Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun (), més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341). Era el fill més jove de sultà Qalàwun i el germà del sultà al-Àixraf Khalil. Va néixer al Caire, a Qàlat al-Jabal (Ciutadella de la Muntanya).Al-Maqrizi, p.189 vol.2Qal'at al-Jabal (Ciutadella de la Muntanya), el domicili i cort del soldà al Caire. Estava a la muntanya Muqatam on ara hi ha la Mesquita de Muhammad Ali La seva mare, Aixlun Khatun, era d'origen mongol.era la filla d'un notable mongol de nom Shaktay, emigrat a Anatòlia El seu regnat va tenir tres etapes marcades per dues deposicions provisionals.
Primer regnat: 1293 - 1294 miniatura|Moneda flasa de coure d'an-Nàssir Muhàmmad 1310-1341. Museu Britànic. Després de l'assassinat d'al-Àixraf Khalil el desembre de 1293, fou instal·lat com soldà amb Zayn-ad-din Kitbugha com regent i vicesoldà i l'amir Sanjar al-Shujai com visir. An-Nàssir, als seus 8 o 9 anys, era només un soldà nominal. Kitbugha al-Mansuri (naib al-saltana) i al-Shujai eren els governants efectius d'Egipte.
Els dos amirs, Kitbugha, que era d'origen mongol, i al-Shujai, eren rivals i tenia mala relació l'un amb l'altre. al-Shujai amb el suport dels mamelucs burjites planejava arrestar Kitbugha i assassinar els seus amirs però Kitbugha se'n va assabentar i va assetjar la ciutadella i el conflicte va acabar amb l'assassinat d'al-Shujai i l'eliminació dels burjites de la ciutadella. miniatura|1294, Al-Nassir exiliat a al-Karak.
Quan l'amir Husam al-Din al-Mansur Lajin que havia fugit després de l'assassinat d'al-Àixraf Khalill va aparèixer al Caire, els mamelucs burjites, anomenats al-Ashrafiyya (mamelucs d'al-Ashraf), que havien estat apartats de la ciutadella per Kitbugha, es rebel·laren pels carrers del Caire en protesta perquè Lajin no era arrestat ni castigat per la seva implicació en l'assassinat del seu soldà. Els ashrafiyya foren derrotats i molts d'ells foren morts o executats.
Kitbugha es va escoltar a Lajin - que sabia que els mamelucs de d'al-Àixraf Khalil i del mateix An-Nàssir Muhàmmed venjarien l'assassinat del primer - que aconsellava deposar An-Nassir i prendre el poder directament.Ibn Taghri, Sultanant d'an-Nàssir Muhàmmad.. Primer Kitbugha va rebutjar el consell de Lajin però es va convèncer després que Lajin li advertís que, més tard, quan An-Nassir Muhàmmad fos gran, el castigaria ja que ell també estava implicat en l'assassinat del germà d'an-Nàssir Muhàmmad, al-Àixraf Khalil (Ibn Taghri, Sultanant d'an-Nàssir Muhàmmad, i vegeu també Al-Àixraf Khalil) Després de la derrota del burjites revoltats, Kitbugha va reunir els amirs a la seva residència i els va dir: " el sistema del regne ha estat minat. No hi pot haver respecte mentre el soldà an-Nàssir sigui jove". Els amirs acceptaren i decidiren canviar An-Nàssir Muhàmmad per Kitbugha. An-Nàssir Muhàmmed fou destronat (desembre de 1294) i traslladat amb la seva mare a una altra secció del palau i posteriorment (quan Lajin va pujar al tron) enviat a al-Karak. Kitbugha es va instal·lar com a soldà, prenent el nom reial d'al-Adil. Lajin fou nomenat el seu vicesoldà.Al-Maqrizi, pàg. 275, vol.2
Segon regnat: 1299 - 1309 miniatura|esquerra|1299, Al-Nassir retornava d'Egipte. El novembre de 1296 Kitbugha fou deposat pel seu vice-soldà Lajin i va fugir a Síria on va morir el 1297 mentre ocupava el lloc del governador d'Hama. Lajin governava com a soldà fins que fou assassinat amb el seu vicesoldà Mangu-Temur el 1299 per un grup d'amirs dirigits pel Saif al-Din Kirji. Després de l'assassinat de Lajin i el seu vice-soldà, els amirs, incloent-hi al-Bàybars al-Jashnakir, es reuniren i decidiren cridar a an-Nàssir Muhàmmad des d'al-Karak i reinstal·lar-lo com soldà amb l'amir Taghji com a vice-sultà. Però la crida d'an-Nàssir es va retardar per algun temps quan l'amir Kirji, que havia assassinat Lajin, i els amirs ashrafiyya, insistien que Taghji hauria de ser proclamat soldà i Kirji el vicesoldà. Per fi, An-Nàssir fou cridat (febrer de 1299) i va arribar amb la seva mare al Caire enmig de grans celebracions de la població. An-Nàssir, qui a hores d'ara tenia ja 14 anys, fou reinstal·lat amb Seif ad-Din Salar, que era un oiratSaif ad-Din Sular era un oirat mongol. Fou fet presoner durant la batalla d'Elbistan el 1277 (Amitai-Preiss, pàg. 174). Serví a al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí (1279-1290) i més tard als fills d'aquest, al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun (1290-1293) i al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun (1293-1294). Durant el regnat de Lajin es va convertir en vicesoldà. Morí a la presó durant el tercer regnat de sultà an-Nàssir Muhàmmad. Després de la seva mort es va conèixer el seu patrimoni enorme (Al-Maqrizi, p.464, vol.2) com vicesoldà i Bàybars al-Jashnakir que era un circassià com ustadar o ostadar.ostadar (أستادار), supervisor de la cuina reial i tot allò connectat al menjar i beguda del soldà An-Nàssir era, una altra vegada, un soldà nominal, els governants efectius eren Salar al-Mansuri (vice-soldà) i Bàybars al-Jashnakir (ustadar)
El mamelucs burjites es feren més forts durant el segon regnat d'an-Nàssir Muhàmmad. Imposaven impostos a les persones que necessitaven servei o protecció. Aquest suborn oficial era anomenat " himayah ". Els rivals del burjites eren els anomenats salihiyya (que eren dirigits per Bàybars al-Jashnakir), i els amirs mansuriyya (dirigits per Salar) i els ashrafiyya (dirigits per l'amir Barlghi).Al-Maqrizi, p.313, vol.2
Batalla del uadi al-Khazandar Al Caire van arribar notícies que Ghazan de Pèrsia s'estava preparant per atacar el Llevant amb un gran exèrcit, i que aproximadament 30 vaixells de croats havien arribat a Beirut. Els amirs decidiren enviar forces des d'Egipte fins a Síria. Mentre els vaixells de la Croada eren destruïts per una tempesta abans que els croats baixessin a terra, Ghazan, després d'arribar a Bagdad, hagué de canviar el seu pla quan un dels seus comandants, anomenat Solamish ibn Afal, va fugir a Egipte i demanava l'ajuda mameluca per lluitar contra l'Il-khan.Al-Maqrizi, p. 312-313, vol. 2
El 1299 el soldà an-Nàssir va dirigir l'exèrcit egipci que va anar a Síria per trobar-se amb l'exèrcit de Ghazan. Mentre que el soldà era de camí a Síria, un grup d'oirats conspirava amb un mameluc del soldà per matar Bàybars al-Jashnakir i Salar, en ordre a portar al poder a Kitbugha, que era a Hamat. El mameluc del soldà va atacar Bàybars al-Jashnakir i va intentar matar-lo però fou ell el que va morir. Els oirats atacaren la dihliz (tenda de viatge) del soldà però es van aturar d'una manera que va fer pensar a Salar i Bàybars que el soldà estava implicat en la conspiració. Els oirats foren arrestats i castigats i els mamelucs que estaven implicats foren enviats a al-Karak.Al-Maqrizi, p. 317-318. Aproximadament cinquanta oirats foren penjats. (Al-Maqrizi, p. 318) miniatura|1299, Batalla de Wadi al-Khazandar. L'exèrcit d'an-Nàssir (uns 20.000 homes) va topar amb l'exèrcit de Ghazan (uns 100.000 homes) en una batalla (22 de desembre de 1299) que fou coneguda com la Batalla de Wadi Al-khazandar. L'exèrcit d'an-Nàssir derrotava als mongols tenint pel seu costat poques víctimes (de 200 a 1000 homes) mentre l'enemic perdia 14.000 homes. Però el xoc no era decisiu; els mongols eren molts més i les forces d'an-Nàssir es van haver de retirar cap a Homs seguides per un temps pel gruix de l'exèrcit de Ghazan.Al-Maqrizi, p. 319-320 An-Nàssir va tornar a Egipte, i Ghazan va entrar a Homs. La població de Damasc fugia cap a Egipte. Els líders de Damasc demanaren a Ghazan de no matar la població restant de la ciutat.Unes quantes figures prominent de Damasc, entre ells el jutge suprem (Qadi al-Qudah) Badr ad-Din Muhammed, van anar a veure a Ghazan i demanaren clemència per les vides de la població que restava a Damasc. Ghazan va acceptar. (Al-Maqrizi, p.322 vol.2) Ghazan va arribar a la rodalia de Damasc i els seus soldats saquejaren la zona. Damasc, amb l'excepció de la seva ciutadella, es va sotmetre al comandant Mongol Qubjuq, i el nom de Ghazan fou esmentat durant la khutba o oració de divendres a la mesquita com: "al-Sultan al-Azam Sultan al-Islam wa al-Muslimin Muzafar al-Donya wa al-Din Mahmud Ghazan ".al-Sultan al-Azam Sultan al-Islam wa al-Muslimin Muzafar al-Donya wa al-Din Mahmud Ghazan vol dir: El soldà més gran, el soldà de l'islam i dels musulmans, el victoriós en la vida i en la fe, Mahmud Ghazan. El mongols continuava saquejant pobles sirians, ciutats i Damasc mateix.
A Egipte, els soldats derrotats d'an-Nàssir continuaven arribant en desordre. El sultà deposat, Kitbugha, que era a Síria, també va fugir a Egipte. El Caire estava abarrotat mentre un nombre enorme de refugiats sirians fugien cap allà.Al-Maqrizi, p.326 i p.327 vol.2 An-Nàsir Muhàmmad i els amirs es començaven a preparar per una nova marxa al Llevant. Els diners, cavalls i armes es recollien de tot arreu Egipte. Un intent de reciclar una antiga fàtua publicada durant el regnat de sultà Qútuz i que obligava a cada egipci a pagar un dinar per donar suport a l'exèrcit, va fallar, de manera que es va decidir que la gent hauria de pagar per força i no pel dret.l'objecció a utilitzar la fàtua de Qútuz estava basada en el fet que els amirs de Qútuz havien fet donació de part de les seves propietats i patrimoni abans d'emetre la fàtua que obligava els egipcis corrents a pagar un dinar cada un. (Al-Maqrizi, p.327 vol.2) Però de cop i volta les notícies arribaren al Caire que Ghazan abandonava el Llevant després de deixar dos dels seus comandants com a delegats a la zona. El soldà an-Nàssir va enviar unes cartes als delegats de Ghazan demanant-los que se li sotmetessin i van acceptar. A Kitbugha se li concedia el lloc de governador d'Hamat i Salar i Bàybars al-Jashnakir viatjaren amb un exèrcit al Llevant per liquidar les forces restants de Ghazan. Els drusos que havien assaltat i robat als soldats d'an-Nàssir durant la seva retirada a Egipte, foren atacats als seus baluards i forçats a entregar les armes i les propietats que havien robat als soldats.Al-Maqrizi, p.331 vol.2 Els delegats ilkhànides sotmesos arribaren a Egipte on foren rebuts per an-Nàssir Muhàmmad. El nom del sultà an-Nàssir era tornat a llegir a la khuta a les mesquites sirianes. Era una altra vegada el sobirà del Llevant.
A més a més de les amenaces Mongols al Llevant, el segon regnat d'an-Nàssir Muhàmmad fou testimoni també de disturbis dins d'Egipte mateix. Hi havia aldarulls religiosos al Caire i rebel·lions a Alt Egipte que foren reprimides amb duresa.Al-Maqrizi, p. 335-347 vol.2
En 1301 parts de l'Armènia Cilícia, que havia donat suport a Ghazan, foren saquejades i Sis era atacada per les forces egípcies manades pels seus amirsAl-Maqrizi, p. 348 vol.2 i el setembre del 1302 l'illa croada d'Arwad (Rouad) era atacada i saquejada en revenja perquè els croats l'utilitzaven com a base per atacs contra vaixells musulmans.Al-Maqrizi, p. 348 i p. 354 vol. 2 La guarnició templària d'Arwad, manada per fra Dalmau de Rocabertí, fou capturada. A Fra Dalmau el va intentar rescatar infructuosament l'ambaixada d'Eymeric d'Usall el 1303-1304 i 1305-6. Un anys després finalment, fra Dalmau va ser alliberat.
Batalla de Shaqhab miniatura|Ghazan convertint-se a l'Islam. El 1303 l'exèrcit de Ghazan creuava el riu Eufrates i avançava cap a Síria. Els sirians fugien des d'Alep i Hama fins a Damasc. Una força egípcia manada per Bàybars Al-Jashnakir arribava a Damasc. La població de Damasc volia fugir també però se'ls advertia que se'ls mataria i els seus diners es confiscaria si provaven de sortir.Al-Maqrizi, pàg. 355 vol.2 Una força de Ghazan atacava pobles habitats per turcmans i prenia dones i nens com presoners però les forces del soldà portades pels seus amirs topaven amb el Mongols i alliberaven a aproximadament 6000 turcmans després d'anihilar la força mongola.