Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles. Fou el darrer regne dinàstic de Corea. Va ser fundat per Yi Seong-gye el juliol de 1392 i substituït per l'Imperi Coreà l'octubre de 1897. El regne va ser fundat sobre les ruïnes d'un altre regne coreà, Goryeo, quan aquest aquest va ser enderrocat. El país va rebre el seu nom ben aviat i la capital es va traslladar a l'actual Seül. Al nord, les fronteres del regne es van expandir fins als límits naturals dels rius Amnok i Tumànnaia a través de la submissió dels jurtxets.
Durant els seus 500 anys de durada, Joseon va encoratjar la consolidació dels ideals i doctrines confucianes a la societat coreana. El neoconfucianisme es va instal·lar com a ideologia del nou estat. En conseqüència, es va desencoratjar el budisme, que ocasionalment es va enfrontar a persecucions. Joseon va consolidar el seu domini efectiu sobre el territori de l'actual Corea i va contemplar l'apogeu de la cultura clàssica coreana, el comerç, la literatura i la ciència i la tecnologia. A la dècada de 1590, el regne es va veure greument afeblit causa de les invasions japoneses. Diverses dècades més tard, Joseon va ser envaït per la dinastia Jin posterior i la dinastia Qing el 1627 i el 1636–1637 respectivament, fet que donà lloc a una política aïllacionista cada cop més dura, per la qual el país va ser conegut com el "regne ermità" a la literatura occidental. Després del final d'aquestes invasions des de Manxúria, Joseon va experimentar un període de gairebé 200 anys de pau i prosperitat, juntament amb un desenvolupament cultural i tecnològic. No obstant això, tot el poder que el regne va recuperar durant el seu aïllament es va esvair a mesura que el arribava al final. Enfrontat a les lluites internes, a la pressió internacional i a les rebel·lions internes, el regne de Joseon va decaure ràpidament a finals del .
El període de Joseon ha deixat un important llegat a la Corea moderna; gran part de la cultura, l'etiqueta, les normes i les actituds socials modernes cap als temes d'actualitat, juntament amb l'idioma coreà modern i els seus dialectes, deriven de la cultura i tradicions de Joseon. La burocràcia i les divisions administratives modernes de Corea també es van establir durant el període de Joseon.
Història Primer període Joseon miniatura|esquerra|Retrat del rei Taejo de Joseon.
Fundació A finals del , el Regne de Goryeo, de gairebé 500 anys d'antiguitat, establert per Wang Geon el 918, trontollava; les funcions de l'estat s'havien col·lapsat després d'anys de guerra i una ocupació de facto de l'Imperi Mongol. Després de l'aparició de la dinastia Ming, la cort reial de Goryeo es va dividir en dues faccions rivals: un grup liderat pel general Yi Seong-gye que donava suport a la Xina Ming i un grup liderat pel general Choe Yeong, que donava suport a la Xina Yuan. Quan un missatger de Ming va arribar a Goryeo el 1388 (14è any de regnat del rei U) per exigir el retorn d'una part important de la part nord de Goryeo, el Choe va aprofitar l'oportunitat per argumentar a favor d'un atac a la península de Liaodong. Goryeo afirmava ser el successor del Regne de Goguryeo i, per tant, també reclamava parts de Manxúria com a part del territori coreà.
El general Yi Seong-gye va ser elegit per dirigir l'atac, però en el seu camí cap al nord es va rebel·lar. Va dirigir les seves forces cap al sud i les va conduir cap a la capital de Goryeo, l'actual Kaesong, on va fer un cop d'estat i va deposar el rei U a favor del seu fill, el rei Chang el 1388. L'any següent, va matar el rei U i el seu fill, després d'una restauració fallida. Yi Seonggye va obligar un altre rei anomenat Yi a fer-se càrrec del tron (es va convertir en el rei Gongyang). El 1392, Yi va eliminar Jeong Mong-ju, un líder molt respectat d'un grup lleial a Goryeo, va destronar el rei Gongyang i el va enviar a l'exili a Wonju, i després a Samcheok, on va ser assassinat el 1394 al costat del seu fill, el príncep hereu Jeongseong. Així, el regne de Goryeo arribava a la seva fi després de gairebé 500 anys d'existència.
Al començament del seu regnat, Yi Seonggye, ara com a rei Taejo, tenia la intenció de continuar utilitzant el nom de Goryeo per al país que governava i simplement canviar la línia reial de descendència per la seva, per tal de mantenir una façana com si res no hagués passat i continuar la tradició de Goryo. No obstant això, després de nombroses amenaces de motí dels nobles Gwonmun, dràsticament debilitats però encara influents, que van continuar jurant lleialtat a les restes dels Goryeo i ara al degradat clan Wang, el consens a la cort reformada va ser que era necessari un nou títol dinàstic per marcar un canvi. En anomenar el nou regne, Taejo va contemplar dues possibilitats: "Hwaryeong" i "Joseon". Després de moltes deliberacions internes, així com de l'aval de l'emperador veí de la dinastia Ming, Taejo va declarar que el nom del regne era Joseon, un tribut a l'antic estat coreà de Gojoseon. «Yi Seong-gye va emetre un edicte reial per proclamar el nom del nou regne com a "Joseon" i va amnistiar a tots els criminals que s'oposessin a la transició. L'afirmació de Taizu que "només el nom de Joseon és bell i antic" es refereix naturalment a Gija Joseon.» També va traslladar la capital de Kaesong a Hanyang, l'actual Seül.
Conflicte entre els prínceps esquerra|miniatura|El tron a Gyeongbokgung
Després de l'establiment del regne també va sorgir la qüestió de quin dels fills de Yi havia de succeir al seu pare com a rei de Joseon. Tot i que Yi Bang-won, cinquè fill de Taejo amb la reina Sineui, havia contribuït més a ajudar a l'ascens al poder del seu pare, el primer ministre Jeong Dojeon i Nam Eun van utilitzar la seva influència sobre el rei Taejo per proposar el seu vuitè fill (segon fill amb la reina Sindeok), el príncep Uian (Yi Bang-seok) com a príncep hereu el 1392.
Aquest conflicte va sorgir principalment perquè Jeong Do-jeon, que va donar forma i va establir la base ideològica, institucional i jurídica del nou regne més que ningú, veia Joseon com un regne encapçalat per ministres designats pel rei, mentre que Yi Bang-won volia establir. una monarquia absoluta governada directament pel rei. Amb el suport de Taejo, Jeong Do-jeon va limitar el poder de la família reial en prohibir la participació política dels prínceps i en intentar desmantellar els exèrcits privats dels prínceps. Ambdós bàndols eren conscients de l'odi entre ells i es preparaven per atacar primer.
Després de la mort sobtada de la reina Sindeok, mentre el rei Taejo encara estava de dol per la seva segona esposa, Yi Bangwon va colpejar primer, va assaltar el palau i va matar Jeong Dojeon i els seus partidaris, així com els dos fills de la reina Sindeok (els seus germanastres), inclòs el príncep hereu el 1398. Aquest incident es va conèixer com la Primera Lluita dels Prínceps.
Horroritzat pel fet que els seus fills estiguessin disposats a matar-se per la corona, i esgotat psicològicament per la mort de la seva segona esposa, el rei Taejo va abdicar i immediatament va coronar el seu segon fill Yi Banggwa com a rei Jeongjong. Un dels primers actes del rei Jeongjong com a monarca fou revertir la capital a Kaesong, on es creu que se sentia molt més còmode, lluny de la tòxica lluita pel poder. No obstant això, Yi Bangwon va conservar el poder real i aviat va entrar en conflicte amb el seu descontent germà gran, Yi Banggan, que també anhelava poder. L'any 1400, la tensió entre la facció de Yi Bang-won i els partidaris de Yi Bang-gan era tan forta que va esdevenir un conflicte total que es va conèixer com la Segona Lluita dels Prínceps. Després de la lluita, el derrotat Yi Banggan va ser exiliat a Dosan mentre els seus partidaris eren executats. Totalment intimidat, el rei Jeongjong va investir immediatament Yi Bangwon com a hereu presumptiu i va abdicar voluntàriament. Aquest mateix any, Yi Bangwon va assumir per fi el tron de Joseon com a rei Taejong, tercer rei de Joseon.
Consolidació del poder reial Al principi del regnat de Taejong, l'antic rei Taejo es va negar a renunciar al segell reial que significava la legitimitat del govern de qualsevol rei. Tot i això, Taejong va posar en marxa polítiques que creia que demostrarien la seva capacitat per governar. Un dels seus primers actes com a rei va ser abolir el privilegi que havien tingut molts membres de la classe alta i de l'aristocràcia fins aleshores: poder tenir exèrcits privats. La seva revocació d'aquests drets per formar forces independents va eliminar la seva capacitat per organitzar revoltes a gran escala i va augmentar dràsticament el nombre d'homes emprats a l'exèrcit nacional. La següent decisió va ser revisar la legislació vigent sobre la tributació de la propietat de la terra, així com un registre de població. Amb el descobriment de terres prèviament ocultes, els ingressos de l'estat es van duplicar.
El 1399, Taejong havia tingut un paper important en el desmantellament de Dopyeong, una assemblea dels temps de l'antiga administració estatal que tenia el monopoli del poder judicial sota el debilitat poder estatal de Goryeo, a favor del consell d'estat de Joseon, (hangul 의정부 hanja 議政府) un nou òrgan del poder central al voltant del rei i dels seus edictes. Després d'implementar les seves decisions inicials, el rei Taejong va redactar un nou decret, segons el qual totes les decisions aprovades pel Consell d'Estat només podien entrar en vigor amb l'aprovació del rei. Això va acabar amb el costum dels ministres i assessors de la cort de prendre decisions mitjançant debats i negociacions entre ells, amb la qual cosa s'aplegava més poder en mans del rei. Aleshores, Taejong va establir la seva pròpia oficina, coneguda com l'oficina Sinmun, on els residents podien presentar casos si havien estat tractats injustament o amenaçats per funcionaris del govern o per l'aristocràcia. Tanmateix, Taejong va mantenir intactes les reformes de Jeong Do-jeon en la seva major part. A més, Taejong va executar o exiliar molts dels seus partidaris que l'havien ajudat a pujar al tron per tal d'enfortir la seva pròpia autoritat reial. Per limitar la influència dels seus parents, també va matar els quatre germans de la seva reina i el seu fill Sejong. Taejong segueix sent una figura controvertida que va matar molts dels seus rivals i familiars per aconseguir el poder i, tanmateix, va governar amb eficàcia per millorar la vida de la població, va reforçar la defensa nacional i va establir una base sòlida per al govern del seu successor Sejong.
Sejong el Gran miniatura|esquerra|Retrat de Ha Yeon que va servir com a yeonguijeong durant el regnat del rei Sejong. miniatura|Una pàgina del Hunmin Jeong-eum Eonhae, una traducció parcial del Hunminjeongeum, la promulgació original de l'alfabet coreà. L'agost de 1418, després de l'abdicació de Taejong dos mesos abans, Sejong el Gran va pujar al tron. El maig de 1419, el rei Sejong, sota el consell i la guia del seu pare Taejong, es va embarcar en l'expedició oriental de Gihae per eliminar les molèsties dels waegu (pirates costaners) que havien estat operant des de l'illa de Tsushima.
El setembre de 1419, el dàimio de Tsushima, Sadamori, va capitular davant la cort de Joseon. El 1443, es va signar el tractat de Gyehae, que atorgava al dàimio de Tsushima el dret de comerciar amb Corea amb 50 vaixells l'any, a canvi d'enviar tributs a Corea i ajudar a aturar qualsevol incursió pirata costanera dels waegu als ports coreans. 계해약조 癸亥約條 Nate / Britannica 계해조약 癸亥約條 Nate / Enciclopèdia de la cultura coreana