El docetisme (del grec δοκεῖν/δόκησις, semblar) és una doctrina cristològica dels primers temps de l'Església que atribuïa a la persona de Jesucrist un cos aparent i negava tota realitat a la seva vida humana. S'originà quan hom volgué explicar racionalment l'encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi. No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes: valentinians i marcionites (segles i ), monofisites () i càtars (). Fou condemnat pel concili de Calcedònia (451).Brox, Norbert (1984). "'Doketismus' – eine Problemanzeige". Zeitschrift für Kirchengeschichte. Kohlhammer Verlag. 95: 301–314.
Referències
Categoria:Cristologia Categoria:Heretgies segons l'Església catòlica