miniatura|400px|Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
Es tracta de dues dècades marcades pel canvi radical en la relació de forces internacional; la consolidació de la Unió Soviètica; el desenvolupament del moviment comunista internacional entorn de la III Internacional; l'eclosió del feixisme i l'establiment de règims d'aquest signe, com el feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya; la crisi correlativa de la democràcia burgesa; els avenços tecnològics; i el gran contrast entre un gran desenvolupament del capitalisme als anys 20, coneguts com els feliços anys vint, i una de les crisis més grans de la història mundial recent als anys 30, la Gran Depressió.
Durant aquests vint-i-un anys, es produeixen nombrosos conflictes internacionals, i el fràgil equilibri de forces organitzat per la Societat de Nacions és qüestionat molt sovint. La invasió japonesa de Manxúria (1931), la Segona Guerra italianoetíop (1935-1936) i la Guerra Civil espanyola (1936-1939) foren alguns dels esdeveniments que marcaren l'època. L'hegemonia mundial del Regne Unit i el seu extens Imperi britànic comença a trobar un rival de pes en els Estats Units d'Amèrica, alhora que altres potències industrials i econòmiques incrementen la presència internacional, com és el cas d'Alemanya i del Japó. Al Tercer Món sorgeixen moviments anticolonialistes de tipus modern.
Ideològicament fou una època turbulenta, i molt sovint violenta, marcada per l'aparició de grups paramilitars lligats a partits polítics. Pel que fa als moviments obrers, a partits d'esquerres i de dretes, i als governs de força estats capitalistes, la presència efectiva de la Unió Soviètica tingué el rol doble d'utopia i amenaça. Durant els anys vint, Vladímir Lenin llançà la nova política econòmica a l'URSS, mentre que els anys trenta van veure l'arribada de la dictadura de Stalin. Molts dels règims europeus varen estar marcats per crisis internes, inseguretat econòmica, problemes exteriors i fortes tensions revolucionàries: és el cas de la Segona República Espanyola i la República de Weimar (Alemanya).
Es produeixen grans avenços científics en camps com la biologia. En la filosofia i el pensament, es desenvolupen el marxisme, el neopositivisme i, també, escoles irracionalistes d'extrema dreta.
En la literatura i les belles arts fou un període enormement fecund, marcat per les avantguardes clàssiques com el surrealisme, l'expressionisme, la Bauhaus, etc., així com, sovint, pel compromís polític explícit dels intel·lectuals. El cinema mut crea grans obres mestres i dona pas al cinema sonor.
L'estil art déco dona el to unitari a l'època i relliga l'alta cultura amb la vida quotidiana. Es produeix la revolució indumentària femenina, que trenca radicalment amb els usos tradicionals i posa la base de la línia actual. L'anada a la platja es democratitza, els banyadors esdevenen pràctics (i atractius) i es posa de moda la morenor d'estiu. El cinema és el gran passatemps popular; es desenvolupa la cinematografia de consum en multitud d'escoles nacionals, mentre els astres de Hollywood ja són presents pertot. Es desenvolupa la ràdio, de difusió massiva. El disc esdevé una indústria potent. El jazz fa furor arreu, i la ràdio i el disc divulguen nous gèneres de música melòdica i de ball. El cabaret, les revistes il·lustrades i la novel·la de gènere viuen una edat d'or. Es consolida la historieta.
El període es tanca amb l'inici de la Segona Guerra mundial l'any 1939.
Agitació a Europa miniatura|Mapa d'Europa l'1 de gener de 1919 miniatura|Mapa d'Europa el 1923 Després de l'Armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918 que va posar fi als combats de la Primera Guerra Mundial, els anys 1918-1924 van estar marcats per la turbulència, ja que la Guerra Civil russa continuava i l'Europa de l'Est lluitava per recuperar-se de la devastació de la Primera Guerra Mundial i dels efectes desestabilitzadors no només del col·lapse de l'Imperi Rus, sinó també de la destrucció dels imperis alemany, austrohongarès i otomà. Hi havia nombrosos països nous o restaurats al sud, centre i est d'Europa, alguns de mida petita, com Lituània i Letònia, i alguns de més grans, com Polònia i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els Estats Units van guanyar el domini de les finances mundials i quan Alemanya es va negar a pagar més reparacions de guerra a Gran Bretanya, França i altres antics membres de l'Entente Cordiale, els nord-americans van idear el Pla Dawes i Wall Street va invertir molt a Alemanya, que va retornar les seves reparacions a les nacions que, al seu torn, van utilitzar els dòlars per pagar els seus deutes de guerra amb Washington. A mitjans de la dècada, la prosperitat era generalitzada, i la segona meitat de la dècada es va conèixer com els feliços anys vint.
Relacions internacionals Les etapes importants de la diplomàcia d'entreguerres i les relacions internacionals van incloure resolucions de qüestions de temps de guerra, com ara les reparacions degudes per Alemanya i les fronteres; la participació americana en les finances europees i els projectes de desarmament; les expectatives i els fracassos de la Societat de Nacions; les relacions dels nous països amb els antics; les relacions de desconfiança de la Unió Soviètica amb el món capitalista; els esforços de pau i desarmament; les respostes a la Gran Depressió a partir del 1929; el col·lapse del comerç mundial; el col·lapse dels règims democràtics un per un; el creixement dels esforços d'autarquia econòmica; l'agressivitat japonesa cap a la Xina, ocupant grans extensions de terra xinesa, així com les disputes frontereres entre la Unió Soviètica i el Japó, que van provocar múltiples enfrontaments al llarg de la frontera manxúria ocupada pels soviètics i japonesos; la diplomàcia feixista, incloent-hi els moviments agressius de la Itàlia de Mussolini i l'Alemanya de Hitler; la Guerra Civil espanyola; la invasió i ocupació italiana d'Abissínia (Etiòpia) a la Banya d'Àfrica; l'apaivagament dels moviments expansionistes d'Alemanya contra la nació de parla alemanya d'Àustria, la regió habitada per alemanys ètnics anomenada Sudetenland a Txecoslovàquia, la remilitarització de la zona desmilitaritzada de la Lliga de Nacions de la regió alemanya de Renània i les últimes i desesperades etapes del rearmament a mesura que la Segona Guerra Mundial s'acostava cada cop més.
El desarmament era una política pública molt popular. Tanmateix, la Societat de Nacions va tenir poc paper en aquest esforç, amb els Estats Units i Gran Bretanya al capdavant. El secretari d'Estat dels EUA, Charles Evans Hughes, va patrocinar la Conferència Naval de Washington de 1921 per determinar quants vaixells capitals podia tenir cada país important. Les noves assignacions es van seguir realment i no hi va haver curses navals a la dècada del 1920. Gran Bretanya va tenir un paper destacat a la Conferència Naval de Ginebra de 1927 i a la Conferència de Londres de 1930 que van conduir al Tractat Naval de Londres, que va afegir creuers i submarins a la llista d'assignacions de vaixells. Tanmateix, la negativa del Japó, Alemanya, Itàlia i l'URSS a acceptar això va conduir al Segon Tractat Naval de Londres de 1936, que no tenia sentit. El desarmament naval s'havia esfondrat i la qüestió es va convertir en el rearmament per a una guerra contra Alemanya i el Japó.
Els feliços anys vint miniatura|Els actors Douglas Fairbanks i Mary Pickford el 1920
Els feliços anys vint van destacar tendències i innovacions socials i culturals noves i molt visibles. Aquestes tendències, possibles gràcies a la prosperitat econòmica sostinguda, van ser més visibles a les principals ciutats com Nova York, Chicago, París, Berlín i Londres. Va començar l'era del jazz i l'Art Déco va assolir el seu punt àlgid. Per a les dones, les faldilles i els vestits fins al genoll es van convertir en socialment acceptables, així com els cabells curts amb una ona Marcel. Les dones joves que van ser pioneres en aquestes tendències van ser anomenades " flappers ". No tot era nou: la "normalitat" va tornar a la política arran de les passions hiperemocionals de la guerra als Estats Units, França i Alemanya. Les revolucions d'esquerres a Finlàndia, Polònia, Alemanya, Àustria, Hongria i Espanya van ser derrotades pels conservadors, però van tenir èxit a Rússia, que es va convertir en la base del comunisme soviètic i el marxisme-leninisme. A Itàlia, el Partit Nacional Feixista va arribar al poder sota Benito Mussolini després d'amenaçar amb una Marxa sobre Roma el 1922.
La majoria de països independents van promulgar el sufragi femení durant l'era d'entreguerres, incloent-hi el Canadà el 1917 (tot i que el Quebec va resistir més temps), la Gran Bretanya el 1918 i els Estats Units el 1920. Hi va haver alguns països importants que van resistir fins després de la Segona Guerra Mundial (com França, Suïssa i Portugal).
A Europa, segons Derek Aldcroft i Steven Morewood, "Gairebé tots els països van registrar algun progrés econòmic a la dècada del 1920 i la majoria van aconseguir recuperar o superar els seus nivells d'ingressos i producció d'abans de la guerra a finals de la dècada". Els Països Baixos, Noruega, Suècia, Suïssa i Grècia van tenir un rendiment especialment bo, mentre que l'Europa de l'Est va tenir un rendiment deficient, a causa de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Russa. A les economies avançades, la prosperitat va arribar a les llars de classe mitjana i a molts membres de la classe treballadora amb la ràdio, els automòbils, els telèfons, la il·luminació i els electrodomèstics elèctrics. Hi va haver un creixement industrial sense precedents, una demanda i unes aspiracions dels consumidors accelerades i canvis significatius en l'estil de vida i la cultura. Els mitjans de comunicació van començar a centrar-se en les celebritats, especialment en els herois esportius i les estrelles de cinema. Les principals ciutats van construir grans estadis esportius per als aficionats, a més de cinemes palatins. La mecanització de l'agricultura va continuar a bon ritme, produint una expansió de la producció que va reduir els preus i va acomiadar molts treballadors agrícoles. Sovint es van traslladar a ciutats i pobles industrials propers.
Gran Depressió miniatura|Homes aturats fora d'un menjador social obert pel gàngster de Chicago Al Capone durant la Gran Depressió, 1931 La Gran Depressió va ser una greu depressió econòmica mundial que va tenir lloc després del 1929. El moment va variar segons les nacions; a la majoria de països va començar el 1929 i va durar fins a finals de la dècada del 1930. Va ser la depressió més llarga, profunda i generalitzada del segle XX. La depressió es va originar als Estats Units i es va convertir en notícia mundial amb la caiguda de la borsa del 29 d'octubre de 1929 (coneguda com a Dimarts Negre). Entre el 1929 i el 1932, el PIB mundial va caure aproximadament un 15%. En comparació, el PIB mundial va caure menys de l'1% del 2008 al 2009 durant la Gran Recessió. Algunes economies van començar a recuperar-se a mitjans de la dècada del 1930. Tanmateix, en molts països, els efectes negatius de la Gran Depressió van durar fins al començament de la Segona Guerra Mundial.
La Gran Depressió va tenir efectes devastadors tant en països rics com en pobres. Els ingressos personals, els ingressos fiscals, els beneficis i els preus van baixar, mentre que el comerç internacional es va desplomar més d'un 50%. L'atur als Estats Units va augmentar fins al 25% i en uns quants països va arribar al 33%. Els preus van caure bruscament, especialment en el cas de la mineria i els productes agrícoles. Els beneficis empresarials també van caure bruscament, amb una forta reducció de l'inici de nous negocis.