La literatura xinesa té una història que remunta a milers d'anys i pren un lloc a part dins de la història universal, a causa del culte xinès abocat a l'escriptura i al caràcter únic dels ideogrames xinesos, que provenen dels ritus endevinatoris i es diferencien radicalment dels sistemes fonètics utilitzats en la majoria de les altres llengües.
Es pot considerar que aquesta literatura va aparèixer quan els caràcters xinesos van deixar la seva vocació original per constituir-se en caràcters utilitzables independentment, segurament abans del 2000 aC. Els primers escrits tenien tanmateix una rigidesa canònica i una vocació filosòfica que de vegades posa problema amb la noció occidental de "literatura". D'altra banda, durant segles, la literatura xinesa va ser no només una reflexió sobre la societat i la vida, sinó que també tenia un fort contingut polític; molts literats eren alts funcionaris o filòsofs que estudiaven i proposaven noves formes de govern.
Des dels arxius oficials dinàstics més antics que es conserven fins al , es calcula que s'havien produït a la Xina més texts escrits que a tota la resta del món. La difusió de la tècnica de la impressió xilogràfica durant la dinastia Tang (618-907) i la invenció de la impremta de tipus mòbils per Bi Sheng (990-1051) durant la dinastia Song (960-1279) va permetre una propagació sense precedents del coneixement escrit per tot el país.
La literatura xinesa ha influït de forma extraordinària la literatura de països propers, especialment el Japó i Corea, i algunes obres han esdevingut molt populars arreu del món i es reediten constantment, com per exemple el Dao De Jing o L'Art de la guerra.
La literatura contemporània xinesa compta amb dos guanyadors del Premi Nobel de Literatura: Gao Xingjian (2000) i Mo Yan (2012).
Període preclàssic La literatura xinesa en els seus orígens estava influenciada per tradicions orals provinents de diversos orígens: pràctiques culturals i musicals laiques (Shijing),Chen Zhi, The Shaping of the Book of Songs, 2007 endevinacions (Yijing), astronomia i exorcisme. Liu Shipei va fer una recopilació els concurs màgics i encantaments de la literatura xinesa en el capítol "Da zhu" del llibre "Rites of Zhou".刘师培，《文学出于巫祝之官说》
Textos clàssics xinesos
Hi ha una quantitat important de la primera literatura xinesa que data de les Cent escoles de pensament de l'època de la dinastia Zhou Oriental (770-256 aC). Els més destacats d'aquests inclouen clàssics del confucianisme, el taoisme, el moïsme, l'escola de les lleis i escrits de ciència militar i d'història de la Xina. La majoria de la literatura d'aquest període, excepte els llibres de poesies i les cançons, és didàctica o filosòfica; hi ha poques obres de ficció. De totes maneres, aquests textos són significatius degut a les seves idees i al seu estil de prosa.
Els treballs confucionistes tenen una importància clau en la història i la cultura xinesa. D'aquests en destaquen les obres conegudes com els Quatre Llibres i els Cinc Clàssics que durant el foren escollits com a base dels exàmens imperials per a qualsevol lloc governamental. Aquests nou llibres van esdevenir el centre del sistema educacional. Aquests han estat agrupats en dues categories: els Cinc Clàssics que foren editats i comentats per Confuci i els Quatre Llibres. Els Cinc Clàssics són:
El Yijing o Clàssic de Canvis, un manual d'endevinació (Atribuït a l'emperador mític Fu Xi); El Clàssic de Poesia, una col·lecció de poemes, cançons populars, cançons cerimonials i de festa, himnes i eulògies; El Llibre dels Ritus; El Shujing o Llibre dels Documents, una col·lecció de textos en prosa escrits suposadament per oficials i senyors del període Zhou i anterior; El Chunqiu o els Annals de Primavera o Tardor, una crònica oficial que cobreix 241 anys entre el 722 i el 481 aC que tradicionalment es creu que foren compilats per Confuci.
Els Quatre Llibres són:
Analectes de Confuci, un llibre d'afirmacions atribuïdes a Confuci recopilades pels seus deixebles; El Mencius, una col·lecció de diàlegs polítics; El Zhongyong, o Doctrina del Significat, atribuït a Zisi, l'únic net de Confuci; El Daxue o Gran Aprenentatge, un llibre sobre educació i el Tao.
Hi ha altres textos filosòfics importants com el Mozi, que parla sobre l'amor inclusiu que inclou principis ètics i socials i el Han Fei, un dels textos legalistes més importants.
Entre altres textos clàssis daoistes hi ha el Dao De Jing, el Zhuangzi i el Liezi. Autors posteriors van combinar el Daoisme amb el Confucionisme i el Legalisme, com el Liu An (Segle II aC); a més a més el Huainanzi (Els Filòsofs de Huai-nan) que també inclouen textos de geografia i topografia.
Entre els clàssics de ciència militar en destaquen l'Art de la Guerra de Sun Tzu (Segle VI aC) que inclou una de les primeres guies de diplomàcia internacional. També va ser el primer dels tractats xinesos militars com el Jingling Zongyao (Col·lecció de les tècniques militars més importants de l'any 1044) i el Huolongjing (Manual del Drac de Foc, del segle XIV).
Textos històrics, diccionaris i enciclopèdies miniatura|Sima Qian va establir la historiografia xinesa fa més de 2000 anys Després de l'any 841 aC, durant els inicis de la Regència Gonghe de la Dinastia Zhou de l'Oest, es comencen a escriure textos històrics acurats sobre la cort. La narrativa històrica més antiga de la Xina coneguda és el Zuo Zhuan (Comentari de Zuo), compilada abans del 389 aC, atribuïda a l'historiador Zuo Qiuming. En el es va compilar el Llibre dels Documents, que incloïa la primera informació sobre geografia.Needham, Volume 3, 500–501 A l'any 281 es van fundar els Annals de Bambú. Entre el i I aC es va compilar el llibre Zhan guo Ce, sobre estratègies polítiques.
El diccionari més antic, Erya, data del , era un anònim que posteriorment va incloure comentaris de l'historiador Guo Pu (276-324). El Fangyan de Yang Xiong (53 aC - 18) i el Shuowen Jiezi de Xu Shen (58-147) també són dos antics diccionaris xinesos. El Diccionari Kangxi és un dels diccionaris antics més llargs. Fou compilat el 1716 sota els auspicis de l'Emperador Kangxi i definia més de 47000 caràcters.
Tot i que hi ha altres textos independents i cortesans, l'obra definitiva sobre la història de la xina fou el Shiji (Registres del Gran Historiador), escrit per l'historiador cortesà Sima Qian de la dinastia Han (145 aC-90 aC). Aquest text lidera la fundació de la historiografia xinesa i dels múltiples textos històrics oficials que foren compilats a partir d'aquesta època per totes les dinasties. Sima Qian sovint és comparat amb el grec Heròdot tant pel seu abast com pel seu mètode perquè cobreix la història de la Xina des de la mítica dinastia Xia fins al regnat contemporani de l'emperador Wu de Han. Això solia ser difícil per als historiadors dinàstics oficials que utilitzaven les obres històriques per a justificar el regnat de la seva pròpia dinastia. Ell influencià les obres de molts historiadors xinesos com Ban Gu i Ban Zhao dels segles I i II i de la compilació del , Zizhi Tongjian de Sima Guang. L'obra Vint-i-quatre històries va tractar sobre les dinasties fins a la dinastia Ming (1368-1644).
Al llarg de la història de la Xina també es van escriure grans enciclopèdies. El 624 es va completar la Yiwen Leiju,, durant la dinastia Tang. Als segles i , durant la dinastia Song es va compilar els Quatre Grans Llibres dels Song, iniciats per Li Fang i completats per Cefu Yuangui, que incloïen el Taiping Guangji (978), el Taiping Yulan (983), el Wenyuan Yinghua (986) i el Cefu Yuangui (1013). Aquestes enciclopèdies de la dinastia Song incloïen milions de caràcters xinesos. L'Enciclopèdia Yongle (1408), de la dinastia Ming contenia 50 milions de caràcters.Ebrey (2006), 272. Les enciclopèdies de la dinastia Qing, Gujin Tushu Jicheng (1726) incloïa 100 milions de caràcters xinesos escrits en més de 800.000 pàgines. Entre altres grans enciclopèdies, destaquen els Assajos Dream Pool de Shen Kuo (1031-1095), el Nongshu de Wang Zhen (1290-1333) i el Tiangong Kaiwu de Song Yingxin (1587-1666).
Durant el regnat de l'emperador Qianlong de la Dinastia Qing cal destacar l'obra del matemàtic,filòsof,filòleg i historiador Dai Zhen (1724 - 1777) que va dedicar una part de la seva activitat a la compilació oficial de textos d'orígens diversos "Siku quanshu" on va ser un dels principals directors a partir de 1773.
Poesia clàssica miniatura|Bai Juyi (772-846), un famós poeta i home d'estat de l'època de la dinastia Tang La rica tradició de la poesia xinesa va iniciar-se amb dues col·leccions influents. A la Xina septentrional el Shijing o Clàssic de Poesia (segle X-VII aC) compren més de 300 poemes d'una varietat d'estils que van des d'aquells que suggereixen la música tradicional fins als que suggereixen himnes cerimonials.Cai 2008, p. 13 et seq., Capítol 1 La paraula shih té el significat bàsic de poema o poesia, a més de descriure un dels gèneres de la lírica xinesa. Tradicionalment es considera que Confuci fou l'editor del Shijing. Els seus versos normalment estan composts per cuplets amb línies de quatre caràcters cadascuna (o quatre síl·labes, ja que els caràcters xinesos són monosíl·labs) i una estructura formal de ritmes finals. Molts d'aquests poemes estableixen la posterior tradició de començar amb una descripció de la natura que es dirigeix en estaments expressius emocionals, coneguts com a bi, xing o algunes vegades, bixing.Lin i Owen 1986, p. 342–343 mirant xing; Cai 2008, p. 8, 43 a bixing, i p. 113 en el desenvolupament i expansió del bixing després del començametnn del Shijing
A partir dels Han fins als Sui (-206 +589) la literatura està marcada per dos factors, per una banda l'aparició d'una poesia més individualista i per una altra per una visió més teòrica i crítica que fan els lletrats sobre la mateixa escriptura. Cal destacar l'obra de Sima Xiangru (-179 - 118), mestre del gènere “fu” (elegia), que va rebre el suport de l'emperador Wu i va ocupar un lloc a la cort imperial. precisament Un dels seus millors poemes fu descriu el parc imperial.
Al final de la dinastia Han apareix la poesia Jian'an, que inclou innovacions en el seu estil i temes.Lin i Owen 1986, p. 346–347 Els governants de la dinastia Wei (220-263), la família Cao, el pare Cao Cao (155-220) i el seu fill Cao Zhi (199-232) es van distingir com a poetes que van escriure sobre les lluites entre els militars i la gent comú.Lin i Owen 1986, p. 136 Cao Pi (188-226) va escriure “Dianlun lunwen” (Discurs sobre la literatura) que inica una important i llarga tradició de textos sobre el “wen” (paraula que té tres significats principals : “escrit” oposat a oral, “cultivat” oposat a rústec i “lletrat ó acadèmic” oposat a militar.
Més tard, en el període entre 222 i 589 , cal destacar les obres de Tao Qian (365-427) també conegut com Tao Yuanming que va iniciar el gènere sobre les zones rurals i la pagesia,Cai 2008, p. 121–129 Liu Yiqing (403-444) i Liu Xie (465-522) autor de “wenxin” diaolong” on descriu les diferents formes de l'art de l'escriptura i de les seves implicacions intel·lectuals, morals i politiques. D'aquesta època també cal destacar a Xi Kang (223-262) i a Lu Ji (261-303).
El poeta Ruan Ji (210-263) comença a utilitzar la filosofia taoista com a tema en la poesia.Watson 1971, p. 69–70 El poeta Xie Lingyun (385-433) va innovar introduint el gènere del paisatge en la poesia i utilitzant cuplets descriptius composts per línies de cinc caràcters.Lin i Owen 1986, p. 125 El 423 va escriure la seva obra mestre “Shanju fu”, un poema de 4000 caràcters, on fa una descripció de totes les vessants de la natura.
Durant la dinastia Liang (502-557) meridional la família XiaoLin i Owen 1986, p. 158 va iniciar una poesia que descrivia desitjos sensuals i descrivia objectes., el seu pare i el seu germ`