El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià. Queden 361 dies per finalitzar l'any i 362 en els anys de traspàs.
Esdeveniments Països Catalans 1485 - Derrota de la tropa de Pere-Anton de Rocacrespa a Montornès del Vallès pels remences a les ordres de Bartomeu Sala. 1714 - Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès): els catalans es revolten contra els borbònics al Combat de Sant Martí Sarroca durant la guerra dels catalans. 1902 - Barcelona: s'estrena l'òpera Els Pirineus, de Felip Pedrell. 1917 - Palma: S'inicia la segona etapa del setmanari La Veu de Mallorca, de contingut cultural i polític, d'influència noucentista. 1939 - Artesa de Segre (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya). 1978 - Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà. 2007 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra de 50.000 articles.
Resta del món
1064 - Aztlán, actual Mèxic: els azteques emigren cap al sud d'aquesta ciutat, al centre de Mèxic.Rafael Tena, Anales de Tlatelolco, INAH–CONACULTA 2004, p. 55.
1596 - São Tomé i Príncipe: Execució pels portuguesos del rei Amador. Diada nacional a São Tomé i Príncipe. 1717 - La Haia (Països Baixos): les Províncies Unides, França i el Regne Unit signen la Triple Aliança per a obligar a Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht. 1817 - Arroyo Catalán (Uruguai): l'exèrcit portuguès guanya la batalla del Català durant la invasió Portuguesa d'Uruguai. 1821 - Piura (Perú): la ciutat declara la seva independència del poder espanyol. 1896 - Utah esdevé el 45è estat nord-americà. 1918 - Rússia reconeix la independència de Finlàndia. 1940 - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1973. 1948 - Myanmar: s'independitza del Regne Unit. 1969 - Espanya retorna Ifni al Marroc. 2010 - A Dubai s'inaugura el Burj Khalifa, l'edifici més alt del món.
Astronàutica 2004 - cràter Gússev (Mart): la nau Spirit, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit.
Naixements Països Catalans
1866 - Barcelona: Ramon Casas i Carbó, pintor, dibuixant i cartellista (m. 1932). 1911 - Sabadell: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974) (m. 1993). 1939 - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya (m. 2019). 1948 - Barcelona: Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català (m. 1976). 1950 - Navarrés, Canal de Navarrés: Joan Baptista Humet, cantautor català (m. 2008). 1959 - Morella, els Ports: Ximo Puig, polític valencià, alcalde de Morella (1995-2012) i secretari general del PSPV. 1973 - Barcelona: Laia Marull, actriu catalana.
Resta del món 1643 - Woolsthorpe, Anglaterra: Isaac Newton, científic i filòsof (m. 1727). 1710 - Jesi (actual Itàlia): Giovanni Battista Pergolesi, compositor, violinista i organista (m. 1736). 1720 - Dobitschen, prop d'Altenburg (Ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg, actual Alemanya): Johann Frederich Agricola mestre de capella i compositor alemany (m. 1774). 1759 - Roma: Maria Rosa Coccia, clavicembalista i compositora italiana, Mestra de capella. 1785 - Hanau, Hessen: Jacob Grimm, lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica, un dels Germans Grimm (m. 1863). 1809 - Coupvray, França: Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852). 1812 - Karlovac, Croàcia: Dragojla Jarnević, educadora i escriptora, una de les fundadores de la prosa croata (m. 1875). 1872 - Viena, Imperi Austrohongarès: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac. 1899 - Kreuztalː Alma Siedhoff-Buscher, dissenyadora alemanya de la Bauhaus (m.1944). 1915 - Múnic: Marie-Louise von Franz, psicòloga i erudita junguiana suïssa. 1932 - Osca: Carlos Saura, director de cinema espanyol (m. 2023). 1934 - Košice: Rudolf Schuster, president d'Eslovàquia. 1937 - Saint Louis, Missouri, Estats Units: Grace Bumbry, mezzosoprano i soprano estatunidenca. 1940: - Ganzhou, Jiangxi (Xina): Gao Xingjian, escriptor, pintor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 2000. - Cardiff (País de Gal·les): Brian David Josephson, físic gal·lès, Premi Nobel de Física de l'any 1973. 1945 - Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2005. 1946 - Łódź, Polònia: Lisa Appignanesi, escriptora, presidenta del PEN anglès, figura influent del món cultural britànic. 1960 - Decatur, Geòrgia, EUA: Michael Stipe, cantautor estatunidenc, conegut sobretot per ser el cantant solista del grup de rock alternatiu R.E.M. 1963 - Fosnavåg, Noruega: May-Britt Moser, neurocientífica i psicòloga noruega, Premi Nobel de Medicina 2014. 1965 - Epsom, Anglaterra: Julia Ormond, actriu. 1975 - Dresden, República Democràtica Alemanya: Sandra Kiriasis, corredora de bobsleigh, guanyadora de dues medalles olímpiques. 1976 - Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta xilena especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile. 1980 - Lizarra: Andrea Barnó San Martí, jugadora d'handbol navarresa, guanyadora d'una medalla olímpica. Saragossa: Alexandra Jiménez, actriu aragonesa. Reykjavik: Ólöf Arnalds, compositora, cantant i música islandesa.
Necrològiques Països Catalans 1554 - València: Mencía de Mendoza, noble i política castellana, deixebla de Lluís Vives, virreina de València, mecenes i col·leccionista d'art (n. 1508). 1681 - Solsona: Lluís de Ponts i d'Esquerrer, benedictí, bisbe de Solsona i abat del monestir d'Arles. 1833 - Barcelona: Agustí Torres, catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Cervera. 1972 - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. (n. 1877). 1979 - Barcelona: Rafael Durancamps i Folguera, pintor català. 1992 - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918). 2005 - Barcelona: Andreu Claret i Casadessús, polític català. 2007 - Barcelona: Carles Fontserè, dibuixant i cartellista, especialment de l'època republicana. 2010 - Reus, Baix Camp: Pere Anguera Nolla, escriptor i historiador català (n. 1953). 2016 - Madrid: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu (n. 1936). 2018 - Cornellana, nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, Alt Urgell: Càndida Majoral i Majoral, trementinaire (n. 1917). 2022 - Barcelona: Joan Vinyals, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1958).
Resta del món 1845 - París, França: Louis Léopold Boilly, pintor francès. 1920 - Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843). 1926 - Bordighera, Regne d'Itàliaː Margarida de Savoia, reina d'Itàlia (n. 1851). 1941 - París: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927. 1943 - Woodland Hills (Los Angeles): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (n. 1872). 1965 - Londres, Anglaterra: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (n. 1888) 1960 - Villeblevin, França: Albert Camus, escriptor (n. 1913) 1961 - Viena, Àustria: Erwin Schrödinger, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1933 (n. 1887). 1988, Wisconsin: Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (n. 1923). 1999 - Kisshomaru Ueshiba, aikidoka japonès (n. 1921) 2012 - Londres: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (n. 1912). 2015 - San Pablo (Equador): Sharon la Hechicera―nom artístic dEdith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia. 2021 – Los Angeles, Califòrnia, EUA: Tanya Roberts, actriu estatunidenca (n. 1955). 2023: Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927). Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).
Festes i commemoracions Dia Mundial del Braille Onomàstica: sant Ferriol d'Usès, bisbe; Rigobert de Reims, bisbe; Gregori de Langres, bisbe; Faraïlda de Gant, abadessa; Àngela de Foligno, vídua; Elizabeth Ann Seton, fundadora de les Germanes de la Caritat de Sant Josep; Setanta deixebles (a les esglésies ortodoxes); beat Manuel González García, bisbe i fundador.
Referències
04