, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del .
Biografia Deixeble de Nahmànides (més conegut com a Bonastruc ça Porta), el gran mestre talmudista de Girona, va néixer a Barcelona cap al 1235 i va morir-hi cap al 1310.
Va dirigir l'acadèmia talmúdica de Barcelona en substitució del seu mestre Bonastruc ça Porta. Va ser prestador de Jaume I el Conqueridor, durant cinquanta anys, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona, «rav» de la comunitat jueva de Catalunya, autor de més de 3.000 responsa, que interpretaven les subtileses de la llei jueva. Desaconsellà l'aprenentatge de la filosofia grega als menors de 25 anys, en contra del seu coetani provençal Yedaya ha-Peniní.Angle Editorial “Els jueus catalans” de Manuel Forcano, pàg. 119. (ISBN: 978-84-16139-16-3) Va mantenir una disputa teològica amb fra Ramon Martí en presència del rei Jaume el Just. Ell, o potser el seu net homònim, van viatjar a Alexandria el 1304, per donar suport a l'ambaixada d'Eymeric d'Usall per rescatar fra Dalmau de Rocabertí i per tirar endavant el projecte Rex bellator.
Obres Va escriure les obres: Hidduixé ha-Raixbà, un comentari del Talmud. Torat ha-Bàyit, un manual sobre les lleis religioses i de puresa alimentària que cal observar a casa d'un jueu. Mixméret ha-Bàyit, una defensa contra les crítiques d'Aaró ha-Leví de la Torat ha-Bàyit. Xaar ha-Màyim, una obra sobre el ritual de purificació del micvé. Avodat ha-Qodeix, manual de lleis sobre el sàbat.
Bibliografia
(Sobre el viatge d'un Shlomo ben Adret a Alexandria el 1304) (Sobre el seu paper en l'ensenyament)
Referències
Enllaços externs «Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310: El triomf d'una ortodòxia» Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2010 (llibret de sala, 20 pp).
«Un carrer per a Salomó ben Adret», Edgar Straehle, butlletí MUHBA, 2018.
Salomó ben Adret al bloc Caminant amb la història, abril 2013.
«Salomó Ben Adret ja té un carrer al call jueu de Barcelona. El nom de qui va ser rabí de la ciutat substitueix el de Sant Domènec del Call, que feia referència a l'assassinat de jueus l'any 1391», la redacció, BTV, 9-11-2018.
Categoria:Religiosos barcelonins històrics Categoria:Filòsofs jueus medievals en hebreu Categoria:Filòsofs barcelonins històrics Categoria:Jueus catalans medievals Categoria:Teòlegs jueus Categoria:Teòlegs barcelonins Categoria:Banquers barcelonins Categoria:Rabins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors catalans històrics en hebreu Categoria:Empresaris barcelonins Categoria:Empresaris catalans històrics Categoria:Empresaris jueus Categoria:Escriptors barcelonins històrics Categoria:Escriptors jueus Categoria:Teòlegs del segle XIII Categoria:Teòlegs del segle XIV Categoria:Filòsofs del segle XIII Categoria:Escriptors del segle XIII Categoria:Jueus medievals dels Països Catalans Categoria:Filòsofs morts al segle XIV Categoria:Escriptors morts al segle XIV