Melcior Rodríguez d'Alcàntara i Elias o Melchor Rodríguez de AlcántaraA principis del La Vanguardia va emprar la forma castellana «Melchor de Alcántara» (). Ell mateix signa amb la forma apostrofada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya que també és utilitzada per la Gran Enciclopèdia Catalana, la Gran Enciclopèdia de la Música i el CANTIC. (Barcelona, 23 de gener del 1855 -26 de juny del 1919) va ser un compositor, pianista, professor, crític musical i gran excursionista.
Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Josep Maria d'Arteaga i Pereira i C.G. Vidiella, i completà la seva formació estudiant orgue amb Primitiu Pardàs i Font. Va ser cofundador del Centro Musical (1886) i, juntament amb Josep Garcia i Robles portà la direcció artística de l'Associació Musical de Barcelona (Rodríguez la presidí el 1889-1890 i Garcia el 1901); ambdós tingueren molta relació amb la família d'Eusebi Güell i participaren en vetllades musicals i concerts a casa seva. Rodríguez va ser professor d'un gran nombre de futurs pianistes, com Montserrat Sampere i Mateu i Ònia Farga i Pellicer.
El mestre Rodríguez d'Alcántara era un concertista de piano d'anomenada, i també va exercir d'organista de la catedral de Barcelona. Com a compositor fou autor de peces per a piano, sextet de corda i orquestra simfònica. Va escriure crítiques musicals a La Renaixensa, i quan aquesta revista desaparegué el 1905 va passar a fer la mateixa tasca a La Il·lustració Catalana i a La Vanguardia (entre 1911 i 1913). Manuel Urgellès el recorda al seu in memoriam a la portada de La Vanguardia com «un músic molt talentós i distingit critic» […] «de cognom poc català, ho era, no obstant això i de vegades fins a l'exageració. Sentia per a Catalunya una veritable idolatria.»
Obres Adagio (1882), per a quartet Balada, romanza sin palabras (1915), per a piano Berceuse (1887), per a piano Carnavalesca, òpera Cercavila (1894), per a orgue i conjunt de corda Elegia en honor de Joaquim Maria Bartrina (1881) La Filadora, glossa per a piano de la cançó popular Hoja de Álbum (1899), versions per a piano a quatre mans i per a orquestra; enregistrada pel pianista Melani Mestre en el disc compacte En un saló català: música catalana del per a piano (Sabadell: La mà de guido, 2004) Marcha Heroica (1893), per a orquestra Mascarada (1906), per a orquestra Nocturn (1891), per a instruments de corda La Pastoreta (1900), glossa per a piano de la cançó popular Polonaise, ob. 13 (1878), per a piano Romanza en Mi mayor, per a piano Romanza sin palabras (1886) Serenata pasacalle (1892), per a orquestra Simfonia-Allegro, per a orquestra Tercera romanza sin palabras, obra 62 (1888), per a piano, dedicada a C.G.Vidiella
Referències
Categoria:Pianistes barcelonins Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX