el regnat de Khintila, sinó des de l'inici del seu regne. La pena de mort s'aplicaria a qui s'oposi al rei amb les armes, o intenti fer-ho, sense col·laboració amb l'estranger, però en aquest cas només des de l'inici del regnat del mateix Khindasvint. Si la llei havia sigut retroactiva, el mateix rei podia haver estat reu.
Garanties A la llei, el rei va establir límits a la seva magnanimitat, i s'atorga el dret de commutar la pena de mort, el culpable aleshores ha de ser cegat. El condemnat a pena de mort (o que fora encegat per decisió real) perd totes les seves possessions que passen al tresor, i si del tresor passaven a una altra persona, aquesta les posseira perpètuament sense que futurs reis (que en aquest cas evidentment estarien vinculats al partit dels culpables) tenien dret a retornar-les als seus antics propietaris. Si el rei feia servir el seu dret de gràcia i tornava part de les propietats al culpable cec, la part tornada no podria excedir una vintena part del total, i hauria de lliurar-se en propietats diferents de les confiscades. Feia anys els conspiradors lliuraven llurs propietats a les seves dones, fills, o testaferros o fins i tot a l'Església. Així n'evitaven la confiscació i segons els avatars polítics tindrien possibilitat de recuperar-les. La llei de Khindasvint va privar de tot valor a aquestes transmissions, i va declarar el dret del Tresor a la confiscació de la totalitat dels béns. El dret de gots i romans a demanar el perdó del rei va ser suprimit per als casos de traïció, i si el rei decidís concedir el perdó hauria d'obtenir l'anuència dels bisbes i dels maiores palatii (els nobles palatins). El rei va exigir el jurament de la llei almenys als principals càrrecs i persones del regne.
Referències
Categoria:Lleis visigòtiques