El Dipsalut, oficialment lOrganisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, és una administració pública local en forma d'organisme autònom de la diputació de Girona. Aquest organisme fou creat oficialment el 31 de maig de 2007.Data de la publicació dels seus estatuts al diari oficial de la Província de Girona La seva seu oficial és a la ciutat de Girona i les seves dependències són al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
A l'estat espanyol i a Catalunya, per llei, les autoritats locals són les responsables de garantir la salubritat en el seu territori, procurant espais i equipaments d'ús públic sanejats i vetllar per un entorn favorable a la salut dels seus ciutadans. Dipsalut s'encarrega de donar cobertura a aquestes obligacions municipals, proporcionant serveis, suport tècnic i econòmic, als 221 ajuntaments de la demarcació de Girona.
Funcions miniatura|Zona d'espera de la nova seu de Dipsalut Dipsalut dona suport als ajuntaments de la demarcació de Girona en el desenvolupament de les seves competències en matèria de salut pública. Conforme a l'article 11 de la Llei 16/2003 i l'article 5 dels seus estatuts, aquestes competències són: La informació i vigilància epidemiològica. La protecció de la salut i la promoció de la salut. La prevenció de la malaltia. La promoció i protecció de la salut ambiental. La promoció i protecció de la salut laboral. La promoció de la seguretat alimentària. El control sanitari d'edificis, llocs d'habitatge i convivència humana, especialment dels centres d'alimentació, perruqueries, saunes i centres d'higiene personal, hotels i centres turístics, i àrees d'activitats fisicoesportives i d'esbarjo. El control sanitari dels cementiris i la policia sanitària mortuòria. El control sanitari dels equipaments municipals: Piscines, centres cívics, teatres... Control sanitari en relació amb els animals de companyia. Control sanitari de plagues urbanes i d'animals peridomèstics. Campanyes educatives per la promoció de la salut.
Organització miniatura|Sala del Consell Rector L'òrgan d'alta direcció del Dipsalut és el Consell Rector que és l'encarregat de fixar els objectius estratègics i vetllar per l'adequat desenvolupament d'aquests. Es compon del president i dels vocals (de vuit a dotze).
La presidència de Dipsalut recau sempre en el President de la Diputació de Girona. Els vocals del Consell Rector són nomenats pel ple de la Diputació i són alcaldes i regidors de la província de Girona i com a mínim la meitat han de ser diputats de la Diputació de Girona. El president pot designar un vicepresident entre els vocals del Consell Rector, i aquest pot assumir funcions delegades pel President o pel Consell Rector.
La gestió econòmica i administrativa és duta a terme per un gerent designat pel president. Aquest ha de ser un titulat superior que pot ser funcionari de carrera o una persona amb un mínim de cinc anys d'exercici professional. Aquest és l'encarregat de la gestió i assoliment dels objectius marcats pel Consell Rector, executar el pressupost assignat, elaborar la proposta de pressupost al Consell Rector i gestionar la plantilla de personal, entre altres funcions. La plantilla la poden compondre tant personal funcionari com personal laboral.
Programes miniatura|Entrada de la nova seu de Dipsalut a l'UdG
Àrea de protecció de la salut Dipsalut entén la protecció de la salut com el conjunt d'actuacions de gestió, vigilància i control destinades a preservar la salut de la població davant d'agents físics, químics, biològics, alimentaris o ambientals presents en els diferents elements del medi i els indrets de convivència humana. Aquests són recollits en l'anomenat “Catàleg de Serveis”, dirigits a reduir els riscos presents en l'entorn i on el seu objectiu és el control i protecció del marc en el qual es desenvolupa la vida de les persones.
El suport als ajuntaments en el desenvolupament de les competències municipals en l'àmbit de la protecció de la salut, té cinc línies d'actuació:
Sanitat ambiental: s'ofereixen dos programes de suport a la gestió i control de la salubritat de les instal·lacions d'alt risc (Pt01) i de baix risc (Pt02) per a la transmissió de legionel·losi. Aigües de consum humà: amb un programa de suport a la gestió municipal directa dels abastaments d'aigua de consum humà (Pt03) i un programa d'avaluació i control de la qualitat de l'aigua a l'aixeta del consumidor (Pt04) Establiments públics i indrets habitats: vuit programes conformen aquesta àrea: el programa d'avaluació de la salubritat de les piscines d'ús públic (Pt05), programa de suport a la gestió de la salubritat de les piscines d'ús públic de titularitat i/o de gestió municipal (Pt06), de les platges (Pt07), de suport econòmic per a la seguretat, vigilància, salvament i socorrisme a les platges (Pt08), de suport a la gestió de la salubritat de les sorreres infantils (Pt09), de suport econòmic a les actuacions per a la lluita i control integrat de plagues urbanes (Pt10), de suport a la gestió dels riscos derivats de la presència del mosquit tigre (Pt11) i el de control i gestió de riscos derivats de la presència de simúlids a les comarques del Gironès i el Baix Empordà (Pt12). Seguretat alimentària: amb un programa de divulgació de coneixements de seguretat alimentària en l'àmbit municipal (Pt13). Assessorament i suport tècnic: amb un programa d'assessorament i suport tècnic a polítiques municipals de protecció de la salut (Pt14).
Àrea de polítiques i promoció de la Salut L'Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut impulsa dispositius que permetin incidir en entorns saludables, en els estils de vida de les persones, en polítiques promotores de la salut, en la participació social i en la reorientació de serveis. Entén la salut des del marc dels drets humans, partint d'una visió positiva de la mateixa que creu i confia en les capacitats de les persones i de les societats d'utilitzar recursos per a generar salut, permetent-los avançar cap a un estat òptim de benestar.
Per aconseguir-ho s'orienten els programes i les accions a donar eines en forma de coneixements, habilitats i actituds a les persones per entendre, gestionar i donar sentit a la vida, enfortint les habilitats per a la vida i les capacitats dels individus i les comunitats, per incrementar el control sobre la seva salut. Es parteix de la premissa que la salut de les persones depèn de les condicions de vida en que aquestes neixen, viuen i moren i que aquestes estan influïdes pels determinants econòmics, socials, culturals, ambientals i personals.
El suport als ajuntaments en el desenvolupament de les competències municipals en l'àmbit de la promoció de la salut, es desenvolupen en quatre línies d'actuació:
Condicions de vida: amb els programes de Parcs Urbans i Xarxes d'Itineraris Saludables (Pm01), de suport i atenció psicològica en situacions d'emergència al municipi (Pm04), programa "Girona, territori cardioprotegit", i el de formació en desfibril·lació per a joves (Pm09) Estils de vida: amb el programa "Sigues tu", eines i actius per a la salut (Pm08). Reducció de desigualtats: amb el programa "Salut i Crisi" (Pm10) Suport i assessorament d'actius en salut: amb tres programes, el de salut jove-servei d'assessorament tècnic municipal (Pm02), el d'assessorament i suport tècnic a polítiques municipals de promoció de la salut (Pm06) i el de suport econòmic per a la realització d'activitats de promoció de la salut (Pm07).
A banda dels programes recollits al Catàleg de Serveis, l'Organisme ofereix dos programes de formació anuals amb una oferta de cursos gratuïts pensats perquè treballadors municipals i altres professionals de l'àmbit de la salut pública actualitzin els seus coneixements i puguin millorar les seves habilitats.
Per garantir el correcte desplegament d'aquests programes i assistir els municipis en qualsevol tema relacionat amb la salut pública, Dipsalut compta amb la Xarxa d'Agents de Salut Pública Municipal. Cadascun d'aquests professionals manté el contacte permanentment amb les poblacions que té assignades, els assessora, els informa i supervisa tots i cadascun dels serveis que Dipsalut duu a terme sobre el seu territori.
Programa Girona, territori cardioprotegit miniatura|Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA) implementat per Dipsalut a la demarcació de Girona.
A Catalunya, cada any perden la vida entre 3.000 i 4.000 persones per mort sobtada cardíaca, és a dir, després que el cor –per un problema elèctric- deixa de bombar sang. Afecta persones de totes les edats i sexes i és imprevisible. L'única manera de salvar qui la pateix és intervenint amb un desfibril·lador. Un aparell que dona una descàrrega elèctrica per tal que el cor torni a bategar normalment. Per recuperar la víctima sense seqüeles és vital utilitzar el desfibril·lador en els primers minuts de l'aturada.
Però els aparells, els desfibril·ladors, només estaven disponibles en espais molt concrets i el seu ús quedava restringit a persones amb formació en la matèria. Per posar-los ben a l'abast de tothom i facilitar la ràpida intervenció en casos de mort sobtada cardíaca extrahospitalaris, Dipsalut va impulsar el programa “Girona, territori cardioprotegit”. El programa va consistir en la implantació d'una xarxa de fins a 650 desfibril·ladors automàtics d'ús públic a la demarcació de Girona. N'hi ha de fixes –situats dins de columnes- que s'instal·len a places, carrers i façanes d'equipaments. I de mòbils, que se n'ha cedit als cossos policials i equips d'emergències, que els duen dins els seus vehicles. A més, se’n deixen temporalment per cardioprotegir actes culturals, esportius i festes populars. Per donar-los a conèixer i explicar quan i com s'han d'utilitzar, Dipsalut duu a terme nombroses accions divulgatives, com cursos, xerrades o tallers.
L'objectiu del “Girona, territori cardioprotegit” és facilitar una ràpida intervenció en els casos d'aturada cardíaca extrahospitalària. Amb aquesta iniciativa, s'aspira a reduir entre un 25 i un 30% la mortalitat per aquesta causa.
El model de desfibril·lador que Dipsalut cedeix als municipis és automàtic, segur i molt senzill d'utilitzar. Només amb l'obertura de la tapa, el desfibril·lador (amb una locució) comença a donar unes instruccions molt clares per a la col·locació dels elèctrodes, analitza les constants vitals del pacient i, en cas que s'hagi d'efectuar una descàrrega, ho fa de manera automàtica, sense que l'usuari hagi de realitzar cap maniobra complementària, ni tan sols prémer cap botó. No hi ha cap perill d'ocasionar cap mal a la víctima per fer-lo servir, ja que el desfibril·lador mai emet la descàrrega si no és necessari.
A més, la cabina que alberga els desfibril·ladors fixos està connectada al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que rep una alerta en el mateix moment en què algú agafa el desfibril·lador. Gràcies a un sistema de posicionament, el SEM sap exactament quin desfibril·lador s'ha activat i pot enviar assistència mèdica al llocs dels fets.
Des de la columna també és possible parlar amb el SEM. No obstant, en tota la tasca divulgativa, Dipsalut incideix en què l'ideal és trucar al 112 de seguida, quan t’adones de l'emergència.