Hemiarius sona és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 92 cm de longitud total. Té espines a les aletes dorsal i pectoral que poden infligir ferides doloroses.FishBase Jayaram, K.C., 1984. Ariidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1. FAO, Roma. pag. var.
Alimentació Menja principalment invertebrats i peixets.
Hàbitat És un peix demersal i de clima tropical.
Distribució geogràfica Es troba des del Pakistan fins a Tailàndia, Indonèsia i la Polinèsia, i incloent-hi el delta del riu Mekong.Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia.775 p.Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A.A. Balkema, Rotterdam.
Ús comercial És venut als mercats principalment fresc i en salaó.
Longevitat Pot arribar a viure 6 anys.Singh, V.D. i M.S. Rege, 1968. Observations and growth of Tachysurus sona (Ham.). J. Bombay Nat. Hist. Soc. 65:75-87.
Referències
Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units). Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Kharbhari, J.P., 1982. Marine Fisheries Information Services India. Central Marine Fisheries Research Institute: 18-23. Marceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126. Meunier, F.J., R. Rojas-Beltrán, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.
Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
Enllaços externs AQUATAB
Categoria:Àrids