Poalé Agudat Israel () fou un partit polític ultraortodox d'Israel. Fou fundat a Polònia com a sindicat de la secció polonesa dAgudat Israel, i fins i tot presentà candidats a les eleccions poloneses. Amb l'establiment de l'Estat d'Israel es transformà en partit polític dels treballadors ultraortodoxos associat a Agudat Israel, i formà part dHistadrut. Els seus principals dirigents eren Kalman Kahana, Yaakov Katz i Benjamin Mintz.
A les primeres eleccions a la Kenésset participà en una llista conjunta, el Front Unit Religiós, amb Agudat Israel, Mizrahí i ha-Poel ha-Mizrahí, i van obtenir 16 escons. Formà part del govern de coalició de David Ben-Gurion amb el Mapai, el Partit Progressista, les Comunitats Sefardita i Oriental i la Llista Democràtica de Natzaret.
No obstant això, el grup creà problemes a la coalició de govern per la seva actitud diferent en l'educació en els nous campaments d'immigrants i el sistema d'educació religiosa. També van exigir que Ben Gurion clausurés el Ministeri d'Abastament i Racionament i nomenés un home de negocis com a Ministre de Comerç i Indústria. Com a resultat d'això, Ben-Gurion va dimitir el 15 d'octubre de 1950. Quan es van resoldre les diferències, Ben-Gurion va formar el segon govern l'1 de novembre de 1950, amb el Front Unit Religiós conservant el seu lloc a la coalició.
A les eleccions de 1951 el Front Unit Religiós es va dissoldre, i Poalé Agudat Israel es presentà en solidari dirigit per Kalman Kahana, un dels signataris de la Declaració d'Independència d'Israel. Va obtenir dos escons i va participar en la coalició de Ben-Gurion. Malgrat això, van ajudar a enderrocar el tercer govern després de no estar d'acord amb Ben-Gurion en qüestions d'educació religiosa. No van ser inclosos en els quart, cinquè i sisè govern.
Per a les eleccions de 1955 el partit es va unir a Agudat Israel per a formar el Front Religiós de la Torà, que va obtenir sis escons. No participaren en el sisè i setè governs de coalició.
A les eleccions de 1959 participà novament en el Front Religiós de la Torà i va obtenir sis escons. Una vegada més, no es va unir a la coalició governant. El 9 d'agost de 1960 l'aliança es va trencar, i Poalé Agudat Israel li tocaren dos dels sis escons. Després de la ruptura, Poalé Agudat Israel es va unir al govern de coalició i Benjamin Mintz va ser nomenat Ministre de Correus.
A les eleccions de 1961 el partit mantingué els seus dos escons, i foren socis dels governs novè, desè i onzè. A les eleccions del 1965 va tornar a obtenir dos escons i es va unir al dotzè govern que es va ensorrar a la mort de Leví Eixkol. Poalé Agudat Israel van abandonar la coalició quan Golda Meïr va assumir la direcció del tretzè govern. A les eleccions de 1969 el partit mantingué els seus dos escons, però no es va unir a la coalició governant.
Per a les eleccions de 1973 el partit es va unir a Agudat Israel per a recrear de nou Front Religiós de la Torà, que va obtenir cinc escons. Tanmateix, el 15 de març de 1977 es trencà el Front i Poalé Agudat Israel va prendre dos dels cinc escons. A les eleccions de 1977 va obtenir només un escó. I a les següents eleccions de 1981 no va aconseguir creuar el llindar electoral per 2.284 vots.
El nom del partit va ser breument ressuscitat a l'11è Kenésset quan Moraixà, part de la coalició de govern, trencà amb ella i l'ex membre de Poalé Agudat Israel Avraham Verdiger anomenà la seva facció Moraixà - Poalé Agudat Israel. Es va fusionar amb Agudat Israel abans de les eleccions de 1988.
Referències
Enllaços externs Poalé Agudat Israel Web de la Kenésset Llista de candidats de Belchatow el 1936
Categoria:Partits polítics ultraortodoxos d'Israel Categoria:Partits polítics d'Israel desapareguts