Lapràxia és un trastorn de l'activitat motriu voluntària caracteritzat per una incapacitat d'executar intencionalment i d'una manera apropiada determinats gests o moviments anteriorment apresos, sense que existeixi paràlisi, atàxia o coreoatetosi, ni demència que impedeixi la comprensió de l'acte gestual ni la percepció dels seus elements.Diccionari Enciclopèdic de Medicina És un trastorn neurològic caracteritzat per la pèrdua de la capacitat de dur a terme moviments de propòsit, apresos i familiars, malgrat tenir la capacitat física (to muscular i coordinació) i el desig de realitzar-los. És a dir, existeix una dissociació entre la idea (el pacient sap el que vol fer) i l'execució motora (manca del control d'acció). La planificació cognitiva del moviment; execució simbòlica i seqüencial es veuen alterades.Universidad de Concepción. Facultad de Medicina - Internado de Fonoaudiología. 2005.De Renzi E., Lucchelli F. (1988) Ideational apraxia. Brain, 111(5), pp.1173-1185.
Es diferencia de la dispràxia en el fet que aquesta és deguda a un error en la construcció interna de les seqüències de moviment per arribar a un acte específic i intencional, i no a la pèrdua d'una acció prèviament apresa com és el cas de l'apràxia.
Etiologia Generalment, és causada per una lesió d'àrees especialitzades del cervell, com poden ser: Accident vascular cerebral, el més freqüent. Altres: trauma, tumors, esclerosi múltiple, etc.
Referències
Vegeu també Llista de trastorns del llenguatge
Categoria:Malalties i trastorns del cervell Categoria:Signes i símptomes neurològics Categoria:Signes i símptomes otorinolaringòlogics Categoria:Trastorns de la parla i el llenguatge