Els pièrids (Pieridae) són una gran família de lepidòpters de la superfamília Papilionoidea. Fins a l'any 2011 hi havia un total de 76 gèneres amb 1.164 espècies descrites. La majoria són a la zona tropical d'Àfrica i la zona indomalaia amb algunes varietats a les regions més septentrionals d'Amèrica del Nord i Euràsia.DeVries P. J. in Levin S.A. (ed) 2001 The Encyclopaedia of Biodiversity. Academic Press. La majoria són blanques, grogues o taronges, algunes amb taques negres. Els pigments que donen la coloració distintiva a aquestes papallones es deriven de productes de rebuig del cos i són una característica d'aquesta família.Carter, David (2000). Butterflies and Moths.
La família va ser creada per William Swainson el 1820. Es creu que el nom anglès de "butterfly" (papallona) es va originar a partir d'un membre d'aquesta família, la papallona 'brimstone' (sulfur), Gonepteryx rhamni, que va ser anomenada "mosca de color mantega" (butter-coloured fly) pels primers naturalistes britànics.
Espècies com la blanca de la col (Pieris brassicae) i la blanqueta de la col (Pieris rapae) poden constituir plagues per a cultius de cols i coliflors. Aquesta família inclou algunes de les espècies més comunes dels Països Catalans, com la blanqueta de la col (Pieris rapae) o la blanqueta perfumada (Pieris napi), les quals s'han adaptat a la vida entre terrenys cultivats i marges de camins.
Els sexes solen diferir, sovint en el patró o el nombre de les marques negres. Els mascles de moltes espècies presenten un comportament gregari d'enfangament on poden beure sals de sòls humits.
Morfologia Els Pieridae tenen la vena radial a l'ala anterior amb tres o quatre ramificacions i rarament amb cinc ramificacions. Les potes davanteres estan ben desenvolupades en ambdós sexes, a diferència dels Nymphalidae, i les ungles tarsals són bífides, a diferència dels Papilionidae.Borror, D. J.; Triplehorn, C. A. & Johnson, N. F. (1989). An Introduction to the Study of Insects (6th ed.). Philadelphia: Saunders College Publishers.
Com els Papilionidae, els Pieridae també tenen les seves pupes sostingudes en angle per un cinturó de seda, però aquest es troba al primer segment abdominal, a diferència del cinturó toràcic que es veu als Papilionidae. No obstant això, algunes espècies com l'eucheria que pertanyen a aquesta família no presenten la presència d'aquest cinturó de seda abdominal.
Nomenclatura William Swainson empra el nom Pieridæ per primera vegada el 1820 per distingir una família de papallones, esmentant algunes espècies i gèneres que considera característics d'aquesta,William Swainson (1820-1823) Zoological illustrations, or, Original figures and descriptions of new, rare, or interesting animals: selected chiefly from the classes of ornithology, entomology, and conchology, and arranged on the principles of Cuvier and other modern zoologists. London: Printed by R. and A. Taylor for Baldwin, Cradock, and Joy; and W. Wood. Llibre disponible a The Biodiversity Heritage Library. Vegeu pàgines referents a Colias statira i Lycinia melite. i després la delimita més formalment el 1827.William Swainson (1827)XXXVIII. A sketch of the natural affinities of the Lepidoptera Diurna of Latreille, Philosophical Magazine, Series 2, Vol. 1(3):180-188, DOI:10.1080/14786442708674270
miniatura|Il·lustració original de l'obra de Swainson, on s'esmenta per primera vegada el nom Pieridae per a una família de papallones. A la làmina: Enantia melite, subfamília Dismorphiinae. Malgrat això, el nom Pieridae s'atribueix oficialment a Duponchel (1835).International Commission on Zoological Nomenclature (1982) Direction 112: Pieridae Duponchel, (Insecta: Lepidoptera): Protected, The Bulletin of zoological nomenclature. Vol. 39:194-195. (Disponible en Biodiversity Heritage Library)Bridges (1988) Catalogue of Papilionidae and Pieridae (Lepidoptera, Rhopalocera). Urbana, Illinois. Disponible a Internet Archive Duponchel utilitza el nom Pierides, pres de la mitologia grega, en els primers capítols de la seva obra (al voltant de 1832), i després en forma llatinitzada com a Pieridae en toms publicats posteriorment (al voltant de 1835).Duponchel, P.A.J. (1832-1838) a J.B. Godart L’Histoire naturelle des lépidoptères de France, Tomos 6 al 17.
Taxonomia La família Pieridae inclou quatre subfamílies:
Subfamília Dismorphiinae Schatz, 1887 (sis gèneres), majoritàriament neotropicals; aquest grup inclou diverses espècies mimètiques. Les plantes hostes pertanyen a la família Fabaceae. Subfamília Pierinae Swainson, 1820(55 gèneres), blanques, grogues i de punta taronja; moltes d'aquestes espècies són fortament migratòries. Les plantes hostes pertanyen a les famílies Capparidaceae, Brassicaceae, Santalaceae i Loranthaceae. Subfamília Coliadinae Swainson, 1821(14 gèneres), sulfúries o grogues; moltes d'aquestes espècies presenten dimorfisme sexual. Algunes, com la Colias, tenen patrons alars que només són visibles sota llum ultraviolada. Subfamília Pseudopontiinae Reuter, 1896 només inclou el gènere Pseudopontia, que abans es considerava monotípic. La seva espècie tipus —anteriorment l'única espècie d'aquesta subfamília—, Pseudopontia paradoxa, és endèmica de l'Àfrica Occidental.
Segons l'estudi de filogenètica molecular de Braby et al. (2005), les relacions de grup germà entre les subfamílies de Pieridae són ((Dismorphiinae + Pseudopontiinae) + (Coliadinae + Pierinae)).
Filogènia La posició de la família Pieridae en l'arbre filogenètic de les papallones o superfamília Papilionoidea encara no està completament resolta. La classificació tradicional la situa com a grup germà del clade format per les famílies Nymphalidae, Riodinidae i Lycaenidae.Kristensen NP, Scoble MJ, Karsholt O (2007) Lepidoptera phylogeny and systematics: The state of inventorying moth and butterfly diversity. Zootaxa 1668: 699–747. Aquesta posició es fonamenta en caràcters morfològics generals i diagnòstics, com el desenvolupament del primer parell de potes, la venació, el tipus de pupa, entre altres. No obstant això, una anàlisi basada principalment en evidència molecular no és concloent al respecte, i considera que una ubicació alternativa igualment probable seria com a grup germà del clade de Riodinidae i Lycaenidae.Heikkila M, Kaila L, Mutanen M, Pena C, Wahlberg N (2011) Cretaceous origin and repeated tertiary diversification of the redefined butterflies. Proc Roy Soc Lond B [doi:10.1098/rspb.2011.1430].
Una anàlisi de rellotge molecular suggereix un origen cretaci per a la família amb una edat mínima de 112 a 82 milions d'anys.Braby, M.F., R. Vila, N.E. Pierce (2006) Molecular phylogeny and systematics of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionoidea): higher classification and biogeography Zoological Journal of the Linnean Society 147: 239–275. With 8 figures}}
Les quatre subfamílies formen un parell de clades germans. Així, les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:
Espècies
- Abaeis nicippe (Cramer, 1779) - - Anteos clorinde (Godart, 1824) - - Anteos maerula (Fabricius, 1775) - - Anthocharis cethura C. Felder and R. Felder, 1865 - - Anthocharis lanceolata Lucas, 1852 - - Anthocharis midea (Hübner, 1809) - - Anthocharis sara Lucas, 1852 - - Aphrissa orbis (Poey, 1832) - - Aphrissa statira (Cramer, 1777) - - Ascia monuste (Linnaeus, 1764) - - Catasticta nimbice (Boisduval, 1836) - - Colias alexandra W. H. Edwards, 1863 - - Colias behrii W. H. Edwards, 1866 - - Colias canadensis Ferris, 1982 - - Colias christina W. H. Edwards, 1863 - - Colias eurytheme Boisduval, 1852 - - Colias gigantea Strecker, 1900 - - Colias harfordii Hy. Edwards, 1877 - - Colias hecla Lefèbvre, 1836 - - Colias interior Scudder, 1862 - - Colias johanseni Troubridge and Philip, 1990 - - Colias meadii W. H. Edwards, 1871 - - Colias nastes Boisduval, 1832 - - Colias occidentalis Scudder, 1862 - - Colias palaeno (Linnaeus, 1761) - - Colias pelidne Boisduval and Le Conte, 1830 - - Colias philodice Godart, 1819 - - Colias scudderii Reakirt, 1865 - - Colias tyche (Böber, 1812) - - Enantia albania (H. Bates, 1864) - - Euchloe ausonides (Lucas, 1852) - - Euchloe creusa (E. Doubleday, 1847) - - Euchloe guaymasensis Opler, 1987 - - Euchloe hyantis (W. H. Edwards, 1871) - - Euchloe lotta Beutenmüller, 1898 - - Euchloe naina Kozhanchikov, 1923 - - Euchloe olympia (W. H. Edwards, 1871) - - Eurema albula (Cramer, 1775) - - Eurema boisduvaliana (C. Felder and R. Felder, 1865) - - Eurema daira (Godart, 1819) - - Eurema mexicana (Boisduval, 1836) - - Eurema salome (C. Felder and R. Felder, 1861) - - Ganyra howarthi (Dixey, 1915) - - Ganyra josephina (Godart, 1819) - - Glutophrissa drusilla (Cramer, 1779) - - Itaballia demophile (Linnaeus, 1763) - - Kricogonia lyside (Godart, 1819) - - Leptophobia aripa (Boisduval, 1836) - - Melete lycimnia (Cramer, 1777) - - Nathalis iole Boisduval, 1836 - - Neophasia menapia (C. Felder and R. Felder, 1859) - - Neophasia terlooii Behr, 1869 - - Phoebis agarithe (Boisduval, 1836) - - Phoebis argante (Fabricius, 1775) - - Phoebis neocypris (Hübner, 1823) - - Phoebis philea (Linnaeus, 1763) - - Phoebis sennae (Linnaeus, 1758) - - Pieriballia viardi (Boisduval, 1836) - - Pieris angelika Eitschberger, 1984 - - Pieris brassicae (Linnaeus, 1758) - - Pieris marginalis Scudder, 1861 - - Pieris napi (Linnaeus, 1758) - - Pieris oleracea (T. Harris, 1829) - - Pieris rapae (Linnaeus, 1758) - - Pieris virginiensis W. H. Edwards, 1870 - - Pontia beckerii (W. H. Edwards, 1871) - - Pontia occidentalis (Reakirt, 1866) - - Pontia protodice (Boisduval and Le Conte, 1830) - - Pontia sisymbrii (Boisduval, 1852) - - Pyrisitia dina (Poey, 1832) - - Pyrisitia lisa (Boisduval and Le Conte, 1830) - - Pyrisitia messalina (Fabricius, 1787) - - Pyrisitia nise (Cramer, 1775) - - Pyrisitia proterpia (Fabricius, 1775) - - Zerene cesonia (Stoll, 1790) - - Zerene eurydice (Boisduval, 1855) -
Subespecies Anthocharis cethura catalina Meadows, 1937 Anthocharis cethura cethura C. Felder and R. Felder, 1865 Anthocharis cethura hadromarmorata J. Emmel, T. Emmel and Mattoon in T. Emmel, 1998 Anthocharis cethura mojavensis J. Emmel, T. Emmel and Mattoon in T. Emmel, 1998 Anthocharis cethura morrisoni W. H. Edwards, 1881 Anthocharis cethura pima W. H. Edwards, 1888 Anthocharis lanceolata australis (F. Grinnell, 1908) Anthocharis lanceolata desertolimbus J. Emmel, T. Emmel and Mattoon in T. Emmel, 1998 Anthocharis lanceolata lanceolata Lucas, 1852 Anthocharis midea annickae dos Passos and Klots, 1969 Anthocharis midea midea (Hübner, 1809) Anthocharis midea texana Gatrelle, 1998 Anthocharis sara alaskensis Gunder, 1932 Anthocharis sara browningi Skinner, 1906 Anthocharis sara flora W. G. Wright, 1892 Anthocharis sara gunderi Ingham, 1933 Anthocharis sara inghami Gunder, 1932 Anthocharis sara julia W. H. Edwards, 1872 Anthocharis sara pseudothoosa Austin in T. Emmel, 1998 Anthocharis sara sara Lucas, 1852 Anthocharis sara stella W. H. Edwards, 1879 Anthocharis sara sulfuris Pelham, 2008 Anthocharis sara thoosa (Scudder, 1878) Aphrissa orbis orbis (Poey, 1832) Aphrissa statira floridensis (Neumoegen, 1891) Aphrissa statira statira (Cramer, 1777) Ascia monuste eubotea (Godart, 1819) Ascia monuste monuste (Linnaeus, 1764) Ascia monuste phileta (Fabricius, 1775) Catasticta nimbice nimbice (Boisduval, 1836) Colias alexandra alexandra W. H. Edwards, 1863 Colias alexandra altamont Kondla and Kohler, 2006 Colias alexandra altiplano M. Fisher and Scott, 2006 Colias alexandra apache Ferris, 1988 Colias alexandra astraea W. H. Edwards, 1872 Colias alexandra columbiensis Ferris, 1973 Colias alexandra edwardsii W. H. Edwards, 1870 Colias alexandra pseudocolumbiensis C. Guppy and J. Shepard, 2001 Colias christina christina W. H. Edwards, 1863 Colias christina kluanensis Ferris, 1981 Colias christina krauthii Klots, 1935